“Un nin alacantí gasta 100.000 a Google sense donar-se’n compte intentant convertir-se en un ‘youtuber’ famós”. Aquest titular pertany a la publicació del diari El Mundo del 3 d’octubre de 2016. Al llegir, podem extreure una conclusió: és imprescindible conscienciar als pares i professors a l’educació mediàtica.
A dia d’avui, encara són moltes persones que es demanen perquè es deu formar als nins en una visió crítica i objectiva davant els mitjans de comunicació. Segons l’Anàlisi de les Dades de l’Audiència de l’any 2015 realitzat per l’Asociación de Usuario de Comunicación (AUC), els nins entre 4 i 7 anys veuen la televisió, de mitjana, un total de 144 minuts al dia, és a dir, més de dues hores.
Aquesta dada ens toca a la majoria de ben aprop perquè… Qui no té un familiar, sigui fill, nebot, cosí o fill d’un amic, que passi la major part de la tarda-vespre davant la televisió o davant un dispositiu electrònic com una tableta, mòbil o ordinador? Qui no té algú proper que usa els vídeos per distreure als seus fills en multitud de moments al dia?
El problema, a més de l’abús de consum de dispositius, és que el contingut no és adequat per ells. En l’actualitat s’emeten programes de televisió no adaptats a la infància en horari infantil o accedeixen a vídeos en línia on trobem violència, sexe o drogues.
En moltes ocasions és difícil controlar que veuen i que no veuen els menors, perquè, actualment, ens trobem que l’accés als mitjans de comunicació és molt senzill, per això, hauríem d’involucrar-mos tots: pares, professors, col·legis i autoritats. Hem d’apostar per una educació mediàtica des de petits amb l’objectiu de aconseguir una visió crítica i objectiva del menor.
El catedràtic d’Educació Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i actual Conseller d’Educació del Govern Balear, Martí March, va afirmar l’any 1997 que els mass media “haurien de plantejar-se com un espai d’educació” “Resulta necessari, dins dels currículums escolars i extraescolars, introduir en nivell de contingut i a escala metodològica les referències als mitjans de comunicació socials, amb el fi que no només es conegui el llenguatge dels mass media, sinó, fonamentalment, l’impacte que aquest tipus de llenguatge i missatge té sobre el conjunt de la societat”.
Blanca Lorduy Panadés, graduada en Comunicació Audiovisual en el CESAG-Universitat de les Illes Balears.