Autor: AulaMèdia

Quan a l’institut Olorda ens van proposar als departaments de Tecnologia i Visual i Plàstica fer un projecte per 4t d’ESO no vam dubtar ni un segon que seria sobre cinema.

En primer lloc, perquè a les dues professores que l’havíem d’impartir ens apassiona el tema i volíem aprendre més, però també perquè pensàvem que era important incorporar l’educació audiovisual a l’etapa de secundària dins un àmbit especialment adient per a l’aprenentatge per projectes, ja que la creació d’un audiovisual incideix en la necessitat del treball col·lectiu i el sentit d’equip.

D’entrada, doncs, com a punts forts del projecte comptàvem que el cinema té un component lúdic molt atractiu i és una activitat molt creativa i multidisciplinar que requereix una bona coordinació. I aquí precisament és on va aparèixer un dels nostres grans reptes: aconseguir la implicació de tots els alumnes que formaven part dels grups de treball. En aquest sentit, especialment a l’inici, es va fer evident que la realització de les diferents activitats va comportar dificultats entre l’alumnat per organitzar-se i planificar la feina.

Durant el curs vam anar treballant amb activitats curtes de manera que tinguessin una certa experiència amb les eines i el llenguatge cinematogràfic abans de començar els productes finals: la creació d’un curtmetratge de ficció i un documental de no-ficció.

El curtmetratge el vam realitzar dins del projecte Primer Cinema de la Fundació La Caixa, que ens va proporcionar formació tant per l’alumnat com pel professorat, així com material pedagògic i l’oportunitat de fer uns tallers a les seves instal·lacions.

El documental el van realitzar al llarg del tercer trimestre, quan ja estaven familiaritzats amb els conceptes més importants del llenguatge audiovisual (muntatge, enquadraments, punts de vista, so, etc.) cosa que ens va permetre centrar-nos més en les característiques pròpies d’aquest gènere (entrevista, recerca de documentació videogràfica i necessitat de rigor no exempta de creativitat). Això ho van plasmar fent un documental basat en la vivència d’una persona del seu entorn, fet que els va permetre treballar les característiques del gènere abans esmentades.

Altres eines que també ens han ajudat molt han estat els visionaments i debats d’una selecció de curtmetratges incidint en aquells aspectes que poden ser interessants pels seus curts així com fer les correccions dels seus treballs en grup, en les que participaven molt activament.

Podem dir, un cop finalitzada l’experiència, que hem tingut sorpreses molt positives i gratificants, com ara la gran capacitat de l’alumnat per editar vídeos amb el mòbil, els muntatges i punts de vista originals i sorprenents de les seves creacions i el despertar de la curiositat cap al món del cinema en molts alumnes, amb la descoberta de professions que desconeixien en un moment especialment determinant com és 4t d’ESO, amb la tria d’estudis postobligatoris.

Ana Pérez Soria
Isabel Ramos Pastor
Institut Olorda
Sant Feliu de Llobregat

 

A la matèria de llengua catalana a 3r d’ESO, a l’institut Vidreres, treballem els gèneres periodístics i hi introduïm la producció audiovisual: la creació d’un reportatge. És un treball llarg que ens ocupa dos trimestres i on el resultat final no és tan important com la reflexió i el procés en si mateix. L’objectiu principal és formar els alumnes perquè vegin els mitjans i les produccions audiovisuals amb una mirada crítica i que aprenguin també la dificultat que té crear des de zero un producte audiovisual.

Per aconseguir el nostre objectiu comencem parlant de periodisme i amb diferents dinàmiques expliquem com funciona una redacció, reflexionem sobre internet i com ha revolucionat el món del periodisme, quin paper exerceixen les xarxes socials a l’hora d’informar-nos i fem un repàs de la història dels mitjans de comunicació. Un cop situats i com que som a classe de llengua, analitzem la notícia escrita, l’estructura formal i el tipus de llengua i fem diferents activitats de redacció periodística que ens serveixen perquè els alumnes s’adonin de la força de la llengua i la facilitat de manipulació. A part del treball lingüístic, comentem també les imatges associades a aquestes notícies per entendre la importància dels elements visuals en la comunicació i com complementen la informació.

Com que en aquest projecte sobre els mitjans treballem també la producció audiovisual, és molt important que els alumnes coneguin el llenguatge audiovisual: la regla dels terços, els diferents tipus de plans i de moviments de càmera, la importància de la il·luminació i el so, etc. Aquest pas no ens el podem saltar si volem que l’alumnat entengui com es crea i com es mira un producte audiovisual.

El producte final del projecte és un reportatge que té com a única condició que giri entorn d’un tema proper (el poble, l’institut, etc.) i que els interessi. Aquest curs han tractat temes com: la sequera, el porta a porta, l’esplai, el correbou, el club de futbol, la restauració i els comerços del poble, entre d’altres. Per crear el reportatge han de seguir tots els passos d’un procés creatiu audiovisual: preproducció, producció i postproducció.

El procés de preproducció el fan a l’aula: trien el tema i fan una recerca d’informació per poder escriure el guió i dibuixar l’storyboard. La gravació del reportatge la fan fora de l’aula. Abans d’iniciar la postproducció dediquem alguna classe a visionar les imatges que han gravat o les fotografies que faran servir, resolem dubtes i els guiem en el procés creatiu.

La postproducció també es fa a classe, amb el mòbil o amb els portàtils editen els vídeos i els subtitulen en castellà (aprofitem aquesta producció per treballar la traducció amb la matèria de castellà). I, finalment, dediquem una sessió a visionar i comentar els projectes. El producte final no sempre és el que s’esperaven i durant l’autoavaluació són molt crítics amb ells mateixos, ja que no sempre estan satisfets amb el resultat. Sí que valoren, però, l’esforç i la feina dels companys perquè han après la dificultat i la dedicació que requereix fer un producte audiovisual.

Un dels objectius del treball, a part del treball lingüístic, és fomentar el pensament crític, la creativitat, el treball en grup i la capacitat de resoldre problemes. El fet d’aprendre a produir audiovisuals suposa un enriquiment en els aprenentatges de l’alumnat, ja que els dota d’una altra mirada cap als continguts que veuen o que ells mateixos produeixen.

Montse de la Guàrdia
Institut de Vidreres

Fa ja 14 anys que a l’Escola Piaget vam apostar per destinar una matèria complementària al món del cinema, a 6è de Primària. En successius cursos, a més a més, s’han anat incloent als diferents nivells educatius altres ensenyaments relacionats amb la temàtica, com ara els tallers de creativitat que ja comencen a Cicle Inicial amb una iniciació al teatre i al cinema, el de ràdio i televisió a Cicle Mitjà i el de teatre musical a 5è de Primària.

La idea és aproximar l’alumnat al món del cinema des d’una visió el més realista possible, experimentant els diferents rols possibles, com si fossin veritables cineastes.

Des de l’inici del procés, l’alumnat és part activa del projecte, començant per una pluja d’idees a l’aula, triant la temàtica que volen seguir entre tots i totes i seguint, i així crear l’estructura formal d’un guió de cinema real. Es treballen en aquesta fase inicial aspectes teòrics, com els tipus d’angles, plànols, conceptes clau del cinema, etc. Més endavant, ja durant la gravació, experimenten els diversos rols en què podrien treballar dins d’una pel·lícula: director/a, actor/actriu, claqueta, script, càmera, etc, així com es van tractant altres aspectes tècnics, com ara la fotografia i la il·luminació. Per últim, l’alumnat col·labora a les tasques d’edició, doblatge i postproducció, en general.

Un dels objectius és que apareguin tots el alumnes del grup (uns 25 alumnes) i això dificulta molt l’escriptura del guió i va en detriment del resultat final al diversificar massa el protagonisme, però, en aquest cas sí, intentem acontentar a totes les famílies dels alumnes amb una aparició en pantalla el més equitativa possible.

A més a més, la música dels curts que treballem, tant diegètica com incidental, és sempre original i creada ex profeso per a les nostres produccions. Algun cop, de fet, s’ha treballat concretament una pel·lícula de gènere musical.

La temàtica de les nostres produccions no és específicament pedagògica o amb connotacions educatives en sí, buscades expressament. El nostre objectiu és aprendre a fer cinema des del cinema, no com a nens o nenes d’una escola, sinó sentint que són professionals del cel·luloide. Així, hem tractat temes i gèneres molt variats, com ara el western, ciència ficció, cinema mut, acció, por, amor, humor, etc.

No obstant això, és clar que en totes les fases del projecte treballem implícitament un seguit de valors fonamentals del treball en grup, com per exemple la cohesió, la tolerància, el sentit de l’esforç individual i grupal, l’empatia, la disciplina, etc. A més a més, treballem constantment objectius acadèmics com l’expressió oral i escrita, l’ús de tecnologies, així com habilitats artístiques diverses.

Cada any ens presentem al festival FIC-CAT de Catalunya (on hem estat seleccionat en diverses ocasions i hem pogut guanyar el premi a millor curtmetratge d’un centre educatiu) Tot i que el millor premi és poder veure el resultat en una gran pantalla i copsar les reaccions del públic assistent.

Esperem continuar amb aquest projecte, que enganxa no només a l’alumnat, sinó a tota la comunitat educativa, que acostuma a participar també en alguna escena dels nostres curts, a banda d’esperar amb molta il·lusió l’estrena de cada final de curs.

A l’Escola Piaget, fem cinema estimant el cinema sense límits, obviant que som un equip de Primària, sinó un equip de rodatge i creatiu, gaudint de cada moment del procés per així estimar el cinema, entendre que hi ha darrera d’aquest món fascinant i, si és possible, despertar el neguit per a futurs cineastes.

Gonçal Perales
Escola Piaget

A la nostra aula ens va arribar una notícia sobre el Poblat Neolític de la Draga de Banyoles. Aquesta va despertar l’interès de l’alumnat de 2n de Cicle Inicial per descobrir més aspectes d’aquests nostres avantpassats.

En primer lloc, vam realitzar una pluja d’idees per prendre consciència de tot el que ja sabíem dels Neolítics, que fa milers d’anys van habitar per les nostres contrades. Ens van sorgir molts dubtes i els vam resoldre mitjançant una visita al Poblat Neolític de la Draga.

Vam incorporar els aprenentatges adquirits durant la sortida als que ja teníem prèviament. Vam reflexionar sobre l’estil de vida que portaven els neolítics i el vam comparar amb el nostre, així com també amb els nostres hàbits de consum. Això ens va portar a plantejar-nos la pregunta: “Què podem aprendre dels Neolítics?”.

Cada grup cooperatiu es va especialitzar en un aspecte de la vida dels Neolítics: l’agricultura, la ramaderia, la caça, la ceràmica, el foc i les cabanes. Els vam comparar amb l’actualitat i els vam relacionar amb alguns dels ODS: Energia Neta i Assequible (7) , Treball Digne (8), Ciutats i Comunitats Sostenibles (11), Consum i Producció Responsables (12), Acció Climàtica (13) i Vida Terrestre (15).

Per poder compartir els nostres aprenentatges i les conclusions a què havíem arribat, vam plantejar-nos diferents opcions com crear una maqueta, elaborar cartells, realitzar una exposició oral… Al final, entre tots i totes vam decidir gravar un vídeo i va ser llavors quan vam introduir la tècnica d’animació Stop Motion.

Primer vam visualitzar diferents exemples de creacions realitzades amb aquesta tècnica. Vam fixar-nos com estaven fetes i vam concretar els passos bàsics que havíem de seguir per poder realitzar la nostra pròpia producció. Amb grups vam experimentar lliurement amb l’aplicació de l’Stop Motion Studio i vam practicar per familiaritzar-nos en el seu ús.

A partir d’aquí cada grup cooperatiu va dissenyar el seu guió i va elaborar tots els elements necessaris per poder realitzar les diferents escenes: personatges de plastilina, escenografia (cabanes, tancats…), atrezzo (vestimenta, complements…), decorat (fotografies de fons)…

Una vegada tot enllestit, vam buscar un espai per poder realitzar la gravació. Amb el suport d’una tauleta digital, vam començar a fer fotos, alhora que movíem les figures de plastilina molt a poc a poc. Cada grup cooperatiu va realitzar el seu vídeo tirant entre 150 i 190 fotografies perquè els moviments fossin el més real possible; així els personatges semblava que cobraven vida.

Cada grup de treball tenia assignats diferents rols per poder desenvolupar el projecte de forma eficient. Dos alumnes eren els encarregats d’anar seguint el guió i fer les fotografies amb la tauleta, mentre que els altres dos eren els encarregats de moure sigil·losament els personatges i els diferents elements que configuraven les escenes. Dins del grup s’anaven intercanviant els rols per poder realitzar les diferents tasques.

Tots i totes van quedar sorpresos que, per poder aconseguir un petit fragment de gravació, fossin necessàries tantes fotografies. També van aprendre que calia ser molt precisos a l’hora de moure i introduir elements a les diferents seqüències, així com també a l’hora de prémer el botó per realitzar les fotografies.

Després calia enregistrar les explicacions que acompanyarien el vídeo. Cada grup d’experts va escriure una frase del vídeo que havia creat i es van repartir el text perquè tots parlessin. Tot seguit, des de la mateixa aplicació, van gravar-se.

Posteriorment, vam descarregar les produccions fetes de cada grup i les vam unir per compartir-les amb la resta de la comunitat educativa.

El resultat final ha esdevingut una molt bona eina per reflexionar sobre les nostres inquietuds i preocupacions, tot inspirant-nos en l’estil de vida del nostres avantpassats Neolítics. Ens ha permès prendre consciència d’accions que podem incorporar al nostre dia a dia i, així, poder fer del nostre planeta un lloc millor per viure.

Xavi Martí Sala i Gemma Vilar Coromina
Escola Can Puig de Banyoles

 

---