Davant de l’allau d’informació que arriba als infants i joves des de tots els canals digitals existents tenim dues opcions; escollir el camí senzill i dedicar-nos a altres temes mentre els tenim entretinguts i entretingudes, o posar la mirada en què els arriba, des d’on els arriba i quina repercussió podria tenir en el seu futur allò que estan consumint a través d’internet. Sovint menystenim d’una manera preocupant tot allò relacionat amb l’alfabetització mediàtica, segurament per desconeixement, però el que aquí ens ocupa precisament, és el coneixement. Perquè a la vida, saber és primordial, conèixer i tenir informació ens dona llibertat per decidir i sobretot ens dona esperit crític i opinió. És molt important que els infants i joves tinguin la capacitat de valorar des d’un punt de vista objectiu, qualsevol informació que arribi a les seves tauletes, mòbils o ordinadors.
Tenim molt interioritzat quan ens “la volen colar” en l’àmbit de la publicitat, la publicitat enganyosa, la publicitat subliminar, etc. ja fa temps que conviuen amb nosaltres, però encara som novells pel que fa referència al món dels influencers, les xarxes socials i l’immens ventall de mitjans de comunicació audiovisuals que existeixen actualment. Però com podem millorar la nostra educació mediàtica? Per on comencem? Cada vegada hi ha més mitjans audiovisuals sense seu física, una persona amb un ordinador des de la Xina podria estar donant informació del nostre territori, com hi accedim?
Aquí és on els mitjans de proximitat juguen un paper fonamental, les televisions locals, per exemple, poden servir de manual d’instruccions d’un mitjà de comunicació. Tenint en compte que les televisions locals, tenen un àmbit d’acció més reduït, són més accessibles per poder mostrar els engranatges d’un mitjà, saber què és notícia, què no ho és, identificar una font fiable. Quin és el procediment que segueixen els i les periodistes des que reben una informació fins que es publica una notícia? Si convidem els infants i joves a conèixer el funcionament dels mitjans de comunicació, entendran en primera persona el camí que hauria de seguir la informació i els processos de validació que calen abans de publicar-la. D’aquesta manera, quan ells mateixos i mateixes siguin els emissors, també seran més responsables a l’hora de difondre informació i missatges.
Les televisions locals també poden ensenyar els diferents tipus de continguts que s’hi produeixen i quina finalitat té cadascun. Perquè no és el mateix, un informatiu, que un programa d’entreteniment, que un anunci, un programa d’humor o un contingut patrocinat. Una vegada més, saber què tenim al davant, quin tipus de producte estem consumint, ens dona la capacitat de tenir esperit crític i passar un filtre als missatges que rebem, qui m’envia aquest missatge? amb quina finalitat?
Avui en dia, qualsevol persona amb un mòbil i connexió a internet es pot convertir en comunicador, però no tot s’hi val a l’hora de comunicar, sobretot si hi ha persones vulnerables a l’altra banda de la xarxa o el mitjà, com poden ser joves i infants. No tinguem por doncs de donar veu a aquests joves i infants, d’obrir les portes dels mitjans locals, de convidar-los a participar en aquestes televisions locals i que en siguin protagonistes, perquè tenen moltes inquietuds comunicatives, i cal aprofitar aquesta inèrcia perquè siguin comunicadors responsables, i amb el suport i l’acompanyament de les televisions locals, educarem aquests comunicadors d’ara, i els influencers del futur.
Sílvia Ferrer
Tècnica de comunicació i producció audiovisual
Cugat Mèdia
