Feia temps que no us veieu, molt de temps! A certes edats ja no mesures el temps per setmanes, ni tant sols per mesos, els cabells blancs no et deixen calcular-ho. Ara, per referir-te als anys, simplement utilitzes un eufemisme: “fa temps” o “quant de temps fa!” Us havíeu retrobat casualment en la presentació del documental de l’Helena a la Bonnemeison, un documental musical sobre la cantant Bikimel.
Retrobada, abraçades i petons tendres. En altres moments a la Mireia l’havies considerat –potser equívocament- una persona tímida, discreta… ara però, estava radiant, comunicativa i plena d’energia!
– He estat quatre mesos a l’Índia… encara m’estic situant!
– Doncs a veure si quedem i ens ho expliques tot… i amb detall – Li dius.
Unes setmanes i 4 o 5 SMS més tard quedeu la Mireia, l’Arantxa i tu per fer un cocktail amb unes gotes de Blues al Milano. Us poseu al dia, o com a mínim ho intenteu… hi ha massa volum! Mengeu alguna cosa i marxeu a un lloc més tranquil on poder xerrar.
La Mireia us explica amb detall, com tu volies, el seu treball amb les dones d’Anantapur a l’estat d’Andhra Pradesh al sud de l’Índia. Parleu de la tasca de les ONG i dels recursos econòmics que necessiten; de les castes, de la funció familiar i social de les dones, de les nenes, dels casaments convinguts i de la situació de les vídues en aquest immens subcontinent. Recordes la pel·lícula Water de la cineasta Deepa Mehta: el tractament del color, la metàfora de l’aigua, el lirisme de la cinta i el seu misticisme.
Però la realitat poètica de les dues dimensions, la que mostra la pantalla de cinema, és desbordada per la realitat que transmeten amb força els ulls de la Mireia, el que expliquen els seus llavis, la potència de les paraules d’una persona que ha estat allà… Malgrat la calor que fa en aquesta nit de juliol, se’t posa la pell de gallina i s’esquerda alguna cosa dins teu. Una de les economies més importants del món, un dels països emergents i encara així!
Potser per agafar una mica de perspectiva, per treure ferro i dramatisme a la conversa el tema deriva cap als diferents paràmetres socials i de gènere que tenim, de la distància que hi ha entre el món oriental i l’occidental. Parleu de la influència del cinema, de la realitat de la societat índia i de la representació de la dóna en les pel·lícules de Bollywood: un altre abisme!
Deixeu l’atalaia de 360 graus on heu estat conversant: la terrassa d’un hotel sobre la ciutat i baixeu a peu de carrer on us trobeu la realitat de la Rambla del Raval.
És tard i us acomiadeu.
Francesc-Josep Deó