Més enllà de la pregunta de si cal que entrin, o no, els mòbils a les aules, en l’àmbit de l’educació s’obren algunes preguntes difícils de respondre. Una d’elles fa referència a l’educació en el camp de la comunicació: per quan una educació mediàtica integrada en el currículum de l’educació primària i secundària del segle XXI?
Des d’AulaMèdia fa temps que treballem en la formació del professorat en el camp de l’educació en comunicació, ens preocupa quin ha de ser el seu contingut: l’alfabetització dels llenguatges mediàtics, la comprensió dels continguts audiovisuals, la lectura crítica dels mitjans, etc. Però sobretot ens preocupa la manca d’implementació de l’educació mediàtica a les aules.
Fa anys que es parla de la necessitat d’una educació en el camp dels mitjans de comunicació. Una vegada més cal recordar que a finals del 2008 –aviat farà 10 anys!–, el Parlament Europeu proposava introduir una assignatura d’educació mediàtica en els centres docents. La proposta va ser aprovada en el plenari de l’Eurocambra per 583 vots a favor, 23 en contra i 4 abstencions, i el text subratllava que “l’educació mediàtica cal que formi part dels plans d’estudi de tots els nivells de l’educació escolar”.
Però què ha fet, fins ara, l’administració educativa catalana respecte a l’educació mediàtica? Poca cosa! Malgrat alguns gestos com els convenis sobre el tema signats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (convenis farcits de bones intencions però amb poques propostes), l’educació en comunicació audiovisual continua essent la gran assignatura pendent.
No menystenim el treball que fa el CAC sobre aquest aspecte de l’educació, però una vegada més cal preguntar-nos si és el CAC el que ha d’assumir aquesta tasca, quan és el Departament d’Ensenyament qui ha d’actualitzar el currículum escolar. No podem externalitzar, una vegada més, els continguts curriculars, i molt menys les responsabilitats d’educar en mitjans. Cal que l’administració educativa entomi la responsabilitat d’incorporar l’educació mediàtica en el currículum prescriptiu.
Una educació del segle XXI que no tingui en compte la “comprensió lectora” de l’alumnat sobre els continguts de les pantalles, una societat que només quantifiqui el consum de mitjans però que no valori la capacitat de la ciutadania per generar una mirada crítica sobre els mitjans de comunicació, no només és una societat analfabeta en el camp de la lectura crítica dels continguts mediàtics, és una societat mal·leable i manipulable social i políticament.
Una nova societat –com la que volem crear– implica necessàriament nous continguts en l’educació. Implica, per exemple, que els continguts sobre les ciències de la comunicació entrin per la porta principal a tots els centres docents, no de forma tímida en forma de conveni, de tallers puntuals o de premis escolars. Calen uns continguts competencials adequats als temps que vivim… a la nova etapa que volem viure.
Francesc-Josep Deó, coordinador d’AulaMèdia
[Publicat a Comunicació21 el 29 de juny de 2018]