“L’experiència de fer una pel·lícula no té preu”. Aquesta és la conclusió a la que els alumnes de 6è de Primària i l’equip docent de l’Escola Sant Josep Oriol han arribat des que, fa sis anys, un bon dia una càmera va entrar a l’aula i, des d’aleshores, el desig de fer i elaborar aquest projecte ja no s’ha aturat.
Càmeres a l’aula! hauria d’ésser el crit de guerra. Càmeres amb diferents propòsits i un sol objectiu final: donar un tomb a la manera d’ensenyar i a la manera d’aprendre. Càmeres per impulsar la creativitat i el treball cooperatiu, càmeres per potenciar les ganes d’elaborar missatges i de saber comunicar-los i càmeres com a excusa per comprendre aquest món cada cop més complex i canviant. I càmeres per treballar plegats mestres i mestres i mestres i alumnes. Càmeres per donar sentit real i comú a les, sovint mal interpretades, competències bàsiques. Un arma d’aprenentatge massiu, una activitat de veritable interès general.
Tampoc s’hauria d’oblidar però, que la càmera no és innocent. Que posar la visual en un lloc o en un altre implica prendre decisions i prendre partit. I que l’aula ha d’esser l’àgora on els nens i les nenes aprenguin a respectar les opinions alienes i a defensar les pròpies, a valorar el consens i a apreciar que el millor treball surt de l’aportació de tots i cadascú dels membres de la classe. I això cal lligar-ho amb l’aprenentatge experimental que s’haurà de fer per desxifrar el bombardeig d’informació i publicitat que patim cada dia. Fer una lectura crítica de tot el que surt per una pantalla permetrà donar autonomia de debò als alumnes i crear ciutadans de veritat. Ciutadans que podran opinar i triar amb criteri.
Tenim un eina molt important a les nostres mans. Crec, des de l’experiència que cal utilitzar-la. Així, doncs, càmeres a l’aula!
Jaume Martin Jordana
