Parlant sobre l’alfabetització mediàtica a les aules amb un company de l’institut, professor d’Educació Visual i Plàstica, em deia que “actualment la situació de l’Educació en Comunicació és com el triangle de Penrose(1), és una proposta molt original però impossible de construir, impossible d’aplicar.”
Realment és així, malgrat les recomanacions d’algunes institucions europees i el voluntarisme de diferents entitats i associacions de professorat, l’Educació en Comunicació en l’educació formal ni s’implementa de forma transversal ni s’incorpora com a àrea d’estudi al currículum obligatori… per tant, no es un aprenentatge universal per a tot l’alumnat. Això és una realitat, no tant perquè no sigui un aprenentatge necessari en el món del segle XXI sinó perquè les administracions educatives no ho creuen important, malgrat que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) reculli, en l’apartat de Principis rectors del sistema educatiu, que un dels principis específics del sistema educatiu és: La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.(2)
Algú pot pensar que ara que el Departament d’Ensenyament té redactades i publicades “les competències bàsiques de l’àmbit digital”, finalment ja podrem educar en comunicació a totes les aules de Primària i de Secundària. Doncs sembla que educar de forma global en matèria de comunicació, encara queda lluny, ja que ens manca dotar de “contingut” les competències sobre educació mediàtica. De moment l’anàlisi critica dels missatges del mitjans de comunicació queda fora de l’aula.
Des de l’educació, ja va sent hora -potser ja fem tard- d’aplicar una perspectiva crítica sobre la tecnologia que utilitzem a les aules, així com implementar-la amb propostes creatives a l’hora d’usar-la. Al mateix temps, cal proposar una anàlisi dels continguts dels mitjans… és a dir una alfabetització mediàtica global. No tot és internet i xarxes socials, no tot és tecnologia digital! Com diu David Buckingham: “simplement hem de deixar de pensar merament en termes de tecnologia i començar a pensar de nou en l’aprenentatge, la comunicació i la cultura.”(3)
Jordi Joan Raventós
NOTES:
1.- El triangle de Penrose és un objecte amb una perspectiva impossible que va ser creat el 1934 per l’artista suec Oscar Reutersvärd.
2.- Principis rectors del sistena educatiu. Llei d’Educació de Catalunya (LEC) (Article 2, apartat 2 i)
3.- La educación para los medios en la era de la tecnología digital. David Buckingham. Institute of Education. University of London.