Explotació, abusos i repressió a les fàbriques de la indústria electrònica a la Xina
Tristament ho sabem. Sabem que els nostres telèfons mòbils i altres aparells electrònics estan fets amb minerals de sang. En canvi potser no sabem que la continuació de la cadena de subministrament de l’electrònica està igualment plena de vulneracions dels drets humans.
A la Xina, el principal país exportador d’aparells electrònics del món, més de 5 milions de persones treballen a les fàbriques d’aquest sector. Foxconn, d’origen Taiwanès, és el major fabricant per contracte del món i dóna feina a gairebé un milió i mig de persones només a la Xina. Entre els principals clients de Foxconn hi ha Apple, Dell i Hewlett-Packard entre d’altres.
Al 2010, una onada de suïcidis a Foxconn va alertar de la duresa de les condicions de les fàbriques a l’opinió pública. Aquesta informació, que sí que va transcendir, va atacar la imatge de les marques que hi contractaven la fabricació, sobretot Apple. Sabem quina mena de condicions de treball pot empènyer a decisions tan desesperades?
La direcció de les empreses gestiona el personal de les fàbriques amb mà dura i agressivitat, i imposa sistemes de penalització inhumanes i degradants, com mordasses a qui parla massa o multes econòmiques per errors comesos. Un del primers suïcidis va ser el d’un treballador que havia extraviat un prototip d’IPhone. Abans de morir va declarar que havia estat apallissat a casa seva en un registre.
Les línies de producció no poden aturar-se i les persones que hi treballen no poden moure-se’n sense permís. Les seves jornades de treball són extenuants, de 6 dies i prop de 100 hores a la setmana en alguns moments de l’any de pic de feina. Els salaris continuen estant molt per sota dels salaris dignes per viure, cosa que obliga a moltes persones immigrants de zones rurals a haver de deixar les criatures al poble amb altres parents perquè no es poden permetre un habitatge per a la família a la ciutat. Viuran al polígon on tindran plaça en dormitoris d’unes 8 persones. També les força a demanar hores extraordinàries de feina per complementar el sou, tot i que el més habitual és que l’empresa les obligui a fer-ne per sobre del que estan disposades a fer, imposant-los objectius de producció elevadíssims. La planta de Foxconn a Zhengzhou, per exemple, assemblava el 70 per cent dels IPhone6 a un ritme de 200.000 unitats per dia.
Un dels punts més foscos és la salut i la seguretat a les fàbriques. La indústria electrònica és intensiva en productes químics cancerígens, com el benzè i l’arsènic, utilitzats en la producció de semiconductors, o l’hexà, un dissolvent molt tòxic utilitzat per netejar les pantalles tàctils dels mòbils i que pot causar greus danys al sistema nerviós. Les persones treballadores manipulen aquests productes sense la protecció adequada i sense ser coneixedores dels riscos que això comporta.
La inexistència d’una cultura de la seguretat laboral està directament relacionada amb la manca de sindicats lliures, que a la Xina estan específicament prohibits. A cada fàbrica només hi pot haver un sol sindicat, controlat per l’empresa i integrat a la Federació Nacional de Sindicats de la Xina creada pel govern. Un sindicat que no és capaç de canalitzar les demandes de la plantilla ni de representar els seus interessos.
I ja som al cap del carrer, perquè sabem, això sí que ho sabem, que no hi pot haver millores en les condicions laborals ni a la Xina ni enlloc sense llibertat d’associació, un dels drets humans més bàsics i més vulnerats a la indústria electrònica. Només l’organització dins i fora les fàbriques pot portar avenços per a les classes treballadores. A la Xina, nombroses vagues i protestes de masses no organitzades tenen lloc anualment sota una forta repressió ordenada pel govern. Però què n’arribem a saber de la lluita d’aquests milions de persones que treballen per fabricar els mòbils que tenim a les mans?
Alba Trepat
Setem Catalunya / Electronics Watch
