Deia Joan Brossa que “El cinema ens ha ensenyat a mirar” (Anafil, 1987), avui, seguint aquest joc de paraules caldria preguntar-nos… qui ens ensenya cinema?
Alguns estudis diuen que el cinema és un dels mitjans audiovisuals més utilitzat a l’aula, sobretot pel que fa a il·lustrar els continguts curriculars. En aquest sentit podríem dir que el cinema és una bona eina pedagògica a l’hora de transmetre contigus.
Per altra banda tenim un col·lectiu de professorat que molt sovint s’endinsa en l’aventura de la producció audiovisual escolar, experiències amb molt de voluntarisme i pocs recursos tècnics, però que moltes vegades tenen un resultat molt reeixit. El cinema té en l’àmbit de l’educació, tant a Primària com a Secundària, un col·lectiu petit però molt actiu de professionals que s’estima el cinema i ensenya cinema a les aules.
En el marc d’alguns festivals estan creixent espais d’encontre entre el món del cinema i el món de l’educació, aquest és el cas del Festival CLAM de cinema social de Manresa o el FIC-CAT de cinema en català de Roda de Berà, que en la seva programació inclouen “noves zones” de reflexió i debat sobre l’educació i l’audiovisual, amb la intenció d’acostar els dos mons: el pedagògic i el cinematogràfic.
Però en aquest binomi educació i cinema, volem anar més enllà i preguntar-nos quina és la posició i opinió dels professionals del cinema en relació a l’educació i a l’educació audiovisual en particular. En aquest sentit parlem amb Neus Ballús i Judith Colell candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català. Dues directores que creuen fermament en el cinema com a eina de transformació social.
Educació i cinema
Judith Colell -que encapçala la candidatura Cinema i Futur– proposa que l’Acadèmia faci “un pacte amb la Conselleria d’Educació i algunes institucions que ja estan treballant, com Drac Màgic o Cinema en Curs, i també amb festivals de cinema que estan fent una tasca molt i molt interessant de treball amb les escoles. Hem d’ensenyar a veure cinema i hem d’ensenyar a veure cinema català… i en català”.
«Jo diria que juguem amb l’avantatge, ens diu Neus Ballús de la candidatura Una acadèmia de portes obertes, els espectadors joves estan molt acostumats a consumir audiovisual i en realitat es necessiten més que mai els relats cinematogràfics.» Per aquesta directora cal transmetre al jovent «el plaer per veure cinema, fent-los experimentar que vol dir veure cinema en una sala i veure que és diferent l’experiència compartida de l’experiència individual que podem tenir a casa. Tècnicament és una experiència que ens envolta, que és molt sensorial, que no es pot viure a través ni de plataformes ni de mòbils».
Nous espectadors
Quan es parla de la crisi del cinema, i de l’augment del consum d’altres pantalles, es parla molt sovint d’incorporar nous espectadors a les sales. Però de quina manera es pot incorporar el jovent al cinema català?
Per Judith Colell «l’única manera de crear nous públics és justament incidint a les escoles i ensenyant a veure un altre tipus de cinema i ensenyant, sobretot, el nostre cinema.»
En aquest punt Neus Ballús afirma que “cal generar un pont entre la gent que fem cinema i els nous espectadors” i subratlla la necessitat d’ensenyar «llenguatge cinematogràfic i la seva història. És molt important que s’estudiï història del cinema per entendre la seva evolució fer-se’l seu i que ells mateixos -no només com a espectadors- sinó com a creadors utilitzin la plataforma del cinema.» conclou.
Aquestes son algunes reflexions per un debat sobre com implementar l’educació del cinema a les aules. Un debat per dissenyar i crear «espais» o «amplies zones» de trobada que acostin el professorat i els creadors i creadores audiovisuals.
Francesc-Josep Deó
