Per seguir avançant

Divendres. Agafem el cotxe i via AP-7 anem cap a Roda de Berà, pel camí vinyes verdes i alguna retenció abans d’arribar. Finalment… mira’l, l’Arc! Records d’infantessa, passejada per la platja llarga, bona temperatura i un plat de musclos per sopar. Parlem de la gran feina que fan els amics del FIC-CAT. Però no, no anem a presentar cap pel·lícula, ni cap documental, ja ens agradaria, ja! Per la nit anem al Casino Municipal a veure Staff only de la directora Neus Ballús. El cinema català intenta fer-se un lloc en aquesta indústria ferotge, on els grans es mengen els petits.

Dissabte. Anem a la Trobada professional de professorat de centres educatius que organitza l’associació que impulsa el Festival Internacional de Cinema en Català. El FIC-CAT ens proposa aquesta trobada de professors i professores que treballen l’audiovisual a l’aula. “Un espai per intercanviar i compartir experiències i materials audiovisuals, explicar metodologies, encetar projectes, crear xarxa i pactar línies de col·laboració”. Un bon moment per aturar màquines, debatre i reflexionar, un moment que es fa necessari com a mínim un cop l’any.

Ens retrobem amb gent coneguda de fa anys i amb gent interessant per conèixer. Professors amb molt d’entusiasme i directores que es creuen el projecte audiovisual. Representants de centres docents del País València, de Mallorca, de Girona o de Barcelona. En Jaume intenta organitzar l’espai i els temes del debat.

Experiències de producció escolar de referència junt amb noves metodologies i noves formes de fer i de produir. Tothom està prenent nota amb els ulls i les oïdes ben obertes. Experiències que desborden el marc del currículum, que determinen les administracions educatives, formes realment innovadores. No tot està fet!

Després, fent un recés, parlem de nous projectes amb la Pilar. Diuen que els recessos són els millors moments… es d’on surten les millors idees. Alguns professors comenten la necessitat que Barcelona tingui un festival com el FIC-CAT o una mostra de produccions audiovisuals escolars de la magnitud de la MICE de València. Fins i tot algú apunta que, en aquest camp, Barcelona ha perdut la “capitalitat”.

Ja a la tarda, en l’acte de clausura del festival, ens sorprèn l’organització tan acurada per part de l’equip del FIC-CAT. L’Antoni, el director del Festival, obre l’acte; original discurs de l’alcalde de Roda de Berà; bones paraules de la consellera de Cultura, i algun productor reivindica, davant de la consellera, més pressupost per la indústria… déjà vu. El premi en la categoria escolar del Festival se l’emporta l’Institut Son Pacs de Palma.

Nus a la gola quan veiem la fràgil Montserrat Carulla pujar a l’escenari per lliurar el principal premi del Festival, el del públic, a la pel·lícula La vida sense la Sara Amat de Laura Jou. Pensem: que diferent és aquest Festival!

De camí a casa tornem a passar pel costat del l’Arc de Berà desitjant que el professorat, que hem conegut aquest cap de setmana, no defalleixi en la imperiosa necessitat de dotar al nostre alumnat d’una mirada crítica davant de qualsevol pantalla. I esperant que les idees i nous projectes que ens ronden pel cap es concretin per seguir avançant.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21 i a cultura21]

Amb el títol Educació Mediàtica. MIRAR, PENSAR… ACTUAR! AulaMèdia organitza -de l’1 al 4 de juliol de 2019- les XII Jornades d’Educació en Comunicació.

Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrim un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació Mediàtica a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans audiovisuals i la seva anàlisi. Un debat que, en aquesta ocasió, volem que es centri sobre com l’Educació Mediàtica pot ser una eina per potenciar el pensament crític i aconseguir un alumnat i una societat amb capacitar per poder actuar críticament.

Com en les altres edicions, les persones inscrites a les Jornades d’Educació Mediàtica. MIRAR, PENSAR… ACTUAR! se’ls lliurarà material audiovisual realitzats per AulaMèdia i la productora d’audiovisuals Kineina.

INSCRIPCIÓ TANCADA

Llenguatge audiovisual

Fa unes setmanes un realitzador de televisió em feia notar que actualment s’utilitzen en excés els plans zenitals realitzats des de drons, no tan sols en les retransmissions dels partits de futbol, sinó en moltes de les realitzacions audiovisuals: documentals, dramàtics, fins i tot en programes informatius.

El llenguatge audiovisual és canviant i a poc a poc s’incorporen nous tipus de plans i nous moviments de càmera, en definitiva nous recursos expressius. És evident que, des de The Gold Rush de Chaplin a Melancholia de Lars von Trier, l’evolució del “com” ens expliquen les històries en imatges han canviat molt i la tecnologia ha facilitat l’ampliació d’aquest llenguatge, recordem, per exemple, la grua o l’Steadicam que van fer evolucionar els moviments de càmera.

A l’hora d’analitzar l’expressió audiovisual cinematogràfica o televisiva, podríem dir que al llarg dels anys s’ha construït una gramàtica audiovisual. Fins i tot alguns autors van més enllà i proposen una morfologia audiovisual dels plans, els moviments de càmera o del muntatge.

Abordar l’anàlisi del llenguatge audiovisual proposant una gramàtica amb una “sintaxi” pròpia de l’audiovisual, si bé pot semblar agosarat, està bé com a símil, com a metàfora. És una forma de fer-ho més entenedor i al mateix temps aprofundir en l’anàlisi del llenguatge audiovisual. En algun sentit aquest plantejament recorda l’aproximació matemàtica a la gramàtica generativa que proposava Noam Chomsky en els anys 60. Una aproximació que va abandonar anys més tard.

Les diferents metodologies d’anàlisis del llenguatge audiovisual, sigui aquesta des d’una perspectiva gramatical, pragmàtica, semiòtica o tècnica, sens dubte ens ajuden a entendre molt millor el text. Però no podem oblidar l’anàlisi del que podem denominar “fora de camp”; és a dir, tot allò que no es veu en la pantalla, però que té una relació directa amb allò que mostra el pla. Així, per exemple, la propietat o la línia editorial del mitjà forma part clarament d’aquest “fora de camp”.

A més, com diu Xavier Breil, “en el llenguatge verbal, la comprensió del missatge pot i ha d’anar molt més enllà dels signes: per entendre realment un text cal saber llegir entre línies, cal agafar perspectiva per poder veure el bosc sencer, no només els arbres, i copsar elements com les intencions de l’autor o el context del missatge. I aleshores passem a un altre nivell de lectura: la nostra reacció (interpretació, gaudiment, expectació) és diferent.

El mateix passa amb el llenguatge audiovisual: entendre’l no vol dir només saber què és un primer pla o un tràveling, sinó saber entendre quines implicacions té la tria.”

A alguns professors –i també a alguns periodistes– aquesta anàlisi del llenguatge audiovisual dels dramàtics, dels informatius o de la publicitat els sembla superflu, creuen que no cal analitzar-lo, que no cal saber llenguatge audiovisual per mirar una pel·lícula o per veure la televisió. En certa forma és veritat, si només volem ser “consumidors audiovisuals”.

Però si ho mirem bé, l’anàlisi del llenguatge audiovisual és, juntament amb l’anàlisi del discurs, un element bàsic en la construcció d’una mirada crítica en els espectadors; és sens dubte un aspecte més per a la compressió lectora dels textos audiovisuals. Una potent eina per “comprendre” i “descodificar” aspectes formals dels discursos dels mitjans de comunicació audiovisuals.

Per poder detectar moltes de les manipulacions mediàtiques i fake news necessitem inevitablement aquest tipus d’eines, si no serem fàcilment manipulats per qui construeix el discurs, el relat mediàtic.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21 i a cultura21]

Un llenguatge actual i centenari

No és ni de lluny el més antic dels llenguatges humans, però ja té més d’un segle i és més i més present arreu. Per bé que les creacions audiovisuals han canviat molt des dels primers pioners i que els mitjans tècnics no tenen res a veure, per bé que fins i tot el seu nom ha canviat i avui dia parlem de manera més àmplia de llenguatge audiovisual (que no pas de llenguatge cinematogràfic), el cert és que les bases del llenguatge que van fer servir els pioners del cinema són en essència molt semblants a les que fan servir les creacions d’avui dia.

“No cal saber llenguatge audiovisual per veure youtube o la tele”. Això és veritat, però ho és només si ens volem quedar en la primera capa de lectura, igual, per exemple, que si en un text ens quedem en entendre el significat de cada paraula. Però hi ha altres nivells de comprensió.

En el llenguatge verbal, la comprensió del missatge pot i ha d’anar molt més enllà dels signes: per entendre realment un text cal saber llegir entre línies, cal agafar perspectiva per poder veure el bosc sencer, no només els arbres, i copsar elements com les intencions de l’autor o el context del missatge. I aleshores passem a un altre nivell de lectura: la nostra reacció (interpretació, gaudiment, expectació) és diferent.

El mateix passa amb el llenguatge audiovisual: entendre’l no vol dir només saber què és un primer pla o un tràveling, sinó saber entendre quines implicacions té la tria, per exemple quines intencions tenia el fotoperiodista quan va triar obrir més o no el pla.

I aleshores es pot passar a un altre nivell com espectador, un altre nivell de comprensió i de gaudi. I en aquesta idea s’emmarquen els dos materials sobre llenguatge audiovisual que us oferim des d’AulaMèdia per facilitar aquesta tasca als docents que la vulguin tirar endavant: el lloc web El llenguatge audiovisual i el documental Dóna’m la teva mirada.

En el lloc web hi ha d’una banda els conceptes bàsics explicats de forma resumida i il·lustrats amb alguns exemples, i de l’altra unes activitats sobre videoclips i algunes escenes de pel·lícules (amb les solucions per als docents). I en el documental estan explicades les bases del llenguatge audiovisual de manera més extensa i molt pràctica, a partir d’escenaris reals del món audiovisual i també de molts fragments de pel·lícules de tots els temps.

Xavier Breil

Web: El Llenguatge Audiovisual
Audiovisual: Dóna’m la teva mirada