Com engrescar a un alumnat que flueix de manera constant a través d’una pantalla? Com estimular la creació de contingut audiovisual amb cara i ulls? De solucions deu haver-hi més d’una, de ben segur.
Aquesta és la que es va trobar a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres a la matèria de Comunicació Audiovisual que es cursa a primer de batxillerat. Es va començar establint els aspectes tècnics (plans, angles, il·luminació, color, so…) i com fer-los servir, la morfologia, la semàntica i la sintàctica, perquè sense uns bons fonaments la casa caurà.
Un cop arrelats els coneixements a través d’activitats diverses es planteja la primera activitat: el clip.
El primer projecte individual va ser fer una peça audiovisual de format molt curt, un minut aproximadament. Es va prendre com a referència l’InstantDoc i el material que es va facilitar. Quin tema fem? demana l’alumnat. Quin sentiu proper, és la resposta.
Les premisses van ser:
Duració entorn a 1 minut.
Incloure una metàfora visual.
Una entrevista.
Una dada estadística colpidora.
Banda sonora.
Crèdits.
Com que és el primer projecte es plantegen dificultats com ara què fer, quina dada triar, a qui es coneix per fer l’entrevista i com lligar-ho tot plegat. Els entrebancs i els dubtes es van resolent i finalment donen el seu fruit.
El projecte es realitza en l’ordre següent:
Primer muntatge: visionat, revisió i aspectes a millorar. Participa tot el grup.
Segon muntatge: la dinàmica és la mateixa que en el pas anterior.
Definitius: revisió final i valoració del projecte.
Aquests són dos exemples de les produccions:
– Famílies monoparentals
– Tancant persianes
La segona proposta va ser la realització d’un microreportatge d’uns 10 minuts aproximadament. El punt de partida, aquest cop, va ser el títol: “La mirada de l’altre”. L’alumnat es va distribuir per afinitat en grups de tres o quatre persones i a partir de les premisses, van triar el tema. Aquest cop, com ja tenien l’experiència del Clip, pel que fa a l’enregistrament i el muntatge tot es va resoldre més fàcilment.
Les premisses van ser:
Duració d’uns 10 minuts aproximadament.
Tema lliure a partir del títol.
Incloure entrevistes.
Banda sonora.
Crèdits.
El procediment va ser el mateix que en la primera activitat: revisions dels enregistraments, primer muntatge, segon muntatge i definitius.
Aquest és el resultat de l’experiència de l’elaboració dels microreportatges.
Tot dos projectes van fer que l’alumnat s’impliqués personalment i treballés amb motivació. Va estar un plaer veure com treballaven. Tant la valoració del grup com la meva va estar molt favorable. Aquest any tornarem a repetir les activitats. Agraeixo haver compartit aquells moments amb elles i ells.
Yasmin Tena Pena
Institut Narcís Monturiol de Figueres
Una gran trobada audiovisual que va sembrar la llavor per a la creació d’un hub de productores amb perspectiva social
El Centre de Cultura Contemporània del Carme (València) va acollir el 2 de novembre de 2023 una jornada sobre producció audiovisual i moviments socials, organitzada per ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) en col·laboració amb la Fundació Horta Sud, amb l’objectiu de debatre sobre les influències mútues que poden crear-se entre els dos àmbits i posar en comú noves formes de producció social.
Juan Medina, president d’ACICOM, José Ignacio Pastor, president d’honor de l’associació, Mercedes Juan Tejedor, tècnica de la Fundació Horta Sud, i Rafael Aguilar, secretari del Consell de la Ciutadania de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada.
Aquest últim va explicar durant la seua intervenció que el Consell de la Ciutadania és una eina per a articular la participació dels moviments socials en la definició de les polítiques de la ràdio i televisió publica valenciana i va convidar a totes les persones a fer ús d’ell.
Primera taula de la Jornada (Foto ACICOM)
En la primera taula redona de la trobada van participar Alba Benlloch, fundadora de La Cosecha Comunicació; Carlos Beltran, soci d’ACICOM i productor, entre altres, del canal Marihuana TV a través de la productora Liberinfo Comunicacions; Enric Rey, de la Vall de Segó i la Finestra del Rey; i Jean Leiva i Maria Chaqués, membres d’Arka Productora.
Cadascuna de les intervencions va ser acompanyada amb imatges elegides de les seues produccions audiovisuals
Alba Benlloch va posar de relleu la “necessitat de tindre projectes comunicatius transformadors” com els que fa la seua associació per tal de projectar a la societat la necessitat de canvi social.
La resta de ponents es va sumar a aquest discurs i, a través dels seus propis projectes, van mostrar les possibilitats que ofereix actualment el món audiovisual per comunicar sobre temàtiques socials i de caràcter reivindicatiu, com ara la immigració o la legalització de la marihuana.
Javier Oliver Moll, de Tyris Software va aportar el punt de vista tecnològic, presentant les possibilitats de crear una plataforma OTT de marca blanca. Es a dir un espai semblant a les conegudes plataformes com Netflix, HBO, Filmin, etc. que podria crear-se per a les produccions valencianes, utilitzant els serveis d’aquesta empresa valenciana.
Segona taula de la Jornada (Foto: ACICOM)
Durant la segona part de la jornada es va parlar sobre el futur de la producció audiovisual amb perspectiva social i la possibilitat de posar en marxa noves formes de producció.
Jaime Millás Covas, periodista, escriptor i soci d’ACICOM va fer el paper de moderador i, com a experts, van intervindre Gabriela Tamarit d’El Sistema del Solar; José Gayà, escriptor i director al Col·lectiu Mirades; Lucas Moro, director i productor de Vídeo al Cuadrado; Raül Carbonell, president de l’Associació de Professorat d’Imatge i So dels centres de FP Comunitat Valenciana; i Carles López Cerezuela, soci d’ACICOM i responsable del projecte “Intel·ligència Artificial per a la Comunicació Social i Influència Responsable”.
També va participar en aquesta última taula José Ignacio Pastor, Coordinador de la Jornada, qui a més d’exposar algunes de les produccions que realitza ACICOM (València, Klara i Transparent, Qui és Qui, etc.) o que col·labora (micromecenatges, Festival Cinema Ciutadà Compromés, CineClub Acció Documental +…) va llançar la proposta de trobar vies innovadores per “centralitzar tota l’oferta de col·lectius de producció audiovisual per a crear sinergies entre les productores i també amb els moviments socials valencians, per continuar a avançant, ja que fa falta la creació de hub”.
En definitiva, va ser una jornada molt enriquidora que va demostrar la forta relació que existeix actualment entre el món audiovisual i l’associacionisme i que va encoratjar als presents a continuar treballant en la búsqueda de noves eines de difusió d’aquests treballs.
La revista digital AulaMèdia organitza -el 8, 9 i 10 de febrer de 2024- el seminari Educació Mediàtica. Una mirada crítica al Pati Llimona de Barcelona.
L’objectiu principal d’aquesta activitat formativa d’AulaMèdia és ser un encontre per la reflexió i el debat sobre l’Educació Mediàtica i, també, una guia per implementar-la a les aules d’Educació Primària i d’Educació Secundària.
Un espai per conèixer metodologies, recursos, experiències, per repensar propostes per a la producció audiovisual escolar com a eina creativa i al mateix temps donar elements per reflexionar sobre els continguts dels mitjans de comunicació i la seva anàlisi crítica.
En el seminari tractarem temes com l’Educació Mediàtica als centres, la narrativa audiovisual: el cinema o la tecnologia mòbil amb finalitats educatives. També dedicarem un ampli espai a les experiències de producció audiovisual escolar, tant de Primària com de Secundària.
Horari: Dijous i divendres de 17.30 h a 21.00 h · Dissabte de 10.30 h a 13.30 h
Durada: 10 hores presencials [3 sessions].
Inscripció gratuïta: Per fer la inscripció gratuïta cal emplenar el formulari que trobaràs AQUÍ.
Material: A les persones matriculades a aquest seminari se’ls lliurarà els DVD: DATUM.Dades, tecnologia i drets digitals i EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat.
Certificat: Aquesta activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Aquest curs, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de formació pel professorat sobre l’Educació Audiovisual i Mediàtica, concretament en els aspectes del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió i com implementar-los a les aules.
La intenció del curs és donar a conèixer els fonaments del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió audiovisual de diferents gèneres audiovisuals; i al mateix temps donar elements per l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts audiovisuals.
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona. Carrer Regomir, 3. BARCELONA
Dates: 19, 20, 26 i 27 de gener de 2024
Horari: Divendres de 17.00 h a 21.00 h · Dissabte de 10.00 h a 13.30 h
Des de 2016 l’Associació Méliès realitzem l’optativa de cinema a l’Institut Matadepera, on, a cada curs, es creen dos curtmetratges de ficció de temàtica social. Aquest espai té dues finalitats; per un costat, acostar el llenguatge audiovisual i cinematogràfic des d’un vessant creatiu i lúdic, per tal de propiciar una mirada crítica i activa davant dels continguts audiovisuals i, per altra banda, generar un indret des d’on pensar i construir un discurs propi i singular sobre temes i problemàtiques objecte de debat i reflexió, sobre els quals, sovint, acostumem a imposar una narrativa des de la mirada adulta, sense tenir en compte la veu, el pensament, l’experiència i els sabers de les noies i els nois. Procurem així, compartir i crear des de la seva identitat, des del seu imaginari, des dels seus pensaments, les seves pors, els seus neguits, les seves il·lusions i els seus somnis.
El projecte comença amb una introducció al llenguatge, per entendre com, a través dels elements i recursos tècnics i artístics propis del mitjà, podem, no només explicar una història, si no també fer aflorar determinades emocions en l’espectador. Seguidament, passem a escollir el tema sobre el qual articularem el discurs. És important prendre consciència en aquest moment que aquest ha de permetre anar més enllà de la mera producció audiovisual, si no que ha de servir per crear una obra (i no pas un producte!) que sigui capaç de detonar aquests espais de diàleg, de reflexió i de debat. Un cop escollit, iniciem un procés de documentació i anàlisi; amb debats a l’aula, recerca de fonts d’informació, i obrint espais per compartir la diversitat de sensibilitats, de mirades i de punts de vista que conviuen a l’aula.
Morfema (2023)
Posteriorment, passem a construir, en grups de treball de 3 o 4 alumnes una escaleta narrativa, és a dir, una descripció curta de la història, en la qual no s’especifiquen ni les accions, ni els diàlegs, ni les imatges o sons que vertebraran l’obra final. I un cop elaborades les posem en comú per tal d’analitzar aquells elements que ens resulten més interessants, dels quals podem estirar fils per detonar la reflexió, així com aquells que es repeteixen en varies de les històries i que, per tant, ens mostren una certa preocupació, incomoditat, sorpresa, admiració o una voluntat d’anàlisi col·lectiva. Un cop construïda aquesta escaleta final, com una mena de Frankenstein, a partir de les parts de les diferents narracions, esdevindrà la base sobre la qual treballarem conjuntament. Així iniciem l’escriptura de guió, aprenent la seva estructura, els seus mecanismes i els seus formalismes.
Morfema (2023)
En aquest moment, sovint contactem amb entitats o especialistes per tal de fer un assessorament i acompanyament. Col·laboracions externes que resulten summament rellevants per dos motius; primer, per treballar el tema amb més rigor i profunditat i, segon, per prendre consciència de la importància i l’abast d’allò de què estem parlant. Així doncs, l’especificitat de l’acompanyament que proposem radica en el fet que vagi més enllà d’una mera formació si no que volem caminar plegats en la construcció d’aquest discurs. Finalment, amb el guió literari en una etapa de primer esbós, fem una lectura conjunta en la qual revisem les situacions, els diàlegs, l’estructura, les el·lipsis, el ritme del metratge, eliminem escenes redundants que no aporten informació nova…
I, finalment, amb el guió enllestit, passem a l’etapa de producció; transitant pel càsting de personatges, el procés de localització, l’elaboració del pla de rodatge i, finalment, el rodatge! Aquí aprenem com funciona el material de cinema i com s’articulen els diferents rols en un set de rodatge. En aquest moment es desdibuixen, d’alguna forma, els límits, mentals i físics, del centre educatiu, ja que s’articula el projecte en un espai i un temps que transita l’”a fora” i que ens porta a rodar a casa d’alumnes, a filmar en espais inversemblants, situacions que condensen la seva experiència cultural, les seves sensibilitats i les seves formes de comunicar, ens porta a socialitzar amb transeünts que volen saber que fem i fins i tot volen aparèixer en escena, a conviure en horaris extraescolars que ens duen al crepuscle a la recerca de la millor llum per expressar l’emoció d’un personatge, a fer participar a familiars, o a animals d’aquestes… en definitiva, a viure situacions que escapen de la quotidianitat de la vida al centre educatiu.
Morfema (2023)
Finalment, arriba la postproducció; l’edició i difusió del projecte, i a on aquest cobra una nova dimensió, ja que és el moment que fem una síntesi de tot el procés i el portem en el si de la comunitat, amb la voluntat d’esdevenir agents socials competents, capaços d’analitzar, qüestionar i transformar l’entorn. En resum, a través de la creació cinematogràfica, pretenem obrir escletxes per tal de cristal·litzar, en el si de la cultura escolar, les noves formes del llenguatge, les noves formes de comunicació, els nous cossos, sensibilitats i sabers de les noies i nois, per posar-les en tensió amb un món que els és preexistent, un món que condensa la tradició cultural dels “vells” valors, dels llenguatges, dels costums, els rituals, les alegries, els patiments i les contradiccions. Així doncs, col·loquem en el centre dels processos educatius escolaritzats aquestes tensions que, en definitiva, vertebren la construcció col·lectiva del sentit i de la significació del món i que configuren la narrativa pròpia dels infants i adolescents, on s’escriu i s’inscriu la seva singularitat i la seva identitat.
