La lectura, l’anàlisi i la crítica d’allò audiovisual

lectura

“El discurs construeix la realitat”. Amb aquesta frase el professor Teun A. van Dijk, investigador en els camps de la lingüística i de l’anàlisi crítica de discurs (ACD), inicia el reportatge Una mirada critica, produït per AulaMèdia. Aquest concepte és bàsic per entendre que el discurs dels mitjans de comunicació, entre altres, té una enorme influència en la construcció dels models mentals de l’audiència i per tant en la seva opinió i actitud del dia a dia.

“Ens agradi o no, estem immersos i immerses en una cultura cada cop més marcada per l’audiovisual i cal educar per una lectura crítica de la imatge, dels models de conducta que predominen en sèries i pel·lícules, dels estereotips i valors que fomenten, de les noves apostes i elements transformadors” ens diu Sonia Herrera, comunicadora i investigadora audiovisual.

Malgrat això, quan parlem d’Educació Mediàtica o Educació en Comunicació en molts casos -o quasi bé sempre- només es parla de la utilització dels mitjans audiovisuals com a emissors de continguts dins de les aules, o com a màxim ens referim a la capacitació de l’alumnat en la utilització de la tecnologia audiovisual. En els centres docents en molt poques ocasions es treballa l’alfabetització mediàtica des d’una perspectiva global, amb una doble vessant: la compressiva i l’expressiva. És a dir, en la lectura i l’anàlisi crítica del discurs audiovisual per una banda i per l’altra en la creació de textos audiovisuals per part dels propis alumnes.

Xavier Breil, professor de l’Escola Sadako de Barcelona, formador de formadors i col·laborador d’AulaMèdia, creu que “el moll de l’os, allò que difícilment farà ningú si no ho fa l’escola, és l’anàlisi del discurs, dels valors o la ideologia que hi ha al darrere del que veiem. Però l’estudi de coses més concretes com els recursos tècnics, els colors, etc., pot ser una molt bona manera de començar el camí cap al fons del discurs.”

dltm

Jordi Orts, orientador educatiu a Escola Gavina de Picanya (l’Horta) i administrador de 400 colps, pensa que “un contingut audiovisual conté diversos plans de lectura i per tant són diversos els elements que podem analitzar. Caldrà ajustar l’anàlisi en funció dels nostres objectius i òbviament, com més detall, profunditat i diversitat en l’anàlisi, més riquesa.”

En aquest sentit, Sonia Herrera proposa aprofundir en l’anàlisi; per ella “cal fer una anàlisi integral que abasti el missatge en tota la seva complexitat. És necessari analitzar, per tant, tant el contingut (explícit i implícit), les imatges, el color, la llum, l’enquadrament… Algunes vegades, potser, ens interessarà fer més èmfasi en uns elements que en uns altres, però tots són importants a l’hora d’elaborar o deconstruir un determinat discurs”.

El professor Jordi Orts apunta altres aspectes que també cal tenir en compte, sobretot pel que fa a la recepció del text audiovisual per part de l’alumnat. En algun moment “ens pot interessar precisament no fer una anàlisi excessivament pedagogicista i explorar quin és l’acostament, quines són les associacions, els significats, que cada alumne estableix amb una pel·lícula o producció audiovisual com a obra de cultura.”

Models, estereotips, valors i ideologia

Però a l’hora de fer una anàlisi crítica dels mitjans de comunicació audiovisuals a les aules, quins són els continguts prioritaris d’analitzar? Els informatius, la publicitat, les sèries, el cinema?

pantalles100

“Per sobre de tot, el més important és transmetre l’actitud analítica, la visió crítica davant d’una pantalla, independentment del contingut triat” ens diu Xavier Breil. “Dit això, prioritzaria aquells continguts que creguem que l’alumnat concret que tenim davant consumeix més, ja que serà allò més susceptible de transmetre-li valors, models, etc., i també allò en què podrà més fàcilment aplicar el que treballem a l’aula”.

En el mateix sentit s’expressa Sonia Herrero. “Tots els formats són importants i tots acaben formant part del nostre procés de socialització com a persones, però si hagués de prioritzar, destacaria els continguts de ficció de cinema i televisió” afirma.

Jordi Orts afegeix altres aspectes de la cultura audiovisual que creu que també poden ser interessant d’analitzar i de comprendre com són “les derives actuals del relat audiovisual (youtube, instagram, la hipertextualitat, lo transmèdia, la remescla…) i com produccions enteses com més clàssiques com són els informatius, els documentals… adapten el seu llenguatge a aquestes noves formes.”

Espai-temps i la formació del professorat

Si la descodificació dels continguts audiovisuals és tant important, si l’anàlisi del discurs dels mitjans de comunicació és tan necessari en la societat de les pantalles on vivim, per què no s’ensenya en les aules? Una resposta podria ser que no hi ha un espai propi per a l’Educació Mediàtica en el currículum escolar prescriptiu. És evident que la no inclusió en el currículum pot ser un motiu important. Però aquest debat ens porta inevitablement a preguntar-nos, una vegada més, si la formació del professorat és la més adient. El professorat de Secundària està capacitat per realitzar anàlisi critica dels continguts mediàtics?

formacio

Sonia Herrera és taxativa en la seva resposta: “No, no crec que ho estigui. Però no només el professorat de secundària, crec que la major part de la societat no té actualment les eines necessàries per fer aquesta anàlisi i desmuntar el discurs hegemònic dels continguts mediàtics.” I afegeix “crec, fins i tot, que gran part del professorat universitari de les facultats de comunicació té fortes mancances…” Pensa que els nous plans d’estudi que s’ha dut a terme en els darrers anys “no han ajudat a desenvolupar un pensament independent i una capacitat d’anàlisi crítica i interdisciplinària.”

El professor Xavier Breil ens diu que per fer correctament un anàlisi crítica “calen principalment dues coses: voluntat de tenir sentit crític i coneixements tècnics mínims. La primera cosa és imprescindible; la segona no ho és, però facilita i fa més profunda l’anàlisi. Per tant, entenent que el sentit crític és una habilitat o actitud inherent a la docència, qualsevol ha de poder-ho fer. Si, a més, pot tenir una formació mínima, serà més fàcil per a ell i més profitós per als alumnes.”

En aquest aspecte Jordi Orts és més optimista, creu que els professors i les professores “estan prou capacitats per fer anàlisi crítica o almenys per posar a disposició de l’alumnat els elements necessaris per fer-ho (fonts, textos, referents, enllaços…). Una altra qüestió és que evidentment no tots disposen dels elements crítics en relació al llenguatge audiovisual i per tant podrien enriquir la seua formació en aquest sentit.”

cinescola

Elements i eines per un anàlisi

Però quins són els elements bàsics per poder fer una anàlisi critica? Quines són les millors eines per ajudar-nos a fer l’anàlisi dels continguts audiovisuals des de diferents visions o perspectives?

“Qualsevol producte audiovisual es pot analitzar a nivell formal desgranant l’ús dels diferents elements que el constitueixen amb una anàlisi narratològica, però cal també posar-lo a la llum de la psicologia cognitiva, de la sociolingüística i la semiòtica, de la sociologia i l’antropologia, de la teoria fílmica feminista…” afirma la investigadora audiovisual Sonia Herrera. Lògicament dependrà del nivell educatiu on s’integri aquesta anàlisi però per a ella “només des d’aquesta mirada interdisciplinària i interseccional podem fer una lectura que ens digui no només qui diu què, sinó des d’on es diu, com es diu, per què i amb quina finalitat es diu.”

Joan Jordi Raventós

Sobre llenguatge audiovisual

SEGONA EDICIÓ DEL DVD DÓNA’M LA TEVA MIRADA

Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla.

Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries en què pot ser útil i a les diferents dinàmiques d’aula de cada docent.

Un manual en forma de vídeo que combina explicacions teòriques amb demostracions pràctiques i exemples d’algunes de les grans obres dels millors directors de la història del cinema i també de la televisió actual.

donamblac

Creativitat, qualitat i producció audiovisual escolar

pav1

Quan parlem de producció audiovisual escolar, sembla que hi ha consens entre els docents: la majoria del professorat consultat està d’acord que la realització d’activitats de producció audiovisual per part de l’alumnat en els centres docents augmenta de forma exponencial l’interès pel contingut que tractem en l’activitat. La producció de peces audiovisuals per part de l’alumnat no només posen en evidència la gran capacitat motivadora d’aquesta eina, sinó que ens permet conèixer els grans recursos comunicatius dels mitjans de comunicació.

Al mateix temps -i potser encara més important- l’aproximació a la producció de missatges audiovisuals per part de l’alumnat ajuda a desmitificar els mitjans de comunicació. El coneixement de les rutines productives de la televisió o el cinema, per exemple, o dels recursos expressius com el llenguatge audiovisual ajuden a entendre com es construeixen els missatges audiovisuals. Un fet que ens facilita les claus per a la seva interpretació i descodificació i que ens ajudarà a llegir de forma més crítica els continguts audiovisuals.

Còpia, mimetisme o emulació?

Però moltes vegades quan es fa producció audiovisual escolar, el contingut de les peces que realitza l’alumnat tenen un cert calc -o mimetisme- del que veuen per la televisió, al cinema o Internet. Sobre aquest fet Dídac Roger, realitzador i educador audiovisual de Kineina ens diu que “és evident la influència que tenen els discursos audiovisuals hegemònics, tant en els continguts com en la forma, tant que fins i tot ens influeixen a molts formadors. Sempre he intentat que l’alumnat explorés i fos creatiu. Ara bé, amb els anys el que millor m’ha funcionat, i no m’ho hagués imaginat mai, és precisament que copiïn. Però que copiïn de bons exemples.”

pav2

Per Anna Rodón, professora i coordinadora de la televisió escolar Euclides TV de l’Institut Euclides de Pineda de Mar, “depèn de la intenció. Sovint els demanem programes originals, creatius, sense seguir un format ja establert o altres vegades l’encàrrec és un tipus de programa que denota certes imitacions del que ja es fa.”

Gerard Vilanova, professor d’ESO i especialista en producció audiovisual, creu que “tota producció neix de la pròpia creativitat, de l’experiència prèvia i de les referències de què ens hem anat nodrint com a espectadors. Llavors és normal, i més en persones en formació, que d’alguna manera calquin alguns patrons o, millor dit, que els emulin en la seva expressió audiovisual, especialment, dels gèneres adolescents per excel·lència: el terror, per exemple”. De tota manera, aclareix que “no és un calc en el sentit de còpia, imitació o plagi, sinó que més aviat és una reproducció de patrons i una emulació de les seves referències audiovisuals.”

Formació del professorat o “externalització”?

Una de les raons per les quals no es fa més producció audiovisual escolar és per la manca de capacitació del professorat, no només en el coneixement de la tecnologia sinó també en la dimensió expressiva com el coneixement del llenguatge i la narrativa audiovisuals. En aquest sentit, Anna Rodón afirma que la producció “ha d’estar dirigida pel professorat del centre docent”, però afegeix que està molt bé “tenir suport i col·laboració en determinats moments, de persones externes, experts professionals que ens mostren determinat aspectes de la producció i els il·lustren”.

pav3

Dídac Roger aprofundeix en la idea, creu que avui per avui la producció escolar en els centres “sense persones especialitzades és complicat. Hi ha molt poc professorat que tingui un perfil d’educomunicador.” Per això proposa que “els que som especialistes de fora del centre, encara que ens agradi molt treballar directament amb l’alumnat, potser el que hauríem de fer és implicar-nos més en la formació del professorat.”

El professor Gerard Vilanova considera que “la situació òptima és que la faci el professorat del centre, però tenint en compte la falta de formació i de vegades d’interès, així com la falta de concreció del currículum… llavors, cal buscar-ho a fora.” Però aquesta ajuda externa ja sigui d’associacions o d’empreses que puntualment realitzen tallers de producció audiovisual per a l’alumnat, lamentablement “són parèntesis lúdics, experiències amb data de principi i d’acabament que no són incorporades a la normalitat del centre.”

Qualitat de la producció escolar

En moltes ocasions un defecte que tenen les peces audiovisuals realitzades per l’alumnat és la seva qualitat. En aquest sentit cal que ens preguntem: què es més important, des d’un de vista pedagògic: el procés de realització audiovisual o el producte audiovisual final? L’Anna Rodón és contundent en la resposta: “El procés és més important, sens dubte.”

pav5

El Dídac Roger també es manifesta en el mateix sentit “rotundament, el procés.” Però matisa “el resultat és una conseqüència d’aquest procés i, si hi ha un bon producte final, s’agraeix i és motivador. He fet tallers amb resultats aparentment brillants, realitzats per alumnat amb molta destresa, però que el vídeo final a mi no em deia res. Per a mi el cinema és una eina de transformació social. I en el procés de realització també ens transformem perquè ens impliquem, aprofundim en allò que volem explicar… Quan davant meu veig aquesta implicació, aquesta evolució, preguntar-se coses… això no té preu.”

Gerard Vilanova creu que el procés i el producte són conceptes que estan íntimament lligats, per ell “no es pot triar entre l’un i l’altre perquè estan embolicats. Des del punt de vista escolar, està clar que el procés és més important, perquè és on es concentra l’aprenentatge i l’experiència significativa.” Però matisa i aprofundeix en la idea de la qualitat: “compte amb la qualitat del producte final, molts cops es donen per bones produccions que són horribles i lamentables pel simple fet que són escolars i que s’hi pressuposa bona voluntat… L’escola no ha de ser mai un difusor de productes infectes, hi ha d’haver sempre uns criteris mínims en l’admissió del producte final” afirma contundent.

Els premis, un reconeixent?

Moltes d’aquestes produccions audiovisuals escolars acaben presentant-se a premis o mostres específiques, alguns centres són realment especialistes en aquesta tasca. Però, cal buscar en aquest premis un reconeixement a la feina d’equip desenvolupada per l’alumnat o pel professorat? O simplement és una forma -legítima- però l’única forma de aconseguir diners per adquirir equipament audiovisual del qual la majoria de centres docent no disposen: càmeres, taules d’edició, micròfons, etc.?

pav4

La professora Anna Rodón és molt directa en aquest sentit, creu que “els premis sempre afegeixen incentius especialment pel que fa a aportar diners per adquirir i substituir material per aquest tipus de produccions, tot i que de vegades no entenem certes adjudicacions de premis.”

Gerard Vilanova creu que “la participació en premis ha d’estar reservada a uns pocs productes -fer-ho en un gran volum causa més frustració que altra cosa- i també poden exercir de motor. El reconeixement que dóna un premi és la prova de qualitat definitiva, perquè és externa i les escoles molts cops viuen amb poc contacte extern.”

El realitzador Dídac Roger pensa que “els premis no estan malament si almenys serveixen perquè aquest professorat, sovint voluntarista i que fa una tasca invisible a ulls de la resta del claustre, vegi reconeguda la seva feina” i rebla “no tinc clar si motiven més l’alumnat o el professorat”.

Text: Joan Jordi Raventós

Fotografies: Kineina

Com es fa un TeleNotícies?

SEGONA EDICIÓ DEL DVD UN MATÍ A LA REDACCIÓ

Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

unmatidvd

Si t’interessa aquest reportatge el pots descarregar AQUÍ per 9.99 € [+]

 

 

Protectors i protectores 2017

dvd2017a

Si vols donar suport als nous projectes que volem impulsar des d’AulaMèdia el proper 2017, t’animem a fer-te PROTECTOR o PROTECTORA d’AulaMèdia.

Tant sols cal emplenar aquest formulari i fer una aportació econòmica de 20 € al compte d’AulaMèdia.

D’aquesta forma passaràs a ser PROTECTOR o PROTECTORA 2017 i podrem concretar altres projectes d’AulaMèdia.

Per agrair el teu suport econòmic t’enviarem, a la teva adreça postal, el DVD El Poder dels Mitjans i un segon DVD a triar entre el material audiovisual produït per AulaMèdia.

FORMULARI