FILM FEST: Un projecte de pel·lícula

I FILM FEST. Centre d’Interpretació del Cava La Fassina. Foto: Escola La Pau. Sant Sadurní d’Anoia.

L’Escola la Pau, de Sant Sadurní d’Anoia, ha elaborat un projecte de comunicació audiovisual i mediàtica molt interessant, un projecte de pel·lícula.

L’Escola de la qual parlem avui, és una escola pública que forma part del programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, un programa d’innovació per a l’equitat educativa.

Aquest projecte neix amb l’objectiu de potenciar la llengua catalana i la comunicació oral. L’Escola aposta pel treball multidisciplinar de les arts escèniques des de ben petits amb projectes com els reporters del blog a 1r i 2n, la revista digital de l’escola a 3r, el Telenotícies de la Pau a 4t, el Projecte Teatre a 5è i el Projecte Film Fest a 6è.

El Projecte Cinema Film Fest, és un projecte transversal on l’alumnat aplica tot l’aprenentatge assolit en l’àmbit audiovisual, escènic i tecnològic. Aquest té una durada d’un curs escolar i té com a objectiu final, la realització d’un curtmetratge per al gran Festival de Cinema de l’Escola.

I FILM FEST. Les estatuetes dels premis. Foto: Escola La Pau. Sant Sadurní d’Anoia.

El projecte s’inicia amb la introducció al món del cinema i la seva història, així com a la presentació dels diferents tipus de pla. A continuació, l’alumnat s’assigna un rol d’acord amb les seves potencialitats (director/a, guionista, càmera, editor/a, etc.). Amb els rols assignats, s’estableixen els grups d’uns 7 o 8 alumnes i s’inicia el procés d’escriptura del curtmetratge.

Formen part d’aquest projecte diferents propostes audiovisuals com la creació o imitació d’un anunci, el doblatge d’una escena de pel·lícula, el treball de la perspectiva, l’ús del croma per l’elaboració dels cartells, la creació de les entrades i l’edició dels logotips del festival.

En acabar l’escriptura del guió es dóna pas a la filmació dels curtmetratges. Amb tot el material de gravació, l’editor/a s’encarrega de fer màgia i transformar els fragments gravats en un curtmetratge d’entre 10 i 20 minuts de durada. Les principals dificultats del projecte recauen en els moments de filmació, ja que són en horari lectiu i en espais de l’escola o l’entorn. Aconseguir el silenci és una de les dificultats més grans en les gravacions, però el resultat final és un èxit. Així com, que cal tenir en compte, que si un dia l’escena de gravació no ha finalitzat, al següent dia de rodatge cal que portin la mateixa roba.

Entrada del I FILM FEST. Foto: Escola La Pau. Sant Sadurní d’Anoia.

El projecte finalitza amb el gran festival, el Film Fest. L’Ajuntament del municipi cedeix el Centre d’Interpretació del Cava, La Fassina, on es realitza la gala de cerimònia on no poden faltar la catifa vermella, el photocall, l’entrega de premis i la visualització dels curts.

Les estatuetes dels premis s’entreguen de la mà d’un jurat d’experts i un actor o actriu convidat. Enguany l’actor convidat ha estat Dafnis Balduz, actor vilanoví reconegut per la seva trajectòria a sèries i pel·lícules nacionals de gran reconeixement, que a més de participar en les votacions, va dur a terme un petit taller de cinema a l’escola. Un festival compartit amb totes les famílies, ple de moments màgics que de ben segur emocionaran a aquelles escoles que s’animin a fer-ho.

Gemma Carbó, Estefania Lara i Josep Cánovas

 

I FILM FEST. Cartells dels 8 curts seleccionats. Foto: Escola La Pau. Sant Sadurní d’Anoia.

 

Televisions locals i educació mediàtica

Malgrat el gran consum de pantalles (internet, mòbil, plataformes, televisió, etc.) que tenen els adolescents d’avui dia, són molt pocs els nois i les noies que tenen un contacte directe amb els mitjans de comunicació.

Algunes escoles i instituts veien el potencial que té l’audiovisual, i sobretot la motivació que genera entre l’alumnat, han desenvolupat televisions escolars al centre, proposant un projecte que va més enllà de la producció escolar puntual d’un vídeo. Un projecte que suposa un esforç extra del professorat del centre però també una gran implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge a l’hora de realitzar la programació i l’emissió, normalment per internet.

Però més enllà dels projectes de les televisions escolars, que cal valorar per la seva perseverança i treball pedagògic, hi ha una altra forma d’apropar els mitjans audiovisuals a l’alumnat: els mitjans de proximitat.

Aquests dies, preparant una taula rodona, he rellegit un article sobre les televisions locals i la seva vinculació amb l’educació i me n’he adonat que malgrat que han passat més de dues dècades de l’escrit, la situació és molt similar. Per tant podríem afirmar que no hem aprofitat del tot les potencialitats i les nombroses sinergies que es poden derivar d’aquest potent binomi: televisió local i centre educatiu.

En aquell article, fent un exercici de síntesi, proposàvem una tipologia d’activitats i col·laboracions, que encara avui podríem fer servir:

«Les col·laboracions entre les televisions locals i els centres docents generen activitats que podríem dividir en tres grans blocs: a) les activitats audiovisuals de referència o aproximació al mitjà televisiu, b) les activitats de suport didàctic relacionades amb el currículum i c) les activitats d’integració que ofereixen a l’alumnat la possibilitat de participar directament en la programació.»

Però perquè no hem explorat totes les possibilitats, educatives i també comunicatives, que tenen els mitjans locals -concretament les televisions- i l’educació d’infants i joves?

En el mateix article intentàvem respondre a aquesta pregunta, apuntant alguns dels motius o causes:

«- Les poques activitats de referència i de suport didàctic que es realitzen en els centres docents i que en molts casos podrien desembocar en activitats d’integració o com a mínim en una col·laboració més estreta amb la televisió local.

– El poc interès de la majoria de les televisions locals per integrar en la seva programació informació dels centres docents (actes, activitats, etc.), menystenint així els centres com una entitat sociocultural més del municipi o la comarca.

– La manca de relació que hi ha entre l’interès didàctic del programa realitzat per l’alumnat -procés i continguts- i la qualitat -tècnica i formal- que es reclama des de les televisions locals.»

Segur que n’hi ha moltes més raons per explicar per què són tan escasses les «experiències d’integració» d’escoles i instituts en l’espai televisiu local, en la programació de les televisions.

Per sort sempre hi ha grans excepcions que mostren el camí a seguir. És el cas del Canal SET de Santa Eulàlia de Ronçana on tenen diferents programes escolars (El Cargol Noticiari o l’IES Informa) integrats, des de fa temps, en la programació de la televisió. També cal mencionar, entre altres, la proposta de l’Ull Crític de Cugat Mèdia, on des del mateix mitjà local fan propostes d’activitats per treballar l’Educació Mediàtica.

Però malgrat estar en un mateix ecosistema -el local- la majoria de les televisions de proximitat i els centres docents viuen d’esquena uns dels altres, desaprofitant una forma senzilla d’implementar l’Educació Mediàtica. En aquest sentit pensem que hi ha 55 televisions locals o comarcals a Catalunya que estan emetent actualment, sigui per via TDT o via TVIP per internet.

Podríem dir que la implicació dels centres en la programació de les televisions locals o comarcals potser una forma molt interessant de treballar l’Educació Mediàtica des d’una perspectiva global. Ja que l’alumnat pot desenvolupar diferents activitats i aprenentatges sobre la creació, disseny dels programes i els gèneres televisius; coneixent les formes de producció de l’audiovisual i els processos de redacció d’una notícia, la selecció de les imatges, etc.

D’aquesta forma l’alumnat, tant de Primària com de Secundària, no només es converteix en protagonista del seu propi aprenentatge, sinó que a més a més, coneix les rutines productives del món audiovisual, desmitificant així els mitjans de comunicació audiovisuals.

Francesc-Josep Deó

EDU[mèdia] Educació Mediàtica

El curtmetratge EDU[mèdia] Educació Mediàtica, produït per AulaMèdia, ha estat seleccionat pel Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) en la secció Ètica digital i Educació Mediàtica i es projectarà el dilluns 10 d’octubre (18.00 h) al Centre de Cultura Contemporània Octubre (Carrer de Sant Ferran, 12. València).

Després de la projecció, el Festival CCC organitza una taula rodona -per a debatre sobre l’ètica digital i l’educació mediàtica- en la qual participen Miquel Ramos (periodista), Raquel Andrés (periodista) i Joan Pedro Carañana (professor UCM), modera Aureli Silvestre.

A la producció audiovisual EDU[mèdia] Educació Mediàtica hi participen els professors Xavier Breil, Remei Lòpez, Gemma Paricio i Gerard Vilanova que reflexionen sobre la necessitat d’una Educació Mediàtica integrada en els currículums dels diferents nivells educatius per dotar a l’alumnat d’una visió crítica davant els mitjans de comunicació.

Després de la preestrena del curtmetratge EDU[mèdia] en el marc del Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) de València, està previst que el novembre obri les jornades del mateix nom: Jornades EDU[mèdia] d’Educació Mediàtica que es realitzaran a Barcelona organitzades per AulaMèdia.

FITXA

Títol: EDU[mèdia] Educació Mediàtica
Direcció: Helena Soriano Pons i Francesc-Josep Deó
Participa: Xavier Breil Miret, Remei López Planas, Gemma Paricio Pera i Gerard Vilanova Godoy
Col·laboració: Alumnat de l’Institut La Sínia de Parets del Vallès. Alumnat de l’Institut Euclides de Pineda de Mar
Producció: AulaMèdia. Educació en Comunicació
Música: Rexlambo
Durada: 15′
Any: 2022

Jornades EDU[mèdia]

La revista digital AulaMèdia organitza -el divendres 11 i el dissabte 12 de novembre de 2022- les Jornades EDU[mèdia] sobre l’Educació Mediàtica.

Aquesta trobada anual d’AulaMèdia vol ser un encontre per la reflexió i el debat sobre l’Educació en Comunicació a les aules d’Educació Primària i de Secundària. Unes Jornades per conèixer i repensar propostes per a la producció audiovisual escolar com a eina creativa i també per reflexionar sobre els continguts dels mitjans de comunicació i la seva anàlisi crítica.

En aquesta edició 2022 de les Jornades d’Educació Mediàtica tractarem temes com la tecnologia educativa, les televisions locals i l’educació i el cinema i el documental amb finalitats educatives. Com cada any, també dedicarem un espai a les experiències de producció audiovisual escolar.

A totes les persones assistents a les Jornades EDU[mèdia] se’ls lliurarà gratuïtament el DVD DATUM. Dades, Tecnologia i Drets Digitals.

Aquesta activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

LA INSCRIPCIÓ A LES JORNADES EDU[mèdia] ÉS GRATUÏTA.

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

 

El Festival Cinema Ciutadà Compromés no te “catifa roja”

Carla Soriano i Rodríguez directora del Festival Cinema Ciutadà Compromés. Foto: FCCC

Entre el 10 i el 19 d’octubre de 2022 es realitzarà, en diferents sales del País Valencià, la vuitena edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) organitzat per l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Aquest és un dels festivals de referència al País Valencià, pel seu contingut social i cívic, un Festival que ha sabut implicar a diferents persones, entitats, i institucions en la seva organització.

Com recull la presentació del Festival «hem aconseguit ser un Festival amb característiques singulars: audiovisuals valencians, de mirada compromesa amb la societat, fomentant la nostra llengua i acostant els audiovisuals a qualsevol indret del nostre allargat País».

Per conèixer més d’aquest Festival parlem amb Carla Soriano i Rodríguez, la seva directora.

– Carla, el Festival de Cinema Ciutadà Compromés estrena nova directora… no?

Sí, he assumit la direcció del festival amb molt d’entusiasme.

– Quins són els principals objectius del Festival?

Sé que aquest festival va nàixer amb la intenció d’apropar al ciutadà projectes audiovisuals amb un punt pedagògic, reflexiu i una clara intenció reivindicativa. L’ideal seria que provocara mobilització, però això potser siga utopia.

La meua intenció és continuar aquesta senda incorporant a poc a poc les meues inquietuds.

– En la vostra presentació dieu que no sou un Festival “de catifa roja”… que voleu dir amb això?

Aquesta és una frase que ja pertany al festival. Sota el meu punt de vista allò que es pretén transmetre amb la frase, és que de segur no som un festival mainstream, o centrats al photocall. És un festival de cinema per a la ciutadania amb un fortíssim component de compromís amb la societat, el medi ambient, el feminisme, la memòria històrica i la comunicació, com a eines cap a una evolució justa com a societat. Totes les forces estan ficades en això.

– El Festival Cinema Ciutadà Compromés és un festival descentralitzat, no?

Sí, sí que ho és. Estem en Castelló, València i Alacant en diferents punts de les tres províncies, pobles i ciutats. És un festival que té la seua seu a València, al Centre Octubre Cultura Contemporània a València, però que té vida pròpia més enllà de la capital. Volem vertebrar el territori.

– Quines novetats a destacar trobarem en el Festival d’enguany?

He inclòs un parell de categories temàtiques. Una és “Pau i Antimilitarisme”, i l’altra és “Ètica Digital”. Amb la primera espere poder incloure audiovisuals amb temàtica clara que parlen de migracions, o conflictes. Ho hem vist ben a prop i ho tenim molt recent amb la guerra a Ucraïna. Amb el segon títol m’agradaria rebre projectes que parlin dels mitjans de comunicació, de com ens relacionem a les xarxes socials, de les fake news… Els dos són temes que com a ciutadana em preocupen prou.

– Com veus la situació de l’audiovisual al País Valencià?

La situació no és homogenea per a tots els actors de l’ecosistema. Si parlem en l’àmbit creatiu, molt bé. Si parlem de salaris dels treballadors comparant-lo amb produccions nacionals, doncs malament.  Si parlem de finançament… seria ficar-se a parlar de política. Sóc positiva, estem vivint un moment de creixement, més si cap després d’anunciar la reactivació de La Ciudad de la Luz en Alacant que esperem que siga un generador de treball digne i de qualitat, que genere obres de gran valor per al nostre patrimoni audiovisual.

València, des de fa temps se està presentant com a plató de rodatge i han passat per ací grans produccions durant l’últim any, esperem que continue així i aportant de manera positiva a totes les persones que formen l’audiovisual valencià. Des de la productora amb més capacitat, fins a l’auxiliar de producció que s’està iniciant i potser siga l’últim de la cadena de producció d’un rodatge.

Carla Soriano i Rodríguez. Foto: FCCC

– Creus que el cinema és una eina de transformació social?

Absolutament sí. El cinema, tant la ficció com el documental, són eines imprescindibles per contar històries reals provocant empatia en l’espectador i promovent un pensament crític; són les portes cap a la reflexió. En canvi la televisió cada vegada deixa menys espai per a això. La manipulació mediàtica va in crescendo, ho estem vivint també en aquest moment. Hem viscut la polèmica de programes matinals d’emissió nacional, amb debat polític inclòs, i de gran audiència manipulen la informació molt alegrement. Pel que fa als diaris, més de lo mateix. Crec que van a la deriva en aquest aspecte.

Mon pare em deia sempre que per estar ben informada havia de llegir els diaris. Vaig fer-li cas i vaig estudiar tres anys de periodisme; ahí vaig entendre que el meu lloc no estaria treballant per a un mitjà de comunicació per una qüestió ètica, i vaig canviar-me a comunicació audiovisual.

AulaMèdia