Segons l’Enciclopèdia Catalana, una persona analfabeta és algú “que no sap d’escriure o de llegir amb comprensió ni tan sols explicacions simples referents a la vida quotidiana”, una situació que, als països rics, va ser superada gràcies a l’educació universal. Avui, en canvi, immersos en un món mediàtic i mediatitzat, la falta d’elements per descodificar la realitat ens pot portar de nou a un estat d’analfabetisme, el mediàtic. Aquesta anàlisi és la que fa que diverses associacions catalanes exigeixin ara la implementació de l’Educació en Comunicació (EC).
La societat de principis del segle XXI és la del coneixement, la de la informació massiva que ens arriba mitjançant nombrosos canals i amb una oferta que ha crescut de forma exponencial durant les últimes dècades. Saber desenvolupar-se en aquesta realitat requereix “tenir una mirada crítica i saber com expressarnos a través d’aquests mitjans”, afirma rotund Francesc-Josep Deó, coordinador de l’Associació AulaMèdia que agrupa a professors i periodistes. I afegeix: “La societat necessita les eines adequades per entendre el món i interpretar-lo, condicions indispensables per poder intervenir-hi”.
El principal escull per l’Educació en Comunicació –també defensada per La Xarxa -Plataforma cívica per l’EC– és l’Administració, que no es
planteja aquesta opció, ni al Govern espanyol ni a la Generalitat. Especialment crític amb l’actitud de la Conselleria encapçalada per Ernest Maragall, el coordinador d’AulaMèdia retreu la falta de diàleg i la manca de voluntat política del Departament. “Afirmen que la llei actual ja ho recull a través de la transversalitat de la matèria, una teoria que ja s’ha demostrat que no té cap aplicació real”, destaca Deó.
Tot i això, els defensors de l’alfabetització mediàtica recentment s’han vist recolzats per diverses institucions. D’una banda, el Parlament Europeu acaba d’aprovar un informe que planteja introduir una assignatura d’educació mediàtica a l’escola i impulsar aquesta alfabetització dels adults per poder aprofitar les oportunitats de l’era digital. D’altra banda, el Síndic de Greuges va aprovar una resolució, el mes de gener, que reconeix “la importància que assumeix la comunicació audiovisual en l’actual societat del coneixement i la conveniència que l’ordenament normatiu i el desplegament de polítiques garanteixin l’atenció dels drets educatius emergents relacionats amb el domini d’aquesta competència”.
Davant la manca de diàleg polític, AulaMèdia ha iniciat la campanya Per una mirada crítica: educació en comunicació, que al llarg de 2009 durà a terme diversos actes de sensibilització i formació. Un bon exemple van ser les Jornades ETC-Educació, Televisió i Cinema, on es va reconèixer la necessitat d’una “Educació en Comunicació universal i una formació per l’alfabetització mediàtica de la ciutadania, un dret irrenunciable al segle XXI a través de polítiques educatives i del desenvolupament de l’actual llei de l’audiovisual”.
Gabriel Boichat
cultura@setmanaridirecta.info
DIRECTA número 125, 4 de febrer de 2009