Categoria: Articles

Parlant sobre l’alfabetització mediàtica a les aules amb un company de l’institut, professor d’Educació Visual i Plàstica, em deia que “actualment la situació de l’Educació en Comunicació és com el triangle de Penrose(1), és una proposta molt original però impossible de construir, impossible d’aplicar.”

Realment és així, malgrat les recomanacions d’algunes institucions europees i el voluntarisme de diferents entitats i associacions de professorat, l’Educació en Comunicació en l’educació formal ni s’implementa de forma transversal ni s’incorpora com a àrea d’estudi al currículum obligatori… per tant, no es un aprenentatge universal per a tot l’alumnat. Això és una realitat, no tant perquè no sigui un aprenentatge necessari en el món del segle XXI sinó perquè les administracions educatives no ho creuen important, malgrat que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) reculli, en l’apartat de Principis rectors del sistema educatiu, que un dels principis específics del sistema educatiu és: La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.(2)

Algú pot pensar que ara que el Departament d’Ensenyament té redactades i publicades “les competències bàsiques de l’àmbit digital”, finalment ja podrem educar en comunicació a totes les aules de Primària i de Secundària. Doncs sembla que educar de forma global en matèria de comunicació, encara queda lluny, ja que ens manca dotar de “contingut” les competències sobre educació mediàtica. De moment l’anàlisi critica dels missatges del mitjans de comunicació queda fora de l’aula.

Des de l’educació, ja va sent hora -potser ja fem tard- d’aplicar una perspectiva crítica sobre la tecnologia que utilitzem a les aules, així com implementar-la amb propostes creatives a l’hora d’usar-la. Al mateix temps, cal proposar una anàlisi dels continguts dels mitjans… és a dir una alfabetització mediàtica global. No tot és internet i xarxes socials, no tot és tecnologia digital! Com diu David Buckingham: “simplement hem de deixar de pensar merament en termes de tecnologia i començar a pensar de nou en l’aprenentatge, la comunicació i la cultura.”(3)

Jordi Joan Raventós

NOTES:

1.- El triangle de Penrose és un objecte amb una perspectiva impossible que va ser creat el 1934 per l’artista suec Oscar Reutersvärd.

2.- Principis rectors del sistena educatiu. Llei d’Educació de Catalunya (LEC) (Article 2, apartat 2 i)

3.- La educación para los medios en la era de la tecnología digital. David Buckingham. Institute of Education. University of London.

En un recent article a AulaMèdia en Xavier Serra apuntava que malgrat “l’esforç de tantes entitats –aquí, a Catalunya, i arreu– no han assolit encara que hi hagi una presència curricular de la formació en comunicació audiovisual.”

Es cert, les entitats i les associacions no ho han aconseguit. Però també caldria afegir que… ni les universitats han pressionat suficientment a les administracions educatives, ni l’industria audiovisual ho ha considerat el seu terreny, ni tant sols les institucions europees han aconseguit que l’estat escolti les recomanacions que fan reiteradament per inserir l’alfabetització mediàtica en els currículums de nostres infants i joves. No, no ho hem aconseguit.

Malgrat tot, el debat sobre la necessitat d’una Educació Mediàtica per a tota la ciutadania continua estant present en alguns fòrums (reduïts, això sí!). Fa unes setmanes, per exemple, MEDIA Antena Catalunya en col·laboració amb l’Oficina de Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va organitzar una jornada sobre “Les cultures pedagògiques de la comunicació”.

Per cert… és una molt bona notícia que una institució com MEDIA organitzi i promocioni el debat sobre la relació entre l’educació i les pantalles, sobre l’educació mediàtica. En l’esmentada jornada es va parlar de “l’ús de les noves tecnologies a l’aula, les possibilitats de la participació ciutadana mitjançant els audiovisuals i la tecnologia, i la importància que els nostres infants i adolescents tinguin un bon criteri audiovisual”. (Vegeu resum).

Doncs bé, en el marc d’aquest jornada el senyor Gerard Ardanuy, regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que “no es pot construir l’autopista sense ensenyar abans a conduir”. També va parlar sobre les infraestructures tecnològiques, de la capacitació tecnològica, de les aplicacions i dels continguts audiovisuals. Va dir que per possibilitar una capacitació tecnològica cal treballar amb els tres grans eixos educatius: el professorat, les famílies i l’alumnat.

Déjà vu, senyor Ardanuy, déjà vu! Torna aquesta sensació que fan més d’una dècada sentim aquells que treballem diàriament per la implementació d’Educació en Comunicació Audiovisual. Fa molts anys que les administracions educatives estan donant voltes al tema sense avançar… “marejar la perdiu” en diuen?

Potser, i dic només potser… la implementació de la formació en comunicació audiovisual -tant l’educació expressiva, com l’analítica- és una qüestió purament de voluntat política. Per que tots sabem, senyor Ardanuy, que en política el que compte és la voluntat política i no les bones paraules.

Jordi Joan Raventós