AulaMèdia sol·licita que s’actuï davant la manca de desenvolupament de la Llei de l’audiovisual

ullscolorb

Demana produir programes d’alfabetització mediàtica en totes les televisions públiques

L’associació AulaMèdia, Educació en Comunicació, s’ha adreçat al Síndic de Greuges de Catalunya i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per demanar-los que actuïn davant la manca de desenvolupament i de concreció de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya en els apartats referents als drets dels usuaris i l’alfabetització audiovisual de la ciutadania.

La Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, en l’apartat referent als Drets dels usuaris de serveis de comunicació audiovisual, diu que “els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans”.

Per aquest motiu, AulaMèdia entèn que les televisions “tenen l’obligació” d’educar en comunicació i demana que s’estableixin “els mecanismes necessaris per produir programes d’alfabetització mediàtica en totes les televisions públiques”.

Per l’associació, aquesta alfabetització mediàtica ha d’anar “més enllà de la simple promoció de la televisió” i ha de desenvolupar “l’anàlisi crítica dels missatges” que permeti avançar per aconseguir “una mirada crítica de tota la ciutadania”.

Comunicació21

Insubmissió

0am13maig

Al segle XXI, mestres formats al segle XX imparteixen continguts del segle XIX. Amb aquest joc de paraules es por resumir la situació de l’ensenyament al nostre país. Qui ho apuntava era Francesc-Josep Deó, president d’AulaMèdia, que tancava —el 13 de maig de 2009— l’acte central de la campanya “Una mirada critica: Educació en Comunicació” al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Davant un auditori nodrit i preocupat per l’Educació en Comunicació, el periodista Eduard Sanjuan, director del programa 30 minuts de TVC i president de la comissió de Defensa i Ètica Professional del Col·legi de Periodistes, va parlar de la seva experiència com a periodista internacional i dels problemes que tenen els periodistes per ser objectius, de les pressions que reben d’institucions i partits polítics, de la manipulació de les audiències: de l’ètica de la televisió, en definitiva.

Sanjuan, autor del llibre “Detrás de la cámara”, va anar a parar a la necessitat de canvi per adaptar-se als nous temps, és a dir, a la necessitat d’incloure als plans d’estudis la educació sobre els mitjans de comunicació per tal que els joves siguin crítics amb tota la informació que els hi arriba. És com demanar aigua a les fonts, va arribar a dir.

Ramon Breu, coordinador de CinEscola, va senyalar la importància de saber veure, de pensar les imatges, de dignificar el fet de veure cinema. De fet, CinEscola està portant endavant una tasca didàctica oferint materials per treballar el cinema a l’aula, com el CD Cinema i Ciutadania que van rebre els assistents a la jornada.

Darrera queda un camí endegat amb dificultats, la sol·licitud del reconeixement del Dret a l’Educació en Comunicació davant del Síndic de Greuges de Catalunya, les entrevistes amb el Departament d’Educació, amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb responsables polítics, o la creació de La Xarxa d’Educació en Comunicació, que aplega diversos col·lectius amb la preocupació comuna per fer palesa la necessitat d’educar en comunicació.

La IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia està en marxa i alguns dels seus cursos ja han tancat la inscripció, tanmateix, amb entusiasme de “pessimista actiu”, Deó recordava que cada vegada hi ha més analfabets mediàtics i que som —i no tan sols en aquest sentit— a la cua d’Europa. Sempre ens quedarà, però, la insubmissió: mestres i professors —sentenciava Deó— tenim la clau de l’aula. Insubmissió, doncs.

Text: Paulí Castelló

Fotos: Dídac Roger

AulaMèdia presenta la IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació i mitjans audiovisuals

L’organització sense ànim de lucre AulaMèdia ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes la IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació, que va dirigida a professors d’infantil, primària i secundària. A l’acte, el seu president, Francesc-Josep Deó, ha aprofitat també per anunciar la publicació del segon CD de Cinema i Ciutadania, per alumnes de 4rt d’ESO i que proporciona materials de suport per a l’assignatura d’Educació i Ciutadania.

Tant l’escola d’estiu com els materials que Aulamèdia ha elaborat per ajudar al professorat s’engloben dins la campanya Per una mirada crítica. Educació en Comunicació, que pretén alfabetitzar en comunicació la societat des de l’educació. “És una lleugeresa pensar que qualsevol pot discriminar les informacions en tot aquest maremagnum de la comunicació, sobretot els adolescents”, ha afirmat Deó. És per això que, segons el president, “conèixer els mitjans de comunicació ajuda els alumnes a desmitificar-los”.

En aquest mateix sentit s’ha expressat Ramon Breu, coordinador de CinEscola.info i professor d’història, que ha aprofitat l’acte per demanar a les institucions una millora en l’educació. “Juguem a futbol amb espardenyes però hauríem de jugar amb botes i algú s’hauria d’encarregar de comprar-nos-les”, ha afirmat Breu fent una metàfora.

Per la seva banda, Eduard Sanjuán, director del programa 30 minuts i membre de la comissió per la defensa ètica professional del Col·legi de Periodistes, ha assegurat que els mitjans de comunicació “han de passar la pilota a l’escola”, perquè considera que “els mitjans ofereixen una baixa qualitat i consum massiu i es troben en un clima molt hostil”.

Periodistes.org

“Per una mirada crítica: Educació en Comunicació”

L’alfabetització en la societats occidentals ha passat per l’ensenyament de la lectura i de l’escriptura, però, cada vegada més es fa necessària una alfabetització complementària en tecnologia. Vivim envoltats d’aparells i de tecles que hem de prémer, segons com, per a obtenir una resposta o altra de l’aparell que volem utilitzar. El control de la tecnologia ens permet accedir a més informació, igual que l’aprenentatge de l’alfabet ens ha portat a relacionar lletres i sons i a la formació de paraules, que col·locades convenientment esdevenien frases i, fins i tot, textos.

La lectura ha estat el mitjà perquè l’alumnat, a l’escola, aprenguera a interpretar els missatges de la comunicació habitual i es posicionara críticament respecte al contingut del missatge. Què haurem de fer, doncs, amb la tecnologia? Prémer els botons és el primer pas, un dels objectius a aconseguir; però la tasca principal de la nostra escola, en aquest sentit, hauria de ser, ho és en les societats democràtiques, desenvolupar la capacitat crítica de la ciutadania.

I, mentrestant, què fan les institucions valencianes per donar una resposta coherent a les demandes audiovisuals de la societat dins l’educació obligatòria?

L’actual normativa entrebanca, per exemple, les possibilitats que l’alumnat estudie l’optativa de Comunicació audiovisual, fora del primer curs de l’ESO si l’organigrama del centre ho permet. Per tant, fins ara, diríem que ben poc. Potser oblida, com recull AulaMèdia en paraules de Xavier Breil, que “oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina”. Breil alerta, a més, sobre el fet que representa quedar endarrerits ara que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé es preparen per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria.

logocampanyamm

I, mentrestant, què en pensa fer la nostra administració educativa al respecte?

Apostarà decididament per l’educació en mitjans de comunicació perquè els nostres escolars (que consumeixen més pantalles que textos escrits) tinguen la formació adient i suficient per suportar tantes hores de contemplació mediàtica?

Tornarà a permetre que es puga cursar, per exemple, l’optativa de Comunicació audiovisual en qualsevol dels nivells educatius i en qualsevol curs de la Secundària?

Mirarà, de nou, només des del cantó econòmic i s’escaquejarà d’una obligació que els pertocaria?

El ben cert és que, en el cas de l’administració valenciana, ja ens ha donat mostres que no li importa excessivament la capacitat crítica dels espectadors valencians. No li ha preocupat massa la qualitat de la televisió pública, ha limitat les possibilitats d’elecció de canal dels usuaris valencians (cas del tancament dels repetidors de TV3 i del Canal 33) o ha recurtat el grau d’optativitat en l’ESO.

Aleshores què ens queda?

Valencià: llengua i imatge

Francesc López

L’Educació en Comunicació es projecta a Europa

europa0

Oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina, amb aquestes paraules Xavier Breil, el moderador de la sessió, iniciava la presentació de l’acte celebrat el passat 25 de febrer, L’educació mediàtica: una proposta europea, organitzada per AulaMèdia a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Breil alertà sobre la paradoxa que representa passar de ser un país pioner en la proposta de l’Educació en Comunicació (pel que fa a la societat civil), a quedar endarrerits en uns moments que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé escalfen motors per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria. ¿Què espera l’administració educativa, es preguntà, per apostar decididament per l’educació en mitjans de comunicació quan els nostres escolars consumeixen més pantalles que textos escrits?

Més informació: AulaMèdia, març 2009