En la inauguració de les passada edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, l’espai de debat i reflexió que vam iniciar Dones Visuals fa tres anys, presentàvem la primera fase d’un estudi que vol posar de relleu la discriminació racista i LGTBIfòbia que existeix dins de l’audiovisual català.
El lema de l’Acció Dones Visuals d’aquest any ha estat Les futuristes, amb el convenciment que allò que desitgem pel futur, creiem que ha de ser el que desitgem per ara. Totes podem ser les futuristes si fem l’acte de responsabilitat que significa pensar en aquest avui transformador.
Per tant, creiem que és necessari i urgent que el paradigma des del qual s’ha construït l’imaginari audiovisual canviï, i perquè aquest canvi es produeixi, hem de saber com som i on som, hem d’aprendre d’experiències exitoses i inspiradores d’arreu del món per poder impulsar les mesures correctores oportunes. Hem de deconstruir els nostres prejudicis conscients i inconscients, hem de formar-nos i hem de generar un veritable espai d’igualtat d’oportunitats.
En definitiva ens hem de responsabilitzar professionals, empreses i institucions com a constructores d’aquestes finestres per on mirem el món i en paraules de l’activista Pol Galofre, que “no siguin retalls esbiaixats de la diversitat del món”.
D’aquesta idea parteix el Pla estratègic per a un audiovisual igualitari i inclusiu, de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual.
Volem agrair a les persones que estan treballant en aquest pla el seu esforç i també implicació personal, a la Salima Jirari, la Fatima Kamaso i la Sofia Esteve.
Podem ja compartir la primera fase de resultats de l’estudi qualitatiu: Testimonis colpidors recollits a partir de 52 entrevistes a dones i identitats dissidents que ens han explicat la seva vivència com a professionals de l’audiovisual. La seva generositat ha fet possible que puguem saber millor com som. Hem procurat que tinguessin un espai segur i anònim des d’on fer-ho, i no els podrem agrair mai prou que hagin compartit les seves experiències, sovint doloroses, amb nosaltres.
Discriminacions racistes, LGTBIfòbia, capacitisme i exclusió laboral
“Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català. Les 52 entrevistes que hem portat a terme a persones de diferents àmbits professionals, amb diferents trajectòries, anys d’experiència, etc., revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquestes persones. Si parlem del col·lectiu LGTBIQA+, moltes de les persones entrevistades expliquen haver patit actituds LGTBIQA+fòbiques en l’entorn laboral, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.
També s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats dissidents racialitzades, en el que les persones entrevistades expliquen haver patit actituds racistes en l’entorn laboral, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden crear, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis, “si una actriu normal dedica 1 h al dia a trobar càstings, jo hi dedico 3 h perquè tinc moltes menys oportunitats.”
En el cas de les discriminacions patides per dones i identitats dissidents amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició, per exemple.
L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep la indústria com a font de violències, en què moltes de les persones entrevistades ens parlen de l‘hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. Una de les testimonis confessa que “m’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge per què em trobava en espais violents i que tenien a veure amb homes blancs, cis… Això ha influenciat en què vulgui treballar sola, per fugir de les dinàmiques de poder exercides per homes cis heterosexuals.”
Un pla en diverses fases
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual. Les dues primeres fases d’aquest pla que formen part de l’estudi i anàlisi es presentaran públicament la tardor del 2023.
Dones Visuals