Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.
Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 15 €) AQUÍ
Una mirada crítica [vídeo promocional]
“No són les respostes les que ens marquen el camí, sinó les preguntes”. Ja ho avisava el poeta Ranier Maria Rilke a finals del segle XIX, cal ser curiós, indagar, qüestionar-ho tot, i anar més enllà d’allò que se’ns planteja en un primer moment. Passa en tots els àmbits de la vida, però ens interessa centrar la mirada en el de la comunicació.
Desenvolupar les habilitats analítiques per potenciar la lectura crítica dels mitjans de comunicació requereix un treball constant per interioritzar les claus que ens faran connectar les alertes davant la sobreinformació a què estem exposats. Però com sabem què preguntar?
Quan ens exposem als mèdia cal tenir presents, com aconsella el Center for Media Literacy (institut especialitzat en alfabetització mediàtica dels Estats Units) cinc aspectes principals.
Per començar, hem de preguntar-nos qui crea els missatges que transmeten els mitjans. No tant per buscar-ne l’autoria, sinó per prendre consciència que la informació no és quelcom “natural” sinó que ha estat tractada per algú (escrita, editada…). És més, ha passat per un procés de selecció de materials. Per tant, nosaltres només rebem allò que ha passat el filtre!
En aquest procés creatiu, intervenen tècniques narratives pròpies de la comunicació que cal conèixer, ja que s’utilitzen per cridar l’atenció de l’audiència amb estudiades tècniques de persuasió. Parlem de les paraules, les imatges, els colors, la música, els angles de càmera…
Lluny de la forma, els missatges comunicatius són eminentment contingut. Els mitjans són, a dia d’avui, un dels majors transmissors del valors, estils de vida i punts de vista de la societat. Per això és bo preguntar-se també quins es representen o s’ometen a les informacions que ens arriben. Cal deixar enrere la idea d’imparcialitat i assumir que els missatges mediàtics transmeten missatges subtils sobre qui i què és important. Observar quin tipus de persones es convida a que s’identifiquin amb el receptor, quins comportaments mostren, quins judicis socials fan sobre determinats temes… Un exemple tòpic, però clar: perquè sempre apareixen dones en els anuncis de detergents? O perquè la major part d’anuncis de perfums inciten a la sensualitat?
Hem esmentat la forma, el contingut i ara cal destacar el context amb que tot plegat és rebut. Un mateix missatge arriba a molts receptors diferents i en situacions molt diverses. Per això, cada un l’interpreta d’una determinada manera, en base a les seves experiències vitals. És imprescindible ser-ne conscient i estar oberts a totes les interpretacions, per conèixer nous punts de vista i adquirir noves habilitats analítiques i crítiques.
Per últim, no hem d’oblidar que els missatges es construeixen amb uns objectius, és a dir, per obtenir guanys i poder. Perquè més enllà de la funció de servei públic que han d’exercir els mitjans, aquests responen a interessos empresarials que, malauradament, van més enllà de l’exercici informatiu exercit amb responsabilitat.
No hem d’abaixar la guàrdia, doncs. Cal conèixer aquests i altres ítems derivats i fer-se preguntes, moltes preguntes. Només d’aquesta manera assolirem les habilitats analítiques necessàries per poder viure en una societat mediatitzada i en una cultura de la sobreinformació constant.
Raquel Ligero
Sembla que, poc a poc, els referents estructurals dins de les famílies romanen difuminats respecte al tradicionalisme clàssic. Potser aquest fet és allò que incita molts adolescents a esbrinar quin és el sentit real de la unitat familiar. Evidentment, aquesta tasca té lloc en el seu entorn més proper, o bé en els mitjans de comunicació que tenen al seu abast. Probablement, la televisió és el mitjà audiovisual més important que tenen per esbrinar aquestes qüestions. A vegades, la televisió pot reflectir aquests nous models familiars a través de les sèries (de producció pròpia o estrangera) o, fins i tot, amb els anuncis. De fet, l’accés cap a aquest mitjà de comunicació és relativament fàcil, és molt proper. Per tant, per què no buscar un referent en aquestes emissions?
Darrerament, els adolescents comenten força Gandia Shore, es tracta d’un programa en el qual existeix, també, una analogia estranya amb els nous models familiars. Es tracta d’una família creada a partir d’iguals amb un interès comú: gaudir de la vida. Són joves amb uns ideals poc específics i amb ganes de divertir-se. Sembla que la seva realitat més propera no passa per estudiar ni aconseguir una bona feina, sinó pel gaudi personal. Bé, és una opció. Sempre es diu que la raó d’estar a la vida és purament filantròpica…
A més, segueixen les noves edicions de Gran Hermano, on els concursants conviuen, també, entre iguals, a més d’augmentar la curiositat social dels espectadors. A vegades, en un programa com aquest, els concursants acaben adquirint rols dins d’una nova unitat familiar. Són rols que poden tenir un paral·lelisme amb una família “tradicional”.
Seguint la programació de televisió, ens trobem amb altres sèries que mostren referents familiars com ara La familia, emesa a Tele 5. A vegades, també cal preguntar-se si, realment, totes les famílies amaguen petits secrets que mai s’haurien de conèixer, o si la família que es mostra és “la típica” a la nostra societat. Acostumem a trobar-nos aquests tipus de famílies a les llars del nostre entorn?
Com a adolescents, moltes vegades estan en un moment crític, són material influenciable i els programes que poden veure segur que tenen molta repercussió en els seus pensaments. Tot i això ens preguntem, existeix un referent familiar a seguir? Potser, aquesta diversitat de famílies que hi apareixen fa que ells mateixos se n’adonin que, avui dia, no hi ha cap model establert d’unitat familiar.
Begoña Jiménez Nájera
L’educació mediàtica és actualment una recomanació, quasi una exigència i una prioritat, d’organismes internacionals com el Consell d’Europa, el Parlament Europeu, l’ONU o la UNESCO. Assumint aquest repte, el llibre aborda la relació essencial entre els mitjans i tecnologies de la comunicació i el desenvolupament de la ciutadania democràtica, i des d’aquí analitza la funció dels mitjans com a mecanisme per al progrés ètico-cívic i per al reforçament d’una opinió pública racional pròpia d’un Estat de Dret. El concepte fonamental vinculat a aquest repte educatiu és el de ciutadania mediàtica.
Parlar de ciutadania mediàtica suposa parlar de la llibertat responsable, de l’autonomia i el protagonisme dels ciutadans no només en l’esfera televisiva o cinematogràfica, sinó també en l’àmbit de les noves tecnologies i Internet. En la nostra era de la globalització comunicativa, en el nou entorn de la pantalla global (en paraules de Lipovetsky i Serroy), fomentar la ciutadania mediàtica és així mateix una de les condicions per a la construcció d’una ciutadania participativa i autènticament democràtica, plural i diversa però conscient de la seva comuna dignitat.
Davant les enormes incerteses educatives creades per la cultura audiovisual, no cal ja una actitud nostàlgica, una actitud de recel i d’oposició sistemàtica cap a tot el que arriba de l’esfera mediàtica i les noves tecnologies. Tampoc és ni educativament ni èticament vàlida la solució postmoderna que passa per debilitar el pensament i dubtar dels fonaments per a la crítica i la deliberació racional. El llibre aposta per reactivar un sentit modern, lliure, responsable i crític de ciutadania aplicat al complex món de la comunicació. Ens cal, en conseqüència, incorporar plenament la cultura audiovisual a l’escola per veure i sentir en comú d’una altra manera, per interpretar els continguts dels mitjans des dels paràmetres d’una racionalitat ètica, dialògica i moderna… per fer servir els mitjans i crear productes mediàtics d’acord amb aquestos criteris de renovació ciutadana.
La primera part del llibre tracta de la dimensió moderna de la comunicació actual, d’aquells aspectes que, per dir-ho així, ennobleixen la tasca comunicativa i la converteixen en hereva del segle de les llums, del projecte de ciutadania autònoma i cosmopolita. La segona part aborda els límits postmoderns per a la ciutadania mediàtica: la comunicació es despulla, al sí del lliure mercat, de pretensions de racionalitat discursiva i reapareix com a retòrica buida, seductora i persuasiva… però rendible.
Finalment, la tercera part del llibre reuneix les conclusions anteriors i aprofundeix en la proposta d’una educació per a la ciutadania mediàtica, entesa com a invitació per a l’autonomia en l’àmbit de la cultura audiovisual i la cibercultura, com a eina per superar les formes de vassallatge que poden aparèixer al seu si, com a model per a una adequada utilització dels mitjans i les tecnologies comunicatives, aprofitant-los com a veritable motor per a una ciutadania més lliure.
Ciudadanía mediática. Una mirada educativa Vicent Gozálvez Editorial Dykinson S. L. Madrid, 2013 Pàgines: 223
En l’era de la globalització i de les tecnologies de la informació i la comunicació, els i les joves d’entre 12 i 16 anys estan constantment rebent missatges des de cada cop més diversos mitjans. L’educació en comunicació i l’apropament al món del periodisme i de l’audiovisual és actualment considerada una necessitat per a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge per molts països. Segons una recomanació de la Unió Europea: “les decisions que prenguin les persones al llarg de la seva vida dependran, en part, del que hagi extret dels mitjans de comunicació”. L’educació també és clau per a l’assoliment d’una societat més equitativa i justa, i en la qual dones i homes es relacionin en igualtat de condicions.
Proposem la realització de tallers per a donar recursos als i les joves en matèria de lectura crítica dels mitjans per contribuir a que puguin, independentment de la seva edat, sexe o origen, viure amb la major plenitud possible i en condicions d’igualtat, llibertat i respecte.
Volem contribuir a la formació integral de les i els estudiants de secundària tot col·laborant a la seva alfabetització mediàtica i lectura crítica dels mitjans i dur a terme unes accions pedagògiques i comunicatives per generar canvis i modificacions en el seu imaginari social i fomentar relacions i comportaments d’igualtat. [+ info]
