Diuen que el consum televisiu per Internet ha augmentat considerablement gràcies als dispositius mòbils i a un increment del visionat des de telèfons mòbils intel·ligents. Hi ha estudis que diuen –no sé si això deu ser del tot cert- que el consum televisiu per Internet se situa a només cinc punts del consum convencional (un 80% de consum via Internet i un 85% des del receptor de televisió convencional).
Potser sí que el percentatge d’usuaris que consumeixen programes en streaming s’acosta al percentatge d’usuaris que consumeixen programació convencional. Però el consum en total d’hores segur que no és pas el mateix per dispositius mòbils que per receptors de TV de sobretaula. Però com diu aquell amic meu, “l’estadística es la ciència que ajuda a demostrar allò que prèviament es vol demostrar” i més si és una empresa de dispositius mòbils qui paga l’informe; un macroestudi fet a partir de 23.000 entrevistes a 23 països (bé, això diuen!).
Sigui com sigui, mirem massa la televisió, els mòbils, les tauletes, i utilitzem masses hores les pantalles… No, no ho diuen només sociòlegs telefòbics com Giovanni Sartori, ho diuen els òptics optometristes de Catalunya. Sembla ser que el 70 % de la població pateix, patim, la síndrome visual informàtica (SVI). Alguns símptomes directament relacionats amb aquesta síndrome son: picor, envermelliment, sequedat o visió borrosa (us sona?). Les persones que exposem els nostres ulls a una pantalla més de dues hores al dia, tenim o podem tenir aquestes molèsties visuals.
La tendència de consum audiovisual canvia molt ràpidament (d’una a diverses pantalles, ja siguin estàtiques o mòbils) i aquesta és una tendència que va en augment. Potser per feina és ineludible el consum de pantalles. Ja sé que darrerament passen moltes coses interessants en el nostre país, ja se que volem estar informats de tot… i al minut. Però, és necessari que consumim tantes hores de pantalles al dia? Consumim molts missatges audiovisuals per pantalla, llegim per pantalla, ens comuniquem per pantalla, juguem per pantalla, ens divertim per pantalla, aprenem per pantalla, ens incomuniquem dels altres i de l’entorn… també per pantalla.
Ja fa temps que la Iaia Toneta ens ho diu quan ens veu amb els mòbils a les mans i amb la mirada clavada a la pantalla:
– Quina colla de pocasoltes, tota aquesta trepa que es passa el dia enganxat a les maquinotes. Apa, tanca això, que et tornaràs tonto!
Potser sí que, per una vegada, l’hauríem d’escoltar i fer-li cas!
Jordi Joan Raventós