Divendres. Agafem el cotxe i via AP-7 anem cap a Roda de Berà, pel camí vinyes verdes i alguna retenció abans d’arribar. Finalment… mira’l, l’Arc! Records d’infantessa, passejada per la platja llarga, bona temperatura i un plat de musclos per sopar. Parlem de la gran feina que fan els amics del FIC-CAT. Però no, no anem a presentar cap pel·lícula, ni cap documental, ja ens agradaria, ja! Per la nit anem al Casino Municipal a veure Staff only de la directora Neus Ballús. El cinema català intenta fer-se un lloc en aquesta indústria ferotge, on els grans es mengen els petits.
Dissabte. Anem a la Trobada professional de professorat de centres educatius que organitza l’associació que impulsa el Festival Internacional de Cinema en Català. El FIC-CAT ens proposa aquesta trobada de professors i professores que treballen l’audiovisual a l’aula. “Un espai per intercanviar i compartir experiències i materials audiovisuals, explicar metodologies, encetar projectes, crear xarxa i pactar línies de col·laboració”. Un bon moment per aturar màquines, debatre i reflexionar, un moment que es fa necessari com a mínim un cop l’any.
Ens retrobem amb gent coneguda de fa anys i amb gent interessant per conèixer. Professors amb molt d’entusiasme i directores que es creuen el projecte audiovisual. Representants de centres docents del País València, de Mallorca, de Girona o de Barcelona. En Jaume intenta organitzar l’espai i els temes del debat.
Experiències de producció escolar de referència junt amb noves metodologies i noves formes de fer i de produir. Tothom està prenent nota amb els ulls i les oïdes ben obertes. Experiències que desborden el marc del currículum, que determinen les administracions educatives, formes realment innovadores. No tot està fet!
Després, fent un recés, parlem de nous projectes amb la Pilar. Diuen que els recessos són els millors moments… es d’on surten les millors idees. Alguns professors comenten la necessitat que Barcelona tingui un festival com el FIC-CAT o una mostra de produccions audiovisuals escolars de la magnitud de la MICE de València. Fins i tot algú apunta que, en aquest camp, Barcelona ha perdut la “capitalitat”.
Ja a la tarda, en l’acte de clausura del festival, ens sorprèn l’organització tan acurada per part de l’equip del FIC-CAT. L’Antoni, el director del Festival, obre l’acte; original discurs de l’alcalde de Roda de Berà; bones paraules de la consellera de Cultura, i algun productor reivindica, davant de la consellera, més pressupost per la indústria… déjà vu. El premi en la categoria escolar del Festival se l’emporta l’Institut Son Pacs de Palma.
Nus a la gola quan veiem la fràgil Montserrat Carulla pujar a l’escenari per lliurar el principal premi del Festival, el del públic, a la pel·lícula La vida sense la Sara Amat de Laura Jou. Pensem: que diferent és aquest Festival!
De camí a casa tornem a passar pel costat del l’Arc de Berà desitjant que el professorat, que hem conegut aquest cap de setmana, no defalleixi en la imperiosa necessitat de dotar al nostre alumnat d’una mirada crítica davant de qualsevol pantalla. I esperant que les idees i nous projectes que ens ronden pel cap es concretin per seguir avançant.
Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21 i a cultura21]
