Pingueira… gota a gota

pingueira0

El 23 i 24 de setembre tindrà lloc a Chantada, Galícia, PINGUEIRA. Encontro transdisciplinar de co-aprendizaxe en contexto sobre educomunicación e tecnociencia. Segons es recull en la presentació aquestes jornades volen: “formar una comunitat d’aprenentatge que uneixi el professorat, investigadors, estudiants i famílies per reflexionar sobre les estratègies d’Educació en Comunicació”. Per saber-ne més parlem amb les coordinadores de l’encontre: Mercedes Vazquez, Alba Sanchez i Andrea Olmedo.

– Com va sorgir la idea de l’encontre Pingueira?

Fa temps que des de Airoá teníem ganes de connectar, de visibilitzar i obrir espais de debat entre projectes i persones que treballen des de la transdisciplinarietat entorn de la educomunicació, una línia que creem molt estratègica. Volíem implicar a tota la comunitat educativa i a persones que treballen la des d’altres àmbits però que hi poden aportar amb les experiències en altres contextos. Especialment volíem debatre sobre la comunicació dels sabers tecnocientífics i experiències pròximes de treball per projectes.

No vam trobar un fòrum similar pròxim i com teníem la certesa de què la transmissió d’aquests sabers ha de ser des de el món local i creiem que a l’àmbit rural ni hi ha moltes experiències i és important que es posin en comú vam dir, doncs, fem-ho nosaltres mateixes. A Nova Escola Galega les va semblar bé, vam començar a donar-li forma juntes i pel camí es van sumar altres companyes.

pingueira2

– Qui organitza l’encontre?

Pingueira està impulsada i coordinada per Nova Escola Galega i Airoá Comunicación però sota en el Encontro hi ha una amplia xarxa de persones i entitats. Compta amb col·laboració d’AulaMédia, Televinte, Ecomuseo de Arxeriz, Velaisca, Ies Val do Asma, Pinancho Audiovisuais i el Concello de Chantada. Creiem que aquesta transversalitat entre associacions, moviments socials, centres educatius, museus, empreses, mitjans de comunicació i la institució publica és molt profitosa.

Airoá és una associació rural d’educació en comunicació que porta des de l’any 2009 treballant des-de tres eixos: la investigació aplicada, la producció audiovisual i l’educació expandida. Treballa de la mà de la televisió local TELEVINTE, un mitjà de cobertura comarcal amb vocació de servei public molt implicat amb les necessitats comunicatives de l’entorn en el qual treballa. Des de 1998 impulsa una programació de la mà de centres educatius, moviments socials i altres entitats.

– Quines activitats d’Educació en Comunicació desenvolupa Airoá?

A Airoá impulsem projectes d’educació en comunicació i produïm projectes audiovisuals, tant de ficció com documentals. El seu principal objectiu és desenvolupar projectes dinamitzadors del territori. Busquem inculcar hàbits d’investigació i activar la consciència crítica de la ciutadania i en general reivindicar els mitjans de comunicació com a instrument de desenvolupament social.

airoalogo

Entre les activitats actuals impulsem el campus Tictactic de cultura digital per preadolescents així com un taller de Stop Motion per alumnat de Secundària en un centre local; ‘Confrontar a ribeira sacra’ una residencia per documentalistes que busca donar una mirada sobre un aspecte de la zona en conflicte; la producció documental ‘O Moredo. A resistencia do entroido ribeirao’ i el projecte curatorial ‘Pinceladas galegas, trazos mediterraneos’ sobre la obra del pintor i arquitecte Manuel Jorge.

– Quina es la situació de l’Educació en Comunicació a Galícia?

És molt complexa en la nostra opinió. Hi ha iniciatives, projectes interessantíssims i persones molt conscienciades en la importància de l’educació en comunicació i de l’activació d’un posicionament crític al discurs mediàtic. El Projecte ‘Pé de imaxe’ va ser un exemple paradigmàtic. Però encara no hi ha la consciència que l’educació en comunicació és bàsica per una societat menys vulnerable a la pressió mediàtica i per tant més lliure.

La realitat és molt precària: no hi ha suport real ni de l’administració publica ni de les responsables de molts centres educatius que encara aposten per una línia educativa molt clàssica. La configuració de les matèries i dels plans d’ensenyament cada vegada ajuda menys. Al nostre àmbit, també està a la nostra contra la bretxa digital rural. A més a més les iniciatives i persones que treballen a aquest àmbit estan molt illades.

pingueira1

– Per Airoá, quina es la millor forma per implementar realment l’Educació en Comunicació a les aules.

Són moltes les iniciatives que es poden impulsar des d’àmbits de l’autogestió, de l’associacionisme… però sense una implicació institucional perdem la batalla al camp d’acció més necessari: el sistema d’ensenyament public. A part d’això creiem que la connexió, tant online com offline, entre persones i projectes que tinguin la vocació d’incidir en aquest àmbit és fonamental. És molt important per què es produeix el contagi i l’empoderament de les persones treballant a aquest àmbit.

Creiem també que la posada en marxa de sistemes de treball per projectes i la dissolució de les disciplines acadèmiques tal com les coneixem ara mateix: elements estancs i tancats, pot ajudar molt a apropar el món real a l’aula i implementar l’educació en comunicació. En aquest sentit no veiem l’educació en comunicació solament com una disciplina sinó com una transversal entre altres. Des del nostre punt de vista és fonamental incidir en la transdisciplinarietat amb la qual hem d’abordar la contemporaneïtat i co-crear i comunicar el coneixement de fora a dintre de l’aula i de dintre a fóra.

Formació inicial i interès del professorat

monitors

Un tema recurrent en les darreres Jornades d’Educació en Comunicació. Mirar i Educar Críticament, organitzades per AulaMèdia, va ser la formació del professorat. Aquest és un aspecte clau en la implementació global de l’Educació en Comunicació a les aules. Ja el maig de 2004, fa més de 12 anys, AulaMèdia publicava el Manifest per l’Educació en Comunicació, on -entre altres coses- es recollia la necessitat d’impulsar “programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la formació tècnicoexpressiva; però encara més important, des de la formació didàcticocrítica, per tal de donar elements i criteris a l’alumnat perquè pugui conèixer com la comunicació mediàtica l’afecta, com l’influeix, com incideix en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds socials.”

Malgrat aquesta proposta, una reivindicació de moltes associacions educatives i d’un sector important del professorat, i malgrat la importància de les pantalles i de la presència de l’audiovisual en els temps que vivim, no existeix una àrea específica en la formació inicial del professorat que atengui aquesta demanda. Segons Gemma Paricio, professora de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, l’Educació en Comunicació “es toca de manera tangencial a la Didàctica de la Llengua, a la Didàctica de l’educació Visual i Plàstica i en Alfabetització digital, però no de manera coordinada i significativa en la formació del docent, de manera que continua mancant una formació especifica que només es dóna en una matèria en la menció d’Educació Artística.”

tecles

Quin contingut?

Però aquesta formació inicial del professorat quin contingut hauria de tenir? “Uns continguts que els fessin competents com a formadors, però entenent que no es tracta només de conèixer les tecnologies, sinó, sobretot, els llenguatges amb què s’expressen, les estratègies comunicatives i els continguts dels seus missatges. Es tracta de conèixer l’audiovisual com a forma diferenciada d’expressió i sobretot de les implicacions del seu ús social.” diu Gemma Paricio.

Per Eloïsa Valero, professora de Batxillerat artístic a l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que, com a filosofia general, aquesta formació hauria de dotar al professorat “d’una visió transversal i interdisciplinària dels mitjans audiovisuals amb una possible aplicació als centres docents. Pautes d’anàlisi de produccions audiovisuals” tant en la forma con en el contingut dels missatges audiovisuals.

Sebastià Vidal, professor a l’IES Damià Huguet a Campos (Mallorca) i assessor en el Centre de formació del Professorat de Manacor, concreta una mica més els continguts d’aquesta formació inicial del professorat sobre Educació en Comunicació. “A més de l’aprofundiment en les competències genèriques: fonaments del llenguatge audiovisual, fonaments tecnològics bàsics i la comunicació en el marc de la ideologia i dels valors socials; caldria una competència relacionada amb la dimensió de la creativitat i/o estètica dels missatges audiovisuals.”

fletxes

Un factor decisiu?

La formació del professorat, tant l’inicial com la permanent, es clau a l’hora de valorar i avaluar la qualitat educativa d’un centre docent o del mateix sistema educatiu. Però podríem dir que la formació inicial del professorat és un factor decisiu en la implementació de l’Educació en Comunicació a les aules?

Eloïsa Valero es contundent en la resposta: “Sí, per aconseguir una Educació en Comunicació de qualitat, amb ciutadans crítics i creatius”. Per Sebastià Vidal, “la formació del professorat és un factor clau ja que només amb un professorat competent i format se podrà sistematitzar i generalitzar la implementació de l’Educació en Comunicació. Tot i així, malgrat la formació del professorat sigui “conditio sine quanon”, l’experiència em diu que no és condició suficient.” matisa.

En aquest mateix sentit es manifesta Gemma Paricio, per ella la formació inicial “és important, però no decisiva en el sentit que moltes vegades depèn de l’interès dels docents en abordar aquest tema”.

Joan Jordi Raventós

Els reptes de l’Educació en Comunicació a debat

pm1

Tothom reconeix la importància d’adaptar-se al món digital alhora que admet les dificultats amb què es troba per aconseguir-ho. Periodistes i professors no constitueixen cap excepció. Les X Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia sota el títol ‘Mirar i educar críticament‘ han tret a la llum algunes de les mancances i possibilitats que comparteixen ambdues professions.

El primer dia, el dilluns 4 de juliol, es va dedicar a reflexionar sobre la situació dels mitjans de comunicació i els periodistes. La presentació del DVD ‘El poder dels mitjans‘ va mostrar com el poder dels mitjans tradicionals està en mans del poder econòmic i com aquests mitjans tenen el poder de contractar i acomiadar els periodistes. Tot això ha dificultat l’elaboració d’informació independent i ha propiciat una crisi de credibilitat que ha deixat al periodisme en un dels seus moments més baixos.

Ara bé, no tot està perdut. A la taula rodona posterior al passi del vídeo es van mostrar exemples d’un nou periodisme, com els anuaris dels silencis mediàtics coordinats per la periodista Elisenda Rovira, o publicacions com La Directa, de la qual va parlar el periodista Jesús Rodríguez.

El dia va concloure amb un bloc dedicat a reflexionar i analitzar els mitjans de comunicació per part de periodistes i professors. Així, el periodista Toni Hervás va explicar com funcionen els mitjans arran de la irrupció del digital i les representants de SOS Racisme, Mònica López i Beatriu Guarro, van denunciar el discurs i els silencis mediàtics sobre les persones en cerca de refugi. Així, van criticar la utilització d’expressions com “onada” o “eixam” o la distinció entre immigrants bons i dolents. L’ús d’una narrativa humanitària en lloc d’una de política també va impedir, a parer seu, fer una reflexió sobre les causes de la situació i el repartiment de responsabilitats.

El segon dia de les jornades, dedicat a la pedagogia i didàctica audiovisual, va començar amb una exposició del coordinador d’AulaMèdia, Francesc-Josep Deó, sobre com educar en comunicació tenint en compte la tecnologia audiovisual, però també el llenguatge audiovisual i el discurs, la didàctica i l’anàlisi crítica. De fet, Deó va afirmar que “hi ha una formació del professorat excessivament tecnològica i als centres tenim una tecnologia per a la recepció i no tant per a la producció”. És per això que va animar als presents a anar més enllà de la tècnica i posar en qüestió els models de consum, socials, estètics i ideològics que hi ha al darrere amb l’ajuda dels autors de l’Anàlisi Crítica del Discurs, de l’Escola de Frankfurt, els estudis culturals crítics, la semiòtica o la pragmàtica. Seguidament, els presents van poder veure un vídeo fet per AulaMèdia sobre com es fa un Telenotícies a la Televisió de Catalunya. Com que el dia de l’enregistrament el futbol va ser el tema estrella de l’informatiu, els presents a les jornades van debatre sobre les dificultats per distingir entre l’interès públic i l’interès de l’audiència, entre altres qüestions.

MEC

La taula rodona posterior va posar de manifest alguns dels problemes dels professors per trobar un equilibri entre la formació filosòfica-pedagògica-semiòtica i la tècnica o la pràctica. Raimon Ramis, professor i director de Projectes a la Fundació MediaBus, va considerar que el problema fonamental és encara més greu, ja que consisteix a “com canviar la mentalitat del professor que es considera l’amo de la classe”. Al col·loqui també es van esmentar altres dificultats no menys importants, com la manca de recursos i el pes de les inèrcies. A més a més, va quedar palès que l’Educació en Comunicació constitueix un concepte molt ampli i que, mentre no hi hagi una assignatura específica, dependrà més del voluntarisme i els interessos dels professors d’altres matèries, amb les dificultats i febleses que això comporta.

El dimecres es va obrir amb la xerrada del realitzador i educador audiovisual, Dídac Roger, que va explicar com escriure i produir imatges a l’escola. Així, el col·laborador d’AulaMèdia va exposar com es fa una producció audiovisual, des de la immersió en el tema fins a la posada en escena, passant pel guió, l’assignació de tasques i la gravació.

Els professors convidats a la taula rodona titulada “Imaginar i crear imatges” van mostrar algunes de les produccions de ficció fetes pels estudiants, esforç que els assistents van valorar molt positivament. També es va debatre sobre què és més important, si el procés o el resultat o fins a quin punt tothom ha de fer de tot o cal una especialització en funció de les capacitats dels alumnes. Els docents també es van mostrar preocupats per l’avaluació, ja que resulta complicat posar nota a una activitat tan creativa i feta en equip, motiu pel qual alguns fan servir l’autoavaluació, on els estudiants es valoren a si mateixos i als seus companys.

PMx2

L’últim dia es va dedicar a l’anàlisi crítica dels mitjans i els registres televisius. El professor Xavier Breil va insistir en la importància que l’escola ensenyi als alumnes a entendre el món en què viuen i com moltes vegades el més important rau en el que no es veu. Per exemple, Breil explica als seus alumnes que els guions de moltes sèries d’acció americanes són revisats per l’exèrcit nord-americà (a canvi de col·laboració material i humana), motiu pel qual és fàcil suposar que prevaldrà una visió o ideologia i no una altra. Al voltant d’aquesta xerrada es va fer palès la necessitat de trobar un bon enteniment i una corresponsabilitat no només entre docents i alumnes sinó també entre escola i família.

A la segona part es van mostrar alguns dels projectes televisius engegats per centres educatius, com PrincepTV, IllaTV, EuclidesTV i EspriuTV, on els estudiants poden produir les seves peces audiovisuals. Novament, van aparèixer alguns dels reptes esmentats al llarg de les Jornades i d’altres de nous: la manca de recursos, la necessitat d’anar més enllà de la tècnica i donar un sentit crític al que es fa, la necessitat de superar el voluntarisme dels professors i trobar el suport de l’escola, la importància de trobar un equilibri entre el procés d’aprenentatge i qualitat del resultat, entre la polivalència i l’especialització que permeten les qualitats dels estudiants, entre llibertat i control, etc. També es va demanar més sensibilitat per part de l’administració, amb més recursos, més formació per al professorat i espais on poder compartir experiències i debatre la necessitat de crear o no una assignatura específica. Mentrestant no arriba això, Francesc-Josep Deó va tornar a oferir la revista digital d’AulaMèdia com a via per compartir tot el que envolta l’Educació en Comunicació fins a la celebració de les properes jornades, l’any vinent.

EJG

Fotos extretes de:

El Poder dels Mitjans

Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l’audiència. Qui té el poder? Com l’exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

epdmp

Si t’interessa el reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

Si vols el DVD “El Poder dels Mitjans” emplena aquest formulari i per una aportació de 15 € te l’enviem a casa.

FORMULARI DE SOL·LICITUD

Emplena el formulari i clica “Enviar”.

    Nom: (obligatori)

    Cognoms: (obligatori)

    Adreça: (obligatori)

    Codi Postal: (obligatori)

    Població: (obligatori)

    Primer correu-e: (obligatori)

    Segon correu-e:

     

    “Teasers” El Poder dels mitjans

    Pots sol·licitar el DVD EL PODER DELS MITJANS AQUÍ

    El Poder dels Mitjans (Teaser 6) Joan Manuel Tresserras

    El Poder dels Mitjans (Teaser 5) Anna Bonet

    El Poder dels Mitjans (Teaser 4) Jesús Rodríguez

    El Poder dels Mitjans (Teaser 3) Xavier Giró

    El Poder dels Mitjans (Teaser 2) Gemma Garcia

    El Poder dels Mitjans (Teaser 1) Joan Roura