A la matèria de llengua catalana a 3r d’ESO, a l’institut Vidreres, treballem els gèneres periodístics i hi introduïm la producció audiovisual: la creació d’un reportatge. És un treball llarg que ens ocupa dos trimestres i on el resultat final no és tan important com la reflexió i el procés en si mateix. L’objectiu principal és formar els alumnes perquè vegin els mitjans i les produccions audiovisuals amb una mirada crítica i que aprenguin també la dificultat que té crear des de zero un producte audiovisual.
Per aconseguir el nostre objectiu comencem parlant de periodisme i amb diferents dinàmiques expliquem com funciona una redacció, reflexionem sobre internet i com ha revolucionat el món del periodisme, quin paper exerceixen les xarxes socials a l’hora d’informar-nos i fem un repàs de la història dels mitjans de comunicació. Un cop situats i com que som a classe de llengua, analitzem la notícia escrita, l’estructura formal i el tipus de llengua i fem diferents activitats de redacció periodística que ens serveixen perquè els alumnes s’adonin de la força de la llengua i la facilitat de manipulació. A part del treball lingüístic, comentem també les imatges associades a aquestes notícies per entendre la importància dels elements visuals en la comunicació i com complementen la informació.
Com que en aquest projecte sobre els mitjans treballem també la producció audiovisual, és molt important que els alumnes coneguin el llenguatge audiovisual: la regla dels terços, els diferents tipus de plans i de moviments de càmera, la importància de la il·luminació i el so, etc. Aquest pas no ens el podem saltar si volem que l’alumnat entengui com es crea i com es mira un producte audiovisual.
El producte final del projecte és un reportatge que té com a única condició que giri entorn d’un tema proper (el poble, l’institut, etc.) i que els interessi. Aquest curs han tractat temes com: la sequera, el porta a porta, l’esplai, el correbou, el club de futbol, la restauració i els comerços del poble, entre d’altres. Per crear el reportatge han de seguir tots els passos d’un procés creatiu audiovisual: preproducció, producció i postproducció.
El procés de preproducció el fan a l’aula: trien el tema i fan una recerca d’informació per poder escriure el guió i dibuixar l’storyboard. La gravació del reportatge la fan fora de l’aula. Abans d’iniciar la postproducció dediquem alguna classe a visionar les imatges que han gravat o les fotografies que faran servir, resolem dubtes i els guiem en el procés creatiu.
La postproducció també es fa a classe, amb el mòbil o amb els portàtils editen els vídeos i els subtitulen en castellà (aprofitem aquesta producció per treballar la traducció amb la matèria de castellà). I, finalment, dediquem una sessió a visionar i comentar els projectes. El producte final no sempre és el que s’esperaven i durant l’autoavaluació són molt crítics amb ells mateixos, ja que no sempre estan satisfets amb el resultat. Sí que valoren, però, l’esforç i la feina dels companys perquè han après la dificultat i la dedicació que requereix fer un producte audiovisual.
Un dels objectius del treball, a part del treball lingüístic, és fomentar el pensament crític, la creativitat, el treball en grup i la capacitat de resoldre problemes. El fet d’aprendre a produir audiovisuals suposa un enriquiment en els aprenentatges de l’alumnat, ja que els dota d’una altra mirada cap als continguts que veuen o que ells mateixos produeixen.
Montse de la Guàrdia
Institut de Vidreres