Sembla que s’obre una nova etapa en el camp de l’Educació en Comunicació o Educació Mediàtica. Al marge del treball que fan un munt de professors i de professores per implementar l’Educació en Comunicació Audiovisual a les aules (una dedicació amb un alt contingut de voluntarisme i que cal donar a conèixer i reconèixer), sembla que bufen aires nous des d’algunes administracions i institucions. Al marge del treball que fan un munt d’associacions i entitats sobre el cinema i l’audiovisual per educar l’alumnat i la ciutadania en general en el camp de la comunicació audiovisual, sembla que hi ha iniciatives d’altres estaments que venen a sumar-se a una idea bàsica d’aquest temps que vivim, a una necessitat del segle XXI: l’alfabetització mediàtica.
No serem nosaltres qui fem bandera d’iniciatives institucionals o acadèmiques, que tantes vegades han acabat en no res o colgades de pols en un calaix. Altres vegades, bones iniciatives que potenciaven realment l’Educació en Comunicació s’han hagut d’aturar per manca de pressupost, com per exemple l’Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació. Pitjor encara, en algunes ocasions ha estat la mateixa administració educativa que ha desmuntat estructures pròpies que pretenien innovar educativament en aquest camp. Encara no sabem si ho van fer per manca de pressupost o per manca de voluntat política (i, en aquest cas, pedagògica).
Si com sigui sembla que apareixen “brot verds” en aquest camp erm. En aquest sentit, el 18 de juny passat el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Sr. Roger Loppacher i la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sra. Irene Rigau, van signar “un conveni marc de col·laboració que té com a objectiu més destacat introduir l’educació en comunicació audiovisual als centres educatius de Catalunya”. Un document que recull bones propostes: realització de setmanes temàtiques dedicades a l’alfabetització audiovisual, l’elaboració i la difusió d’eines i materials didàctics, conferències i tallers als centres educatius de Catalunya, realització de pràctiques en mitjans de comunicació audiovisual, etc.
Desprès de llegir amb atenció i bons ulls l’acord, ens vénen al cap moltes preguntes, com per exemple: amb quin pressupost es vol fer tot això? Ha de ser el CAC o l’administració educativa qui potenciï l’Educació Mediàtica a les aules? I, sobretot, de quina forma concretaran “una eventual variació del currículum escolar” per aconseguir introduir realment l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres educatius de Catalunya?
Caldrà veure si, una vegada més, ens equivoquem o realment s’obre una nova etapa. Temps al temps.
Jordi Joan Raventós