La ingenuïtat ha estat probablement un dels trets de la nostra trajectòria personal i professional. Encara no sabem si això és una virtut o un defecte. En qualsevol cas, aquesta ingenuïtat s’ha tornat a posar de manifest en aquests nous temps en què la innovació educativa ha aparegut com un producte mediàtic de consum.
En algun moment vam tenir l’esperança que enmig d’aquests rituals de devoció innovadora, aparegués la necessitat de l’alfabetització mediàtica. Però no. L’Educació en comunicació audiovisual no apareix en el programa d’acció dels gurús de la innovació. La reflexió, l’anàlisi, el sentit crític no formen part del seu vocabulari ni de les seves prioritats.
Com en altres ocasions, apareix l’enlluernament per la paraula i l’oblit del concepte; apareix el protagonisme i el vedetisme de moqueta i s’oblida el principal agent, l’alumnat i les seves necessitats.
La maximització de la pirotecnologia educativa fa més goig, és més espectacular, llueix més que no pas l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació, posem per cas, que és una cosa que no es veu, que no es pot col·locar a l’aparador dels centres, que no serveix per deixar esbalaïdes les AMPES. Ai l’aparença! Què bo seria que ens convencéssim que els coneixements merament instrumentals no porten gaire lluny! Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin servir de manera creativa o educativa.
Mentre, la l’Educació en Comunicació segueix encallada. Segueix sense avançar significativament. Professorat, equips directius de determinats centres li administren oxigen perquè segueixi latent, en vida; però ni les instàncies polítiques defineixen noves (de veritat) estratègies educatives estructurals a favor de l’alfabetització mediàtica, ni els mitjans de comunicació públics han mogut fitxa per produir un salt rellevant en qüestions tan peremptòries com les relacions ètiques dels nois i noies amb la tecnologia i les pantalles; o en la necessitat d’expulsar els mecanismes de domini masclista entre els adolescents, aspectes on la dimensió mediàtica té tanta responsabilitat. I és que la veritable innovació educativa és, especialment, l’anàlisi crítica i el progrés ètic.