La crisi sanitària a causa de la COVID-19 ha provocat la declaració de l’estat d’alarma i, com a conseqüència, la suspensió de les classes presencials. Aquesta nova situació del procés ensenyament aprenentatge a distància, ha posat de manifest una mancança de la competència digital en el sistema educatiu actual. Tant l’alumnat com el professorat n’han patit les conseqüències. Superades aquestes primeres setmanes, ha passat el moment de les improvisacions i cal fer anàlisi i aprendre de l’experiència viscuda.
La UNESCO, en el Marc de Competències dels Docents en matèria de TIC, ja expressa clarament que per a integrar eficaçment les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge es precisa d’una redefinició de la funció dels docents en la planificació i aplicació d’aquestes tecnologies, a fi de canviar i millorar l’aprenentatge.
A més, al Fòrum Internacional de la UNESCO sobre les TIC i l’Educació 2030, l’any 2017, en la Declaració de Qingdao sobre Estratègies de mobilització de les TIC per a realitzar l’agenda Educació 2030, es reafirma que les polítiques i estratègies nacionals sobre les TIC en l’educació haurien de centrar-se en explotar el potencial de les TIC per a garantir que els programes d’educació compten amb recursos adequats i equitatius i insta els governs que donen suport a la investigació i les pràctiques pilot per a aprofitar les tecnologies emergents amb la finalitat de transformar els sistemes educatius, equiparar l’accés a les oportunitats d’aprenentatge i facilitar una prestació de serveis d’aprenentatge intel·ligent i individualitzada.
Des d’1entretants considerem fonamental que l’administració educativa considere, de manera urgent, aquestes qüestions:
-
-
- Definir la competència digital docent, tant instrumental com metodològica. Cal elaborar un document marc adient perquè el procés ensenyament aprenentatge des de les TIC siga efectiu i no genere escletxes digitals.
- Garantir la presència transversal real de la competència digital en totes les àrees. Tot i que es tracta d’una de les competència establertes per les lleis educatives, s’ha demostrat que resulta insuficient tal i com s’està plantejant actualment a l’aula. Per això cal replantejar-ne la presència transversal en totes les àrees i garantir que l’alumnat, en finalitzar les diverses etapes obligatòries, esdevé competent digitalment.
- Formació digital del professorat obligatòria. El professorat ha de tindre coneixement de l’ús de les TIC i ensenyar-les al seu alumnat. Si coneix i fa servir les eines digitals en la pràctica docent, podrà acompanyar l’alumnat en el camí cap a la competència digital com a ciutadà autònom i crític, amb una formació que li permetrà accedir al món tecnològicament globalitzat.
- Aprofundir en la competència informacional i mediàtica del nostre alumnat. Aquesta crisi sanitària també ha fet palesa la importància de la recerca d’informació pertinent, la necessitat de llegir críticament els discursos oficials i polítics, la capacitat per destriar la informació verídica i el tractament acurat d’aquesta per aturar la difusió de notícies falses.
- Avaluar per aprendre. És menester reduir els continguts dels currículums i insistir, encara més, en el desenvolupament de competències i l’assoliment d’uns criteris d’avaluació. Cal una avaluació per a l’aprenentatge, inclusiva i individualitzada, que desenvolupe l’autoregulació, l’autonomia i la confiança en l’alumnat.
-
Sens dubte, i així ho veiem des d’1entretants, aquesta crisi ha posat de manifest alguns errors i mancances que cal corregir al més aviat possible. Cal considerar aquest confinament com l’oportunitat per a establir les estratègies adequades que enfortisquen el nostre sistema educatiu amb l’ús de les TIC i aconseguir que el nostre alumnat arribe a desenvolupar una capacitat crítica per a viure com a ciutadà lliure, que puga enfrontar-se amb garanties d’èxit a la societat en què els ha tocat viure i contribuir a fer-la més democràtica, inclusiva i solidària.