Diuen que per avançar en algun moment cal parar màquines, mirar a l’horitzó, ressituar-se i, si cal —només si cal— prendre un nou rumb. Aquest curs 2024/2025 que iniciarem aquest setembre, des d’AulaMèdia volem obrir “una nova etapa”. No canviarem de rumb, el nostre continua sent el mateix: l’Educació Mediàtica, però sí que volem ajustar la nostra brúixola.
Aquest nou curs volem centrar les nostres activitats en el pensament crític. Mai hem deixat de banda l’anàlisi crítica dels continguts dels mitjans audiovisuals ni de l’ecosistema comunicatiu on s’hi insereixen, però en aquesta nova etapa volem que l’anàlisi i el pensament crític ocupin una part important del contingut de les nostres activitats, essencialment: la revista digital AulaMèdia i les propostes de formació del professorat que organitzem.
No creiem amb una educació insípida i incolora, creiem que els continguts educatius sempre, sempre, tenen un biaix ideològic i més si parlem de la comunicació dels mitjans audiovisuals. Per tant, a l’hora d’analitzar la comunicació, sigui aquesta digital o mediàtica, cal utilitzar eines efectives com el pensament crític.
En aquest sentit, en l’àmbit de la formació del professorat, a més de les activitats formatives sobre “comunicació, llenguatges i educació mediàtica” —que estem oferint en els darrers anys— aquest curs 2024/2025, des d’AulaMèdia, organitzarem cursos específics sobre Pensament Crític i Educació Mediàtica.
AulaMèdia va assistir a principis de desembre al seminari que ha impartit l’equip de ReNews per presentar el seu projecte, una guia pràctica per a formar més de 500 alumnes, docents i bibliotecaris en Educació i competència mediàtica, en el qual hi han estat treballant durant un any.
L’equip de ReNews està format per membres del GroupeSOS Solidarités i Mouvement Up de França, l’Institute for Strategic Dialogue (ISD) del Regne Unit, Civis Polonus de Polònia i el TINK de Turquia.
Aquest projecte educatiu presentat per l’equip de ReNews ha estat finançat pel programa Erasmus i la Comunitat Europea. El seu objectiu és combatre la desinformació i el discurs d’odi i a més, afegir eines pràctiques per aprendre de manera crítica sobre els mitjans al públic a qui va dirigit, els joves europeus de 14 a 18 anys.
La jornada va tenir lloc a l’hotel Maison de Montmartre a París, i va estar presentada, dinamitzada i organitzada en l’àmbit logístic per Ana Elvira García López, coordinadora de Projectes Europeus i membre de GroupeSOS i en Thibault Rabouin, també membre de GroupeSOS i especialista en geopolítica i Relacions Internacionals.
Foto: ReNews
Durant la introducció es van presentar els diferents portaveus dels organismes participants en aquest projecte transnacional, a més d’Hugo Besançon de l’ISD que hi va comparèixer online per parlar i introduir el tema de la polarització i l’extremisme a les xarxes socials. La introducció feia èmfasi en el fet que una ciutadania crítica és més empoderada que una ciutadania confusa, i va quedar palesa la dicotomia en l’ús dels mitjans digitals: hi ha riscos i beneficis. Els governs no són partidaris, potser perquè no és fàcil, de regular els productes i continguts d’internet. Per això hi ha intents d’oferir programes que capacitin els docents a educar ciutadans capaços de fer un bon ús de les xarxes, i a la vegada que sàpiguen protegir la seva privacitat i la dels altres.
Un cop justificada la necessitat d’aquest i d’altres programes per ensenyar els joves a fer servir de manera responsable i ètica les xarxes, vam passar a un dels punts més importants de la jornada: Com combatre la proliferació del discurs d’odi entre els joves, i no tant joves, a través de les xarxes socials i els mitjans. L’encarregat de parlar-ne és l’expert de la UNESCO Khalid Aoutail, autor de la guia Décode la h@ine! Jette la violence! Un dels principals problemes a Europa és la radicalització dels joves a conseqüència de l’escampall d’idees esbiaixades i discursos d’odi que, a internet circulen descontroladament. Cal oferir filtres i ajudar als joves a saber identificar el que són realitats del que són rumors malintencionats, del que hi ha al darrere de discursos d’odi a nivell polític, econòmic i cultural.
Per anar cap a una democràcia més real, les institucions governamentals han d’estar disposades a afavorir una alfabetització mediàtica crítica dels estudiants, encara que això representi que aquests siguin crítics també amb les entitats que governen.
Després del descans, en Daniel Jasmin i en Jordy Nijenhuis també van continuar en la línia de desarmar el discurs polaritzat dels mitjans, el fet de ser ells contra nosaltres, premissa que fa que s’escampi una visió polaritzada dels conflictes. Atreveix-te a ser gris és un bloc holandès on es posa en qüestió, amb dades objectives, el discurs dels mitjans o d’alguns grups polítics en el què s’exposen visions fragmentades de la realitat per fer anar l’opinió pública d’un extrem a l’altre.
Foto: Helena Soriano
Després d’un àpat amb prosciutto, ànec confitat i pastís de poma, on ens vam poder conèixer els convidats i debatre sobre les interessants qüestions que plantejava el seminari vam anar als tallers de la tarda.
Laetitia Moréni, del Mouvement Up, periodista i formadora d’educadors en competència mediàtica va fer un taller sobre com distingir les fake news de les informacions verídiques. Va ser l’encarregada d’oferir, junt amb Joachim Charlot, formador en competència mediàtica per a ASSFAM (GroupeSOS), d’una manera amena i amb exemples d’activitats molt concretes, directrius i eines pels docents per tal de treballar sobre els continguts dels mitjans, del que sembla veritat però que potser no ho és. La seva visió estava basada en la credibilitat que per se tenen els mitjans, i que sempre cal verificar i posar en el dubte raonable.
Tenim el deure de donar eines als ciutadans del segle XXI per a ser crítics, per a distingir el que és cert del que és fals, els interessos que hi ha darrere les informacions i els continguts.
Helena Soriano AulaMèdia
Foto: ReNews
ReNews
GroupeSOS, de França, és una organització especialitzada en preveure la difusió del discurs d’odi als mitjans i la radicalització.
Mouvement Up, francesa també, és una empresa especialitzada en l’educació en mitjans de comunicació i xarxes socials.
L’ISD, del Regne Unit, és una organització independent i sense ànim de lucre que es dedica a la preservació dels drets humans i a invertir l’onada de polarització, extremisme i desinformació que inunda les nostres societats globals.
Civis Polonus és una fundació polonesa per a la formació cívica de la joventut.
I per últim, TINK és una institució turca d’ensenyament secundari especialitzada en tecnologia i preocupada també pels reptes en educació mediàtica que van emergint a Europa.
