Com ens ha canviat la vida amb els mitjans de comunicació! En tot moment tenim música, ràdio, TV, DVD, MP3, MP4, TelMòbil, accés a internet… i l’escola segueix ensenyant llengua com a comunicació verbal, com a lectura de text… independentment de la imatge, de la música, de les seqüències d’imatges, de la diagramació de revistes i portals web. Els docents no hem incorporat amb normalitat l’ús d’aquests mitjans i dels seus continguts. Ara no és problema de mitjans, ara depèn del model pedagògic que tenim interioritzat i que ens dificulta el canvi. I no es tracta de fer canvis d’imatge, de presentació per mantenir les mateixes formes: per comptes de posar un esquema a la pissarra, projectar-lo amb alguns efectes sorpresa. Explorem la Pedagogia Freinet: va canviar el model organitzatiu de l’aula incorporant les tècniques i mitjans moderns dels anys cinquanta. Célestin Freinet faria una escola que interessaria als alumnes i els capacitaria per a un ús crític, personalitzat dels mitjans de comunicació.
La Comisisó Europea impulsa l’educació mediàtica (2007)
AulaMèdia impulsa una campanya per a incorporar una matèria curricular.
Potser no tenim millor alternativa.
Encarregar la matèria Educació en Comunicació als mestres i professors amb millor iniciativa per a un nou model docent. Amb uns anys aniran encomanant iniciatives als docents de totes les àrees fins a garantir que suguin efectivament continguts transversals.
La Competència bàsica: Comunicativa-lingüística-audiovisual ja vol tenir-ho present però encara es queda en comunicativa-lingüística. D’altra banda no sols els professors de llengua han d’atendre la lectura, comprensió i expressió “verboicònica”; correspon a tots.
Martí Teixidó
Dissabte, 28 de febrer de 2009
El 
