Des de l’arribada de les noves tecnologies s’ha transformat completament l’accés a la informació, de manera que cal aprendre a viure entre l’allau informativa que ens arriba des dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, és imprescindible que l’alumnat rebi formació en habilitats informacionals, tenint en compte que la informació sovint els arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecció, per la qual cosa cal que millorin les seves capacitats per destriar-la i seleccionar-la, per després poder comunicar-la i transformar-la en coneixement. És, doncs, necessari impulsar l’aprenentatge dels nous codis i llenguatges audiovisuals a les aules i formar al professorat que ha d’educar en comunicació.
A través de diferents projectes educatius s’està intentant crear sinèrgies entre diversos col·lectius de professionals (educadors, periodistes, lingüistes…), per tal d’intercanviar opinions i experiències relacionades amb aquesta àrea. Un aspecte en comú de les diferents propostes (TV escolars, curtmetratges, documentals…) és l’estil d’ensenyament-aprenentatge, el qual s’emmarca en contexts que parteixen de necessitats d’informació realistes i significatives, és a dir, d’un model que permet l’aprenentatge integrat de conceptes, habilitats i valors relacionats amb l’ús de la informació. Per tant, es tracta enfocaments pedagògics integrats, cooperatius, funcionals, socioculturals, pràctics i comunicatius.
En aquest sentit, és fonamental que l’alumnat desenvolupi la competència informacional, és a dir, que rebi una formació específica relacionada amb la cerca, tractament i comunicació de la informació, la qual li permetrà aprendre a buscar, avaluar, utilitzar i crear informació per transformar-la en coneixement. Això farà possible que els infants aconsegueixin els objectius personals, socials, educatius i laborals que es proposin, ja que seran persones amb sentit crític, autònomes, actives i capaces de prendre decisions personals i sobre l’entorn.
Si es vol aconseguir que els joves siguin agents multiplicadors en valors a la societat del coneixement, se’ls ha de facilitar el desenvolupament del seu sentit crític. Per això, l’alfabetització mediàtica ha de tenir el seu lloc a les aules, tenint en compte que educar no és una tècnica sinó un sentit de la vida. Només d’aquesta manera l’alumnat adquirirà la maduresa suficient per gestionar el temps d’interacció amb els mitjans, per filtrar els seus continguts, per entendre el concepte d’intimitat pròpia i la preservació dels drets humans a la xarxa, i per ser capaç d’organitzar la informació basant-se en criteris prèviament adquirits a base de conèixer el món estant amb persones i situacions reals.
A través d’AulaMèdia o d’eduCOM.info, el professorat té l’oportunitat d’adquirir eines, recursos i noves mirades al voltant de l’Educació en Comunicació. El col·lectiu educatiu ha de prendre consciència sobre el fet que l’alfabetització audiovisual i mediàtica és un repte necessari però no fàcil d’aconseguir, pel qual existeixen brúixoles que permeten guiar les accions docents.
Míriam Cabré Rocafort