“Els mitjans manipulen”. Aquesta frase va sortir a relluir a la taula rodona organitzada per AulaMèdia per presentar la campanya Una mirada crítica per a una ciutadania crítica. El curiós del cas és que no la va pronunciar un professor sinó un periodista.
Els mitjans manipulen, en el sentit que manegen o donen forma a la realitat a través d’una sèrie de decisions inevitables com decidir què és notícia, i quant espai o temps mereix. Ara bé, els criteris per dilucidar la qüestió poden ser legítims, com la proximitat i la rellevància; o il·legítims, com la recerca d’espectacle, interessos econòmics o polítics a qualsevol preu.
Només així s’entenen les recomanacions de Joan Roura als presents a la sala: primer, investigar als autors de les notícies –mitjans i periodistes-; segon, consultar diversos mitjans de comunicació; i tercer, dirigit fonamentalment als pares i professors, evitar que la gent es formi a través dels mitjans. “Amb prou feines informen”, va reconèixer.
Francesc-Josep Deó va agafar el torn i va apuntar la necessitat d’abandonar d’una vegada per totes metàfores que distorsionen la realitat, com que els mitjans de comunicació són una finestra o un mirall de la realitat. També va lamentar la importància que es concedeix als mitjans tecnològics, com si la presència d’ordinadors a les aules contribuís, ipso facto, a crear una consciència crítica respecte al contingut dels mitjans de comunicació social.
Només així es comprèn la gran aportació realitzada pel docent Xavier Breil, qui va presentar les deu unitats didàctiques del material Una ciutadania crítica, que ha elaborat per ajudar a professors i ciutadans a reflexionar sobre la “manipulació” mediàtica.
La pregunta que em plantejo és que, si els mitjans i els periodistes han deixat de ser els agents que generen ciutadans crítics, per què les administracions no aposten per l’educació i promouen la creació d’una matèria específica que contribueixi a formar ciutadans conscients i responsables del que consumeixen i produeixen a través dels mitjans? De moment, a l’interrogant li manca resposta.
Eva Jiménez
