“Al periodisme no existeix la parcialitat. És interpretació. Espero que a les universitats no ho segueixin explicant del revés…” Amb aquesta mirada sarcàstica sobre la seva professió començava la seva xerrada Joan Roura, sotscap de la secció d’internacional de TV3 i convidat de l’acte “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”, celebrat la tarda del 20 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on, per cert, no hi cabia ni una agulla.
El motiu de la trobada era reflexionar sobre com educar les noves generacions perquè adquireixin una capacitat crítica sobre la societat que les envolta. Una capacitat que, donada la creixent preponderància dels mitjans de comunicació com a transmissors de models i valors, passa cada cop més per aprendre llegir-los i a interpretar-los.
El periodista Lluís de Nadal va fer una introducció l’acte insistint, precisament, en la importància d’alfabetitzar “també mediàticament”. És a dir, de no només fer llegir als escolars “La plaça del Diamant o El Quijote, sinó també el diari, la televisió i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d’un model educatiu arcaic només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.
Posteriorment, Joan Roura, amb una experiència de 25 anys als serveis informatius de TV3, va dedicar la seva exposició a desvetllar les “mentides de la televisió” i a explicar què és notícia i què no. “Per què totes les televisions del món han retransmès en directe el rescat dels 33 miners xilens?”, es va preguntar. “L’espectacularitat”, va respondre, “té cada cop més presència en tot informatiu. Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.
Roura també va voler deixar clar que la televisió no té com a principi “formar la ciutadania”. “Amb prou feines informa”, va ironitzar. “I en fer-ho”, va continuar, “sempre aporta una visió esbiaixada”. Segons va explicar, “l’objectivitat no existeix. Presentar qualsevol notícia en un minut o, amb sort, en un minut i mig, requereix una interpretació. Només per tot allò que estàs deixant fora de la teva peça, ja estàs manipulant. Però manipular no té per què ser dolent. Els cuiners també han de manipular els aliments per cuinar”.
Després de treure a la llum les entranyes del periodisme, Roura va passar-li el testimoni al professor Xavier Breil, que va presentar el material didàctic preparat per AulaMèdia per educar en comunicació. Un material que consta de deu unitats que comprenen des de la teleporqueria fins al sexisme als mitjans, passant per el color de cada noticiari o les tècniques persuasives de la publicitat. I tot preparat per poder ser consultat i treballat des de la xarxa, al blog Una ciutadania crítica. Breil també va insistir en el paper “socialitzador” dels mitjans, en el “poder de la imatge” i en la “responsabilitat” dels periodistes i grups mediàtics alhora de “formar la ciutadania”.
L’últim a parlar va ser el periodista, formador de formadors i director d’AulaMèdia Francesc-Josep Deó, que va posar l’accent en la importància que el Departament d’educació de la Generalitat de catalunya aposti d’una manera clara i decidida per incloure en els currículums acadèmics un espai i un temps per l’Educació en Comunicació. Així mateix, va alertar del risc que aquest tipus de formació, que segons ell hauria de ser “central” en el sistema educatiu, quedi desdibuixada com a conseqüència de la seva actual suposada “transversalitat”. Deó va reclamar un sistema adaptat al present, que utilitzi les TIC, però, sobre tot, que formi sobre com utilitzar-les i com analitzar els continguts mediàtics. “La tecnologia no és un valor en si mateixa”, va aclarir.
Com a cloenda de l’acte, un intens torn de preguntes va posar de manifest l’interès dels assistents pels continguts exposats. La funció social dels mitjans, la llibertat dels periodistes per informar en unes eleccions o els nous escenaris que planteja Internet van ser temes que els assistents, espontàniament, van posar a debat. Finalment, el rellotge va haver de posar el punt final a un acte que va deixar encara moltes mans alçades, moltes preguntes sense resposta. La tarda bé podia haver acabat amb un continuarà…
Lluís de Nadal
No voldria caure en el tòpic i dir que “AulaMèdia som tots i totes”, però alguna cosa hi ha de cert en aquesta afirmació. Crec que si alguna cosa ens ha permès la utilització social de les tecnologies en els darrers anys és la possibilitat de participar dels projectes i en els projectes de diferents formes i amb diferents graus d’implicació. Avui dia podem parlar d’un “nucli dur” d’AulaMèdia però també d’un “espai difús” de més de 25.000 persones que d’alguna forma o d’altra estem connectats i preocupats per això que fa més de deu anys anomenem Educació en Comunicació.
