El 18 de juny de 2014 el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Sr. Roger Loppacher i la exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sra. Irene Rigau, van signar “un conveni marc de col·laboració” entre ambdós organismes que tenia com a objectiu principal “introduir l’educació en comunicació audiovisual als centres educatius de Catalunya”. Un document que recollia molt bones intencions i també algunes bones propostes: realització de setmanes temàtiques dedicades a l’alfabetització audiovisual, l’elaboració i la difusió d’eines i materials didàctics, conferències i tallers als centres educatius de Catalunya, realització de pràctiques en mitjans de comunicació audiovisual, etc.
El novembre del 2014 AulaMèdia publicava un article que amb el títol Una nova etapa? feia menció a aquest conveni. Tancàvem l’article amb algunes preguntes.
“Desprès de llegir amb atenció i bons ulls l’acord, ens vénen al cap moltes preguntes, com per exemple: amb quin pressupost es vol fer tot això? Ha de ser el CAC o l’administració educativa qui potenciï l’Educació Mediàtica a les aules? I, sobretot, de quina forma concretaran “una eventual variació del currículum escolar” per aconseguir introduir realment l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres educatius de Catalunya?
Caldrà veure si, una vegada més, ens equivoquem o realment s’obre una nova etapa. Temps al temps.”
Passats alguns mesos, amb la intenció de fer un seguiment per aquesta revista digital, vam sol·licitar al CAC informació de les actuacions derivades de l’esmentat conveni a través de correus electrònics, cartes, trucades telefòniques a la secretaria i al gabinet de premsa… però res! Vam enyorar altres temps on la comunicació amb el CAC era molt més fluida. Malgrat tot, al cap d’uns mesos vam tornar a intentar-ho… res de res!
Com no tenim respostes, ens seguim preguntant com i de quina forma es pot concretar, com diu el conveni, “una eventual variació del currículum escolar” per aconseguir introduir realment l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres educatius de Catalunya.
Ara desprès de 20 mesos (més d’un any i mig) de la signatura del conveni seguim sense tenir cap informació. No entenem aquest secretisme per part del CAC, a no ser que tot fos un bluf. Per desgràcia el temps ens demostra que aquests tipus d’iniciatives institucionals acaben “en no res o colgades de pols en un calaix”, com apuntàvem fa mesos en l’article abans esmentat.
Potser caldrà esperar la renovació del CAC, la marxa d’alguna Consellera del CAC -i qui sap si també del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya- per tornar a esperar “una nova etapa pedagògica” que tingui en compte l’educació mediàtica… o potser aquest tren ja ha passat?
Jordi Joan Raventós
