Al llarg de la meva experiència com a docent i com a professora de llengua i literatura he treballat molt i de diverses maneres l’Educació en Comunicació i conseqüentment l’esperit crític dels alumnes. Sempre ho he fet amb les eines de què disposava: sigui amb l’anàlisi i discussió de textos (sobretot del gènere periodístic i també literari) que els predisposessin a donar una opinió i a ser crítics i a debatre per tal de generar el seu propi discurs; o a través de la creació dels seus propis escrits de gèneres diversos segons els diferents gèneres periodístics: l’entrevista, la notícia, l’article d’opinió… utilitzant el paper, el bolígraf, el processador de textos, les gravadores i altre material clàssic, i algun totalment obsolet en els nostres dies, però que eren els de sempre.
Tots tenim clar que els temps han canviat i, que amb l’evolució/revolució que hi ha hagut en el món dels mitjans de comunicació el fet d’educar en comunicació és més necessari que mai i que cal fer-ho amb les noves eines de què disposem avui. Els joves s’han trobat immersos en un remolí informatiu i nosaltres els hem d’ajudar/educar perquè siguin crítics, perquè puguin gestionar aquest embat d’informacions que generen els nous mitjans de comunicació (whatsapp, twitter, youtube, instagram, snapchat…) i puguin sortirne airosos (segurament seria agosarat i erroni dir sortir-ne victoriosos). Deixeu-me dir que estic d’acord que s’hauria d’implementar l’Educació en Comunicació a les aules, no sé com, potser hi hauria d’haver una matèria específica en el currículum de l’ESO, crec que valdria la pena i els aprenentatges es veurien enriquits. Mentre no hi sigui, el professorat de llengua preservarem en aquesta lloable tasca amb les noves eines al nostre abast.
És en aquest marc (educació comunicació/eines per fer-ho) que vam pensar de treballar el gènere periodístic de l’entrevista amb els alumnes de l’ESO. I lligat amb tot plegat hi ha, sens dubte, el mòbil, receptor i generador d’informació, de què la majoria de l’alumnat disposen. Ens va semblar que aquesta experiència permetia donar a aquesta eina un ús diferent al que estan acostumats i que seria interessant per tres raons: una, per fer més atractiu l’aprenentatge; dos, per millorar l’ús i el coneixement d’aquest giny comunicatiu i tres deixàvem que el mòbil entrés a l’aula com a eina d’aprenentatge i no com l’esca del pecat (només generador d’infraccions).
L’activitat consistia a entrevistar exalumnes de l’institut amb motiu del vintè aniversari del centre per tal d’elaborar un documental amb el recull d’entrevistes i ensenyar aquest reportatge a la comunitat educativa el dia de la Jornada de portes obertes. I crec que va ser una experiència de producció audiovisual reeixida. Tots els alumnes es van convertir en periodistes, en càmeres, en editors i en presentadors de notícies, encara que amb la veu en off i els va motivar l’activitat. També van aprendre a obtenir una informació i a plasmar-la en un document audiovisual que van mostrar a la comunitat educativa. Van ser un total de més de cent entrevistes que ara tenim a la videoteca del centre a disposició de qui vulgui. Podem dir que va ser una primera experiència que ha
de donar pas a altres en aquest sentit i hem d’ampliar el ventall d’activitats que els ajudin a ser crítics, rigorosos, respectuosos, ètics i uns quants atributs més que abunden, sens dubte, però entremesclats amb la imprecisió, el menyspreu, la manca de rigor, el descrèdit, la mentida i el desconeixement.
Xon Sàbat