Autor: AulaMèdia

El paper de l’Educació Mediàtica en un nou paradigma comunicatiu

Durant l’últim quart de segle, la comunicació ha experimentat un canvi de paradigma, tal com exposen els experts i les expertes de l’InCom (Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona) al seu article Com formar ciutadans crítics? Alfabetització informacional i mediàtica.

La comunicació de masses va donar pas a la comunicació-xarxa i, actualment, al model de les plataformes digitals. Aquesta evolució ha suposat una transformació profunda que cal analitzar, comprendre, superar els reptes que planteja i aprofitar les oportunitats que ofereix.

Davant d’aquests canvis, l’Educació Mediàtica té un paper fonamental, i és que pot oferir a la ciutadania la formació en aspectes tan importants com la globalització del sistema mediàtic, el paper de la tecnologia i l’existència de mecanismes de control en els fluxos informacionals: big data, algoritmes i intel·ligència artificial, entre d’altres.

L’Educació Mediàtica és una assignatura pendent a les escoles, a l’entorn familiar i als mitjans de comunicació. No obstant, poc a poc, els educadors i les educadores s’adonen de la seva importància i es comença a introduir a les escoles i als instituts. Algunes de les raons que atrauen l’atenció dels i les docents són:

• Les TIC poden ser una eina idònia en la formació de l’alumnat si se’n fa un bon ús, però, a la vegada, l’abús d’aquests instruments pot provocar l’aïllament dels joves i minvar les seves capacitats de socialització.

• D’altra banda, l’ús d’aquestes noves tecnologies va més enllà del dispositiu electrònic. A partir de l’Educació Mediàtica es vol fomentar la participació ciutadana i el desenvolupament sostenible en totes les seves formes; demostrar a l’alumnat que tot ciutadà és creador d’informació i coneixement i, d’aquesta manera, desenvolupar ments actives que interpretin els missatges.

• Finalment, tenir en compte que l’alumnat es troba en una etapa de construcció de la seva personalitat, l’autoestima i la consciència social. Per aquesta raó, l’ús que fan de les xarxes socials i les problemàtiques que poden derivar d’una mala pràctica és un tema primordial en l’Educació Mediàtica.

És rellevant treballar aquestes temàtiques a les aules per tal que l’alumnat pugui adquirir les habilitats des de la base de la seva educació. La transversalitat de la comunicació demanda d’una Educació Mediàtica transversal en la formació de l’alumnat.

Irene Aguilar
Periodista

Pensament d’un minut digital

Mentre tries on invertir aquest minut com a internauta, et preguntes com has arribat aquí i si sóc de confiança. Per començar, fas bé. Dubtes del teu interlocutor, comproves que és fiable i segueixes la lectura. Tenim molta informació. Tanta, que ens toca seleccionar-la amb criteri. Davant la complexitat i varietat de missatges, l’educomunicació esdevé el motor per combatre la infoxicació, però també la base per interpretar el contingut i ser-ne partícip de la seva producció.

Ara, t’assabentes que en 60 segons també podries haver realitzat una altra de les 4.497.420 recerques que es fan a Google, visualitzar un dels 4.500.000 vídeos que es veuen a Youtube, ser un dels 694.444 consumidors de Netflix, o podies estar publicant una story a la platja mentre 277.776 persones també ho fan a Instagram. Però estàs llegint aquest article, i no deixa de sorprendre saber que la connexió a internet arriba actualment al 56,1% de la ciutadania i ha crescut un 9% més respecte a l’any passat. Les dades les publica la plataforma digital Domo en l’estudi Data Never Sleeps 7.0 d’enguany.

La qüestió és si estem preparats per endinsar-nos en el món mediàtic i informacional, de les xarxes socials, de les noves literatures audiovisuals i narratives. Per això, normatives com la Directiva 2018/1808 insta a què l’educació mediàtica arribi a tots els estats i generacions. I la realitat és que s’hi realitzen iniciatives, però no de manera sistemàtica.

Sigui com sigui, l’atenció atorgada a la media literacy assenyala el reclam de pedagogia mediàtica i informativa que es propulsa des de nuclis diferenciats. Però com que encara hi ha moltes esferes a escalar per assolir un bon nivell d’alfabetització mediàtica, el més senzill és perdre’s en qui ha de carregar la motxilla. El que no hem d’oblidar és que la voluntat de comunicar i d’educar en cultura, valors i habilitats va lligada a l’evolució de la humanitat, en la transmissió del coneixement. I, en aquest cas, l’educomunicació beu d’ambdós conceptes.

Clàudia González Deumal

El mòbil i la navalla suïssa

El dimarts 16 de juliol passat es va publicar, en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), la proposta d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que proposa modificar la llei catalana d’educació per prohibir els mòbils i altres “aparells electrònics de comunicació” a les escoles i els instituts.

Potser aquesta proposta d’ILP no qualli, però de ben segut reforçarà una posició tecnofòbica sobre els mòbils amb la qual sintonitza un gran nombre de mestres, de professors i de professores. Diuen que moltes vegades les fòbies son fruit de una manca d’elements per saber com abordar els problemes, potser és això!

Però també podríem afirmar que aquesta ILP és fruit d’una manca de reflexió i debat en l’àmbit de la comunitat educativa, no només en el si del col·lectiu del professorat. No parlarem ara i aquí de com aborden les famílies l’ús i l’abús que fan els adolescents de la tecnologia mòbil, ja que seria molt llarg. Però l’Administració educativa fa temps que hagués hagut de mantindre una posició clara al respecte i, paral·lelament, impulsar un debat seriós i crític. Un debat on la pedagogia prengués el seu lloc central i no la tecnologia a utilitzar (portàtils, tauletes, mòbils…). Lluny d’això el Departament ha mantingut una posició de fascinació i d’enlluernament tecnològic, lluny de la realitat dels centres, on un sector important del professorat manté una posició durament tecnofòbica respecte als mòbils.

Per altra banda hi ha un col·lectiu prou important de professors i de professores que mantenen una posició tecnofílica, que també cal criticar per la seva posició mancada de tot tipus de crítica envers la tecnologia en general i de la seva introducció a l’aula en particular. Cal ser molt conscients que la introducció de la tecnologia educativa, per se, només canvia l’eina, no la pedagogia aplicada.

I en aquest punt crec que anem a parar, una vegada més, al cap del carrer: la manca d’una educació mediàtica en la formació inicial i permanent del professorat. Només cal mirar els plans d’estudi, els continguts del màster de secundària o veure quina es la oferta en la formació permanent del professorat per evidenciar-ho. Cal una profunda reflexió i formació sobre com utilitzar la tecnologia educativa als centres.

En un moment que tots plegats ens omplim la boca de les paraules “innovació educativa”, caldria recordar que innovació vol dir imperiosament formació; encara més, en el segle XXI vol dir formació global. Manca una formació del professorat que posi en valor la tecnologia educativa, però que també posi en el seu lloc la tecnologia utilitzada amb finalitats educatives. Necessitem un professorat que li sàpiga treure profit a la tecnologia, que sàpiga quins són els seus avantatges, que detecti els seus límits, etc.

Creiem, els que defensem una visió crítica dels mitjans de comunicació a l’educació, que no podem caure en una defensa a ultrança dels ordinadors, de les tabletes o dels mòbils en l’educació. Però tampoc podem caure en el “síndrome de la navalla suïssa” i pensar que el mòbil el podem utilitzar per a tot, en qualsevol moment i que això implicarà automàticament èxit educatiu.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21]

Jornades MEDIATIC: l’educació mediàtica a les aules

L’associació valenciana 1entretants (xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià) organitza les XI Jornades ComparTIC que se celebraran els propers 8 i 9 de novembre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a la ciutat de València. En aquesta ocasió les jornades se centren en l’educació mediàtica a les aules.

La vesprada del divendres tindrà lloc la conferència inaugural i una taula redona, en la qual es debatrà sobre la necessitat d’introduir l’educació mediàtica a les aules així com la manera de fer-ho. En la sessió de dissabte al matí comptarem amb tallers, comunicacions i una conferència de cloenda.

Les inscripcions s’obriran properament. La inscripció serà gratuïta per a socis d’1entretants i estudiants en general i tindrà un cost de 15€ per a la resta d’assistents. El professorat valencià rebrà un certificat de formació de 10 hores expedit per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

Tota la informació sobre les jornades s’anirà actualitzant en la pàgina web 1entretants.cat/mediatic

Fonaments del llenguatge audiovisual

donamblac

“Dóna’m la teva mirada” és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla.

Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries en què pot ser útil i a les diferents dinàmiques d’aula de cada docent.

Un manual en forma de vídeo que combina explicacions teòriques amb demostracions pràctiques i exemples d’algunes de les grans obres dels millors directors de la història del cinema i també de la televisió actual.

DVD EXHAURIT