De seguida que un mestre o professor supera la primera fase en la introducció de la producció audiovisual a l’aula, apareixerà una gran limitació per a la seva consolidació: la repetició del mateix escenari, l’escola, en tots i cada un dels audiovisuals que es produeixen. I, així, el que en un primer instant pot fer gràcia (veure l’aula, els passadissos, els espais exteriors… a la pantalla), amb la seva repetició s’acaba produint un cansament descoratjador. Aquesta limitació es trasllada també a la fase creativa: costa ja trobar noves idees per fer un guió ambientat en aquest mateix lloc, nous personatges que no siguin estudiants i, en definitiva, costa trobar noves i interessants històries per explicar, perquè l’espai esdevé en una limitació creativa.
Llavors, com podem superar aquesta situació tan frustrant, un cop hem introduït la producció audiovisual a l’aula i hem obtingut, fins i tot, alguns petits èxits? En aquest punt, cal fer un pas definitiu per a la consolidació d’una producció audiovisual oberta i estable, connectada amb els interessos dels alumnes i diversificada temàticament. Podrem assolir aquest nou estadi si aconseguim:
1-. Traslladar la fase de rodatge a fora de l’escola. L’exterior, el món fora de l’aula, és on passen la majoria d’històries interessants. Tot el procés de creació d’un audiovisual, si hi ha els mitjans necessaris, es pot fer a l’aula (la preproducció i la postproducció), excepte el rodatge, que cal fer-lo a fora. El professor haurà de fer un bon seguiment i acompanyament dels alumnes en la fase creativa, especialment en la cerca d’una idea (que normalment ja ve donada per algun contingut treballat a l’aula) i en l’escriptura del guió i, després, establir un calendari per al rodatge d’obligat compliment. L’edició del material gravat també es podrà fer a l’aula posteriorment. En una situació de bona motivació de l’alumnat, no hi acostuma a haver problemes perquè els alumnes dediquin el seu temps a fer aquest tipus de ‘deures’. El principal problema és que el professor no controla el rodatge i d’allò previst i planificat al guió, al que s’acaba gravant, pot passar de tot!
2-. Dotar l’escola d’un petit estudi audiovisual. Amb un trespeus, una càmera, un croma (pot ser una paret pintada) i un parell de focus n’hi ha prou. Si a més tenim solucions per al so, encara millor (un o dos micròfons de corbata són suficients, però en un espai reduït com és una aula la captació del so que fan els micròfons de les càmeres no és problemàtica). De fet, l’únic imprescindible de tot això és la paret verda o blava. Amb un croma no aconseguirem portar tot el món a l’aula, hi ha limitacions (per exemple, als plans oberts), però sí que aconseguirem imatges molt efectistes amb primers plans i plans mitjos de molta versemblança. Només hem de mirar de triar una estança força il·luminada (si no tenim focus) o amb possibilitat de modificar-ne la llum (amb interruptors, cortines, persianes,etc.) i vigilar molt la incidència de les ombres.
L’assentament d’una producció audiovisual estable i de qualitat en una escola pot dependre, en molts casos, de la superació del cansament i de les limitacions creatives que la repetició d’un mateix espai provoca. Són aquests factors altament limitants, que dilueixen l’empenta inicial i que cal superar amb mà esquerra i imaginació. Gravació d’imatges fora de l’escola i paret croma són dues propostes efectives per consolidar la producció audiovisual als centres.
Gerard Vilanova, professor del Col·legi El Casal
