Els informatius de televisió · Darrere la pantalla [vídeo promocional]
Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat i el dret d’informar-nos. En funció de la manera com s’organitzi, con es desplegui, com s’expliqui la informació s’hi donarà una visió o una altra del nostre món. Per conèixer com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada crítica hem comptat amb l’ajut de Gavà Televisió. Un reportatge de la col·lecció “Darrere la Pantalla” que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen les notícies.
En el passat, el cicle de renovació del coneixement era molt més llarg que el cicle de vida de les persones. Ara, però, ja no és així. Ara, la roda de coneixement, canvia i s’accelera espectacularment. Sembla evident que una institució de la importància de l’escola hauria de ser sensible davant d’aquest canvi protagonitzat per la nova societat de les pantalles i hauria d’anar al davant de les previsions socials i educatives.
El model dominant del mitjans de comunicació de masses transmet un contingut tòxic i, a més, s’ha anat constituint en un factor fals i negatiu d’igualació social, ètica i cultural, perquè fa servir la fascinació i apel·la al que és instintiu, al pensament ràpid; a la manca de complexitat; i afecta grans masses de població que no poden seleccionar.
Resulta clar que gaudir d’un gran volum d’informació no ens portarà al coneixement lliure, sinó el fet de saber filtrar-la. Les prioritats de les instàncies educatives en una societat que pretén aprofundir en la democràcia participativa haurien de promoure el coneixement dels llenguatges comunicatius, potenciar pràctiques expressives i creatives en comunicació per part de l’alumnat i desenvolupar la capacitat crítica per, justament, pensar i descodificar el contingut que els mitjans de comunicació ens transmeten.
Proposem una Educació en Comunicació (EC) universal –es a dir, per a tot l’alumnat- i una formació per l’alfabetització mediàtica de tota la ciutadania, un dret irrenunciable en el segle XXI. Per tal d’avançar en aquest sentit entenem que cal:
POLÍTIQUES EDUCATIVES PER IMPLEMENTAR L’EC
L’Educació en Comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació han de desplegar-se en l’horari lectiu de l’alumnat d’una manera real i tangible, i han de transcendir el nivell cosmètic d’enunciats merament formals i evitar la falàcia de la transversalitat que s’ha demostrat confusa i estèril. D’altra banda, es fa imprescindible l’increment de programes de formació en Educació en Comunicació des de les institucions corresponents, així com la imperiosa necessitat d’elaborar materials didàctics en educació mediàtica per tota l’educació obligatòria, que gran part del professorat reclama.
DESENVOLUPAR LA LLEI DE L’AUDIOVISUAL
Tal com planteja la Llei de l’Audiovisual, els mitjans de comunicació tenen l’obligació d’Educar en Comunicació i, a tal efecte, cal que estableixin mecanismes per produir programes d’alfabetització mediàtica. Cal que vagin més enllà de la simple descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupin l’anàlisi crítica de continguts. Cal també la creació de canals educatius que, juntament amb l’acció educativa en comunicació als centres educatius i la col·laboració de tota la comunitat educativa, permetin avançar per aconseguir una ciutadania més autònoma i crítica.
De la mateixa manera que la consecució de l’escola obligatòria va representar una fita per a la societat en el seu camí cap a l’aprofundiment de la democràcia social, és ara imprescindible que la ciutadania pugui exercir el dret a l’Educació en Comunicació i pugui disposar de les eines adequades per entendre i desxifrar els missatges comunicatius amb què conviu quotidianament i que modelen i condicionen la seva consciència.
AulaMèdia. Educació en Comunicació
Barcelona, 21 de gener de 2009
Una visita guiada a la televisió · Darrere la pantalla [vídeo promocional]
Estem acostumats a dir “el programa de…”, substituint el nom de l’espai televisiu pel del presentador o presentadora que el condueix. Sovint oblidem que si aquesta “estrella” pot fer la seva feina és gràcies a l’equip que té darrere la pantalla. Per conèixer la tasca d’aquest equip, aquest DVD ens mostra una visita guiada a una televisió local. Aquest reportatge, acompanyat de diversos extres (la classe pregunta i els exercicis), esdevé un material amb moltes possibilitats per treballar a l’aula.
Contra l’analfabetisme mediàtic! és el nom de la campanya -impulsada per La Xarxa d’Educació en Comunicació– que vol cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació al nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals, respecte a la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals resta tan indefens com un alumne a qui no s’hagués ensenyat a llegir quedaria davant un llibre.
Els canvis tecnològics i comunicatius que estem vivint requereixen un nivell de consciència social i una resposta educativa que estem molt lluny de tenir. Davant d’aquesta societat en constant canvi on la comunicació vertebra i condiciona les idees sobre el món, les consciències i la percepció de la realitat; davant d’aquest món que es caracteritza per:
– Una acceleració tecnològica que no té un substrat social ni ètic, que no està plantejada com un bé comú, sinó que està dirigida exclusivament al benefici econòmic i a l’increment consumista.
– Una poderosa superestructura de les idees controlada per uns mitjans de comunicació dominants que alienen, manipulen i que imposen una forma de coneixement de la realitat poc rigorosa, superficial, falsa i que transmeten a la ciutadania contravalors i comportaments que no s’adiuen amb els valors educatius i de la vida cívica.
– El no reconeixement al dret a l’Educació en Comunicació i al dret a l’expressió comunicativa de la ciutadania. En aquest moment, als inicis del segle XXI, immersos en una societat complexa i amb múltiples problemes per resoldre, aquests drets es configuren com a autèntics eixos per a un aprofundiment de la democràcia i de la participació ciutadana.
És per tot això que exigim:
1.- Que l’Educació en Comunicació tingui un caràcter obligatori i universal en l’educació obligatòria.
2.- Establir els oportuns mecanismes per a la formació del professorat en Educació en Comunicació: establiment d’una àrea d’Educació en Comunicació en els plans d’estudi de formació del professorat; contemplar les competències d’Educació en Comunicació en el futur postgrau amb què se substituirà l’actual CAP; formació permanent en llenguatge audiovisual i anàlisi crítica per al professorat en actiu, etc.
3.- Impulsar la figura de l’educomunicador/a als centres educatius. És a dir, un professional que coordini les actuacions d’Educació en Comunicació, que programi i renovi els continguts pedagògics, que doni suport a la resta del professorat del centre en el dia a dia dels aprenentatges comunicatius, que ordeni i mantingui el material de creació i el fons documental útil per a l’aprenentatge, etc.
4.- Creació i renovació de materials didàctics per a la lectura i interpretació de tot tipus de missatges mediàtics, a més de materials-guia per a la creació-producció; en diferents suports (textos, material multimèdia, dvds, etc.).
5.- Establir programes i campanyes de formació i d’alfabetització en pantalles per a les famílies, des dels mitjans de comunicació i des de la societat civil (associacions de pares i mares, etc.), amb l’assessorament de les entitats i xarxes que treballen per l’Educació en Comunicació.
6.- Considerar els mateixos mitjans de comunicació com a agents actius per aconseguir el dret a l’Educació en Comunicació, d’acord amb el que contempla la Llei de l’Audiovisual, a partir de les següents actuacions: funcionament de consells educatius en els mitjans de comunicació; producció d’espais televisius que tinguin com a objectiu l’alfabetització en els llenguatges i en l’anàlisi comunicatius que transcendeixen la pura autopromoció dels mitjans o un tractament purament superficial de la cultura audiovisual. Estendre programes de col·laboració entre mitjans locals i centres educatius per aproximar, promoure i experimentar la utilització de les tecnologies i els llenguatges de la comunicació, etc.
7.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora; que siguin eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat.
Creiem, per altra banda, que també es fa necessària una reflexió sobre les tecnologies en els àmbits educatius. Des de diversos sectors observem que s’expressa una preocupació per les TIC, les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació, però des d’una òptica purament instrumental i tecnologista, i amb això es marginen aspectes com l’anàlisi dels textos comunicatius o la valoració crítica dels missatges. Ens cal una tecnologia que tingui uns substrat social i ètic, que estigui plantejada com un bé comú, que no estigui dirigida exclusivament al benefici econòmic i consumista.
Entenem, en definitiva, que l’Educació en Comunicació s’ha de convertir en un tema de reflexió pública, en un poderós instrument per combatre l’analfabetisme mediàtic, les desigualtats de coneixement i de poder.
Contra l’analfabetisme mediàtic, el dret a l’Educació en Comunicació!
Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat i el dret d’informar-nos. En funció de la manera com s’organitzi, con es desplegui, com s’expliqui la informació s’hi donarà una visió o una altra del nostre món. Per conèixer com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada crítica hem comptat amb l’ajut de Gavà Televisió. Un reportatge de la col·lecció “Darrere la Pantalla” que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen les notícies.
