“Al llarg de la història, la informació i la narrativa sempre han estat fonamentals per crear el marc de pensament.”
Simona Levi
“La filosofia, i també el cinema, són expressions de la tensió existencial, social i política”
Miquel Seguró
Aquest darrer curs ha estat un temps amb molts canvis i incerteses que ens ha fet replantejar-nos moltes coses, entre les quals aquelles que sempre hem donat per sabudes. Això ens ha portat inseguretats i ens ha creat la necessitat de revisar tot allò que ara s’ha posat en qüestió i d’aquí és d’on neix l’experiència que s’exposa a continuació.
Per l’alumnat, després de passar un confinament i de començar un nou curs ple incerteses, va fer que moltes de les preguntes fonamentals sobre temes que els preocupen i els amoïnen tornessin a primer pla. L’activitat educativa que es presenta a continuació parteix doncs de la necessitat de revisar una sèrie de conceptes que durant la pandèmia s’han repensat a través de la reflexió i la creació audiovisual.
Què s’espera de nosaltres? De què tenim por? Com percebem el temps? Què està bé i què malament?…
El coneixement neix quan les persones es posen a reflexionar de manera crítica i rigorosa sobre les qüestions que ara s’han posat a primer pla, emprant termes generals i abstractes, així com arguments racionalment vàlids, que permeten entendre millor la realitat i orientar-nos-hi. Per exemple, preguntar-nos «què entenem per Art?», «què és el bé i el mal?» o «quin temps tenim i com el vivim?» engendra un coneixement, perquè cada persona posseeix uns coneixements previs i molts d’ells han estat configurats o apresos a través del nostre univers visual i audiovisual.
Fomentant el pensament reflexiu, el treball cooperatiu i el diàleg, es promou l’autonomia, la capacitat de comprendre i actuar en el món, i fomentant una mirada crítica cap a l’univers visual que ha configurat part del nostre aprenentatge ens dota de compromís com a consumidors i productors que som.
La necessitat d’estimular una actitud reflexiva i crítica davant les idees i davant la visió del món que ens imposen els poders establerts i els mitjans de comunicació de massa dels quals n’hem passat a dependre aquests darrers temps (Internet, productes d’entreteniment, xarxes socials…) ens ha permès elaborar bones argumentacions, fomentant l’hàbit de repensar les conviccions amb bones raons que qualsevol altra persona pugui entendre, la qual cosa és imprescindible per a avançar en la recerca de la veritat i resoldre els problemes de la millor manera possible.
Aquesta experiència també respon a la necessitat d’empoderar l’alumnat que implica oferir-los coneixements i també donar-los la iniciativa, el temps i l’espai per que s’expressin. En establir la relació dels contextos personals del seu “media ambient” amb els continguts curriculars, es pot propiciar un efecte transformador en la vida de l’alumnat, cosa que fa que es reconeguin com a membres de la societat en què viuen i desenvolupin idees d’interacció comunicativa responsable i compromesa.
El resultat del procés són unes creacions audiovisuals fetes a partir d’exemples de la cultura visual que han configurat la reflexió, i una revisió d’allò que en aquests moments ha esdevingut una incertesa.
L’estructura de la seqüència didàctica d’aquesta experiència comença per un procés de diàleg, continua amb una creació d’un guió a partir de les preguntes formulades i finalment acaba amb la creació d’un producte audiovisual i amb la seva avaluació conjunta.
Gemma Paricio
Cap d’estudis Institut Euclides
Es poden veure una mostra dels audiovisuals creats al bloc d’Euclides TV:
QÜESTIONS AUDIVISUALS