Les dades, la tecnologia i els drets digitals són els temes que tracta aquesta producció audiovisual d’AulaMèdia que coproduïm conjuntament amb la cooperativa La Productora amb la participació de Karma Peiró, Cecilia Bayo i Gerard Vilanova. DATUM te el suport d’1entretants i Acicom del País València i Encontre.cat de Mallorca, i més d’un centenar de “protectors” i “protectores” que han fet possible aquest projecte.
SI VOLS COMPRAR EL DVD “DATUM” EMPLENA EL FORMULARI ADJUNT I PER UNA APORTACIÓ DE 20 € T’ENVIAREN EL DVD A LA TEVA ADREÇA.
Moltes gràcies pel teu suport!
FORMULARI
[T’enviarem al teu correu-e les indicacions per fer l’aportació econòmica.]
El Festival Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més impulsat per l’escola de fotografia Grisart que se celebra cada any des de fa 4 anys entre Granollers i Barcelona.
Des del primer any, el Panoràmic ha volgut acostar els continguts i les exposicions al públic més jove, fent propostes educatives al voltant de les obres adreçades als alumnes d’ESO, Batxillerat i estudis artístics i escènics de diversos centres educatius. La proposta educativa ha estat dissenyada i dinamitzada per l’equip educatiu del festival, format per l’Eixida, un col·lectiu d’agitació cultural itinerant que activa les interseccions que hi ha entre cultura, educació i comunitat a través d’accions i projectes de creació col·lectiva.
Aquest any el Panoràmic ha girat al voltant de l’Extimitat, allò privat i íntim que esdevé públic, i totes les exposicions i activitats del festival han anat lligades a aquest concepte. A partir d’això, i tenint en compte el context COVID-19 que ha fet trontollar la presencialitat en molts contextos diferents, s’han seleccionat amb cura dues de les exposicions del festival i s’ha creat el Dispositiu Pedagògic Virtual que ha vinculat aquestes exposicions a través de dos itineraris diferenciats directament amb alumnes i professorat més enllà dels límits físics del festival.
Les exposicions i els itineraris han estat contextos educatius perfectes per, a través de la fotografia i l’audiovisual, poder parlar temes com la identitat, el gènere, les diversitats, el consum de drogues, l’exposició personal i l’ús a les xarxes, la capacitat d’expressar-nos, qüestionar els estereotips i transformar-nos i transformar.
Foto: IES Celestí Bellera. Granollers
El dispositiu pedagògic virtual i la creació d’itineraris ha vinculat les exposicions seleccionades d’una manera molt directa amb els alumnes a dins de les aules.
El Dispositiu és una proposta de reflexió i creació entesa com un procés amb diverses sessions i una avaluació final que conté una guia educativa i una guia de dinamització per assegurar l’autogestió i l’autonomia del dispositiu virtual a l’aula. Està situat a la web del Panoràmic i s’hi accedeix amb una contrasenya per als centres inscrits. Un cop a dins, a mode de campus virtual, s’hi poden trobar les diverses sessions que contenen tot el necessari per realitzar-les a l’aula: hi ha diversos materials gràfics i audiovisuals on hi han participat artistes, comissàries i especialistes per a treballar els continguts de l’exposició des de la pròpia experiència de les persones joves.
La proposta educativa, a més de les sessions a l’aula acompanyades pel Dispositiu Pedagògic Virtual, contempla la visita a l’exposició (presencial o virtual) i una conversa amb les artistes (presencial o virtual). Finalment, es proposa el repte a les joves de crear una obra pròpia a partir de tot allò treballat i que serà exposada a l’espai virtual de de la web del festival.
Foto: L’Eixida/Panoràmic
Anna Maimir Hernàndez i Joan Gener Barbany
Equip educatiu del festival Panoràmic i socis fundadors de L’Eixida.
Que les persones joves tinguin l’oportunitat de reflexionar críticament sobre el racisme, així com sobre el rol que cadascú pot tenir en relació amb el racisme, és una necessitat social i al mateix temps un repte per totes les professionals de l’educació. Ara bé, les eines comunicatives poden facilitar aquesta tasca.
Un exemple de tot això son el programa educatiu i la web RACISME(S), dissenyats per SOS Racisme i RUIDO Photo amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’eines pensades per contribuir a incrementar el coneixement de les persones joves sobre el racisme (entès con un sistema global de dominació, desigualtat i discriminació), per explicar-ne els mecanismes estructurals i per identificar els responsables de la seva perpetuació.
Aquests recursos van ser dissenyats per ser, al mateix temps, una eina de suport a l’activitat pedagògica de les professionals de l’educació formal i informal, però també una eina de sensibilització en línia sobre el racisme, amb un format i uns continguts fàcilment «navegables» i dirigits especialment a les persones joves.
RACISME(S) vol contribuir a estimular la reflexió personal de l’alumnat sobre el paper que tota persona pot tenir en relació amb el racisme (de «privilegiada» o «discriminada», «d’aliada» o «opressora» de qui el pateix, d’actor «transformador» o «de bloqueig» del canvi social etc.), i sobre la importància de l’acció antiracista. Aquest és un pas indispensable per a enfortir la comprensió i la implicació de la ciutadania amb la dimensió política de l’antiracisme, i a entendre’l com una eina indispensable per la transformació de la societat.
Com recursos per l’acció educativa, la web reuneix materials en formats diferents (vídeos, fotos, infografies, reportatges, testimonis escrits etc.), que s’acompanyen amb informació procedent de campanyes, informes i de la feina d’acompanyament de persones duta a terme, a diari, per SOS Racisme.
Per a més informació sobre el programa, els seus continguts i els materials en línia disponibles a la web RACISME(S), podeu escriure a: formacio@sosracisme.org
El darrer estudi Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares Año 2019 de l’Instituto Nacional de Estadística revela, entre d’altres, que:
9 de cada 10 persones de 16 a 74 anys ha utilitzat Internet els últims 3 mesos
El 78,2% de les dones i el 77,0% dels homes utilitza Internet a diari
Al 98,5% de les llars hi ha almenys un telèfon mòbil. Al 80,9% hi ha almenys un ordinador i al 50,8%, una tauleta
Un 86,7% dels nens de 10 anys utilitza Internet. Als 15 anys ho fa un 98%
La nova tecnologia està ben instal·lada en la societat. En termes generals l’ha fet progressar, ja que li ofereix la possibilitat de millorar els processos d’informació, comunicació i aprenentatge. El mon del coneixement, de l’empresa, de l’administració pública, de l’ocupació, de la mobilitat, del consum, de l’oci, de la cultura i de l’art, de la mobilització social… se n’han beneficiat. Però aquesta possibilitat de millora en moltes ocasions ve acompanyada de problemàtiques derivades del mal ús de les quals no és habitual parlar, almenys fins que ens sentim perjudicats. Conflictes i addiccions apareixen quan aquest ús tan intensiu es produeix en un context on regna l’absència d’esperit crític i de formació específica. Amb aquestes dades demolidores a la mà, es fa difícil pensar que el sistema no hagi previst mecanismes per proveir la població dels coneixements i de les habilitats específiques per desenvolupar-s’hi exitosament.
Tradicionalment, és responsabilitat dels adults preparar els menors per a la seva entrada i evolució en la societat, ja sigui com a pares o com a mestres. Però, en aquesta matèria, qui prepara l’infant? I qui prepara l’adult, que és qui ha d’educar l’infant? Doncs, ningú. Llavors, com podran aquests adults formar els infants si ells són els primers que s’han educat en aquesta matèria d’una manera totalment intuïtiva i escassa, i molts cops empesos pels impulsos d’una seductora cursa tecnològica? Si ens hi fixem bé, un enorme desert educatiu envolta aquesta matèria, de manera que un mon tan complex (i de vegades cruel) com és el d’Internet arriba als menors sense cap límit ni filtre previ.
El codi de conducta tradicional es transforma a la xarxa i hi apareixen noves formes d’actuar. Quin tipus de relacions s’hi estableixen? Per exemple, un amic fet en una xarxa social és igual que un amic fet en el nostre entorn quotidià? I l’amor, s’escampa per la xarxa igual que per la Terra? I el sexe, quines formes i punts de vista pren a la xarxa? Un nou codi de valors, explícit i àmpliament difós a les escoles, hauria d’acompanyar el nostre discórrer pel mon digital. Lamentablement, un concepte clau avui, l’ètica digital, és encara cosa de puristes, primmirats i aixafaguitarres. I, com sempre, la resposta de l’Administració educativa és lenta, inconcreta i ineficaç. Les dades de l’estudi que esmento fan imprescindible un pla de xoc integral que s’hauria d’haver començat a aplicar fa almenys més d’un decenni.
Una solució hauria estat (i encara seria) la incorporació de l’educació mediàtica a l’escola, però aquesta es veu suplantada per una simple educació digital massa tecnologista. Aquesta educació tampoc arriba a la família, que viu amb distància i indiferència l’ús racional de la tecnologia, almenys fins que aquesta renúncia li genera impactes massa persistents o dolorosos. Preguntem-nos per un moment què veu un menor al voltant seu cada dia, de quines referències es nodreix quant a l’ús de la tecnologia. Adults addictes, obsessionats o despreocupats que no aixequen la mirada? Companys d’escola que no coneixen els límits al voltant de l’ús del mòbil i d’Internet? Aparells i serveis configurats d’entrada amb totes les opcions a disposició?
No podem deixar que siguin aquests adults ignorants i addictes els qui ofereixin el seu model als nostres fills. Tampoc els seus iguals, almenys aquells que estan abandonats a la seva sort davant les pantalles. I tampoc les grans companyies de tecnologia i comunicació, que principalment es preocupen per garantir el seu accés a les dades generades d’una manera neta, profunda i sovint tramposa.
Prendre una actitud crítica, responsable i informada és a l’abast de cadascú. No podem esperar que ningú altre ho faci per nosaltres. Avui dia, amb aquest mateix ús tan majoritari i intensiu d’aquestes tecnologies que l’INE exposa, ser un ignorant es converteix gairebé en una elecció.
Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. En segon lloc, perquè en un moment en què l’oferta de productes multimèdia i cinematogràfica és omnipresent i accessible des de múltiples entorns, es fa especialment necessari educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic i oferir uns productes alternatius a l’oferta més comercial i de lleure. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència (sovint, fins i tot en l’àmbit educatiu), però no té en els currículums escolars –ni de bon tros– el pes que té el llenguatge verbal i escrit.
El plantejament pedagògic del Clam per al públic infantil i juvenil s’orienta, doncs, en dues direccions complementàries: en primer lloc, posar en valor el cinema d’autor en tant que creació artística i en tant que vehicle a través del qual l’autor expressa i comparteix amb l’espectador valors estètics, però també ètics i morals i, en definitiva, la seva visió de la realitat. Des d’aquest punt de vista, no existeix un cinema neutral i asèptic. El Clam ofereix una programació que pren partit, des d’una visió crítica amb la realitat, en favor dels drets de les persones. En segon lloc, en la mesura del possible, facilitar claus interpretatives del llenguatge cinematogràfic i educar la mirada. Tota obra, tot producte audiovisual, porta implícits uns missatges que no només s’articulen i s’expressen verbalment. La imatge i el so també hi juguen un paper essencial per conduir l’espectador a través de l’emoció i de missatges subliminars. Saber identificar i objectivar aquestes percepcions, poder entendre quins són els missatges, és un aprenentatge que facilita la mirada crítica i un rol més actiu de l’espectador front al bombardeig constant d’estímuls audiovisuals.
Per això, des del seu inici, el festival ha proposat unes accions adreçades específicament a la població escolar, consistents en la programació d’unes sessions específiques en horari lectiu. Les projeccions s’ofereixen habitualment en el marc del propi festival, per poder contextualitzar i explicar el sentit de l’activitat. Es complementen de vegades (quan és possible) amb la presència d’alguna de les persones protagonistes del film i amb debats posteriors a la projecció o amb treball a l’aula, amb la oferta d’un material pedagògic que el festival elabora expressament per fer reflexionar sobre els continguts de la pel·lícula i altres aspectes relacionats amb la imatge i la banda sonora i com aquests reforcen el relat i ens transmeten, sovint, conceptes i emocions implícits.
Les pel·lícules es seleccionen seguint els criteris de qualitat cinematogràfica i d’interès social amb què el Clam orienta tota la seva programació. A més, es busca que la temàtica sigui d’interès per a un públic jove i que faciliti la reflexió a l’entorn de qüestions d’actualitat amb què es puguin sentir interpel·lats. Cada any, al voltant d’un miler de joves de Manresa, Navarcles i altres poblacions del Bages visiten el Clam. Tant de bo siguin aquests els futurs amants del (bon) cinema.
