Explicar per aprendre
Que la maquinària quotidiana se’ns endú és una realitat incontestable. El “tempus fugit”, més que un tòpic literari ha esdevingut un auguri que es va consolidant, paradoxalment, a dia que passa d’ençà que Virgili i cia. el van intuir, segles ençà. Vivim enduts per aquest temps que vola. Tot plegat sembla trobar la seva representació paradigmàtica en la quotidianitat d’un institut, quan correm d’aula en aula, de reunió en reunió, sense temps per a la reflexió. En el cas dels qui ensenyem llengua i literatura el paradigma esdevé axioma, ancorats en continguts i metodologies immòbils, encotillats en l’ensenyament memorístic de la gramàtica en el cas de la llengua i en la simple cronologia de fets en el de la literatura.
Així, si un bon dia aturem la maquinària i observem com comencen i acabaven els alumnes un curs de llengua i literatura d’ESO ens adonem de l’obvietat: els alumnes memoritzen com ningú però no aprenen res, ergo no saben res. Això no obstant, el drama no els singularitza. De fet, personalment tampoc sé gran cosa: la diferència és que m’hi he hagut de posar i n’he hagut d’explicar de tots colors, una vegada i una altra. Arribats a aquest punt, aturar-se i començar de nou: ¿i si els demanem que vagin fent i expliquin el que aprenen? ¿I si a més els proposem que ho expliquin amb imatges i so a partir de recursos TIC, atractius i útils alhora?
D’aquí va néixer Pren la paraula. Comunicació audiovisual, un projecte d’una hora a la setmana en què els alumnes, primer, han d’editar un vídeo documental que inclogui la seva veu en off; segon, han d’exposar oralment mitjançant recursos audiovisuals de suport un treball que han hagut de descobrir i investigar; i per últim, han d’editar un programa de ràdio en què els locutors, els mateixos alumnes, ens expliquen els continguts. En el primer cas, el recurs TIC és WeVideo, editor de vídeo semblant als professionals, en línia i gratuït; en el segon cas, la plataforma Documenta ens serveix de suport idoni per a l’exposició oral; i en l’últim, l’editor d’àudio Audacity ens permet enregistrar i muntar els programes. En acabat ho allotgem tot a PríncepTV i a la revista en línia del centre per donar visibilitat a la seva feina.
Quan els pregunto què han après, resulta que recorden més continguts d’aquest projecte que de l’aula ordinària, i que dominen eines que abans desconeixien. Segueix havent-hi, és clar, qui no s’hi posa, o qui llença la tovallola. Tampoc aconseguim aturar la maquinària quotidiana com mereix. Però almenys el dia a dia és menys feixuc, tant per a ells com per a mi, perquè anem fent, sense més. I mentre anem fent, alguna cosa entenem. I quan finalment l’expliquem, resulta que ja l’hem après.
Joan Fontdeglòria Institut Príncep de Girona. Barcelona
