Quantes vegades hem escoltat que els canvis espanten? Segurament és cert perquè ens atemoreix allò desconegut, però no podem obviar que vivim en un món en constant transformació. L’evolució –configurada per aquests canvis que espanten– s’ha convertit en rutina i no podem donar-li l’esquena. La societat futura, els actuals alumnes de les escoles i instituts, no s’hi pot quedar al marge i se l’ha d’educar amb suficient perspectiva. Considero que actualment hi ha mancances al sistema educatiu, necessitats que queden al descobert perquè s’educa en un altre compàs. O dit d’una altra manera, amb altres prioritats.
Una d’aquestes mancances és l’educació en comunicació, el tema sobre el que vaig fer el meu Treball de Final de Grau. L’any 2022, la meitat de notícies que circulin seran falses. Aquesta dada la recull un dels últims informes, “Prediccions Tecnològiques per al 2018”, de la consultora nord-americana Gartner. A més, afegeix que no hi haurà suficient capacitat ni material tecnològic per eliminar-les. Estem vivint l’era de la infoxicació, és a dir, cada dia ens arriben centenars d’informacions mitjançant diferents vies a les que no sabem quina credibilitat ni atenció prestar-li. Hi ha un excés d’informació molt evident i involuntàriament ens trobem sempre On pel que ens arribi sense saber actuar al respecte. La dificultat actual per tant, no és accedir a la informació com fa uns anys sinó, en rebre-la ser capaç de processar-la, comprendre-la, interioritzar-la i qüestionar-la amb l’objectiu d’estar ben informats. Això és l’evolució, el canvi que s’ha d’explicar. Molts joves no ho tenen clar i associen el moment actual amb l’era de la fàcil informació.
Davant d’aquest panorama, és fàcil plantejar-se una pregunta: S’educa a la societat futura amb prou perspectiva? S’hauria de fer alguna cosa perquè això canviï abans que no sigui massa tard. Sóc de les que pensa que és una bona elecció apostar pels joves, a llarg termini són ells els que canviaran el futur. Per aquest motiu, considero que el problema s’hauria d’eradicar des de baix.
Haurem d’ensenyar-los a comprendre el món mediàtic –o almenys despertar-lis la curiositat per fer-ho– si volem que conformin una societat amb millor perspectiva i amb una visió més crítica dels mitjans. A dia d’avui, encara tenim prou marge i entenc que els canvis espantin –inclús recolzo que es pugui seguir compartint aquesta idea–, però mai s’hauria d’utilitzar com a justificació. No deixa de ser una excusa que impedeix avançar. I més, amb l’educació, que juga amb el futur de tots.
Estel Simó i Morales
Periodista
