Seminari d’Educació Mediàtica

Aquest Seminari, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol consolidar un espai de reflexió i debat sobre l’Educació Mediàtica a les aules. Amb una triple intenció: donar a conèixer i reconèixer la tasca del professorat en aquest camp; potenciar l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i crear un fòrum per a l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts dels mitjans audiovisuals. Amb la idea de potenciar un debat sobre com l’Educació Mediàtica pot ser una potent eina per aconseguir un alumnat i una societat més crítica.

Les persones inscrites al Seminari d’Educació Mediàtica podran descarregar diferents reportatges audiovisuals realitzats per AulaMèdia i la productora Kineina.

Dates: del 2 al 5 de juliol de 2018.

Horari: de 9.00 h a 14.00 h.

Hores certificades: 20 hores.

Lloc: Escola d’Art la Industrial. Recinte Escola Industrial.

Matrícula general: 60 €

Matrícula. Inscripció amb correu XTEC.CAT: 60 €

Aquesta activitat de formació permanent té el reconeixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Seminari d’Educació Mediàtica

Versionant Kuleshov

Una manera de treballar els mitjans audiovisuals a Primària, des de l’àmbit de l’Educació Visual i Plàstica, és emulant el cineasta rus de principis de segle XX, Lev Kuleshov. Aquest director de cinema va fer un experiment per demostrar que un pla es veia influenciat a nivell de significància pel que el precedia, o bé, el que li anava al darrere.

A l’escola de Primària de Barcelona Mare Nostrum hem jugat a fer l’experiment Kuleshov i ha estat l’excusa per a conèixer quins són els plans i enquadraments de càmera més importants, perquè serveix un storyboard i com influeix el muntatge de les imatges a l’hora d’interpretar-ne el significat. El perquè d’ensenyar el llenguatge visual als alumnes va relacionat amb que tinguin una visió crítica dels productes audiovisuals, i que sàpiguen que utilitzen un llenguatge propi i que el missatge que rebem no és casual. També cal que coneguin les paraules, les frases pròpies d’aquest llenguatge, ja que hi són exposats. A més, és un llenguatge al qual hi estan molt acostumats i cal que sàpiguen com s’escriu i com es llegeix, i que no és, pel fet de ser imatges i sons en moviment, un retrat de la realitat absoluta, sinó que les imatges, les músiques, els plans tenen una intencionalitat comunicativa, a més d’estètica.

En primer lloc, hem visionat els capítols del vídeo d’AulaMedia Dóna’m la teva mirada, el que parla de l’enquadrament, el dels tipus de plans i el del muntatge. Els tipus de plans com a part teòrica, és el que més clar els ha quedat de seguida. Les primeres eines per a comunicar amb imatges, estàtiques i en moviment.

Després he mostrat als alumnes diferents models de graelles per fer el storyboard n’hem triat uns que contenen només sis vinyetes, ja que són les necessàries per fer el muntatge de l’efecte Kuleshov, tot i que alguns grups han fet servir més de sis plans.

Un cop fet el guió gràfic, en grups hem filmat les imatges. Hi havia d’aparèixer un primer pla amb un alumne fent una cara amb una expressió ambigua, i després, ells podien pensar en diferents escenes per simular el canvi de percepció d’aquesta expressió de l’actor principal. Calia veure com l’ordre de la filmació dels plans no era important ja que després, el mestre en faria el muntatge adient seguint el guió gràfic que ells havien dissenyat. Aquí els alumnes és on han mostrat més dificultats: estaven molt condicionats per el vídeo original de Kuleshov, i costava molt que pensessin en diferents possibilitats per versionar-lo… a més, intentaven fer una mini història, enlloc de fer simples plans superposats per emetre un missatge concret sobre l’emoció del protagonista. En alguns casos he hagut de posar exemples i variar les possibilitats ja que totes les que se’ls hi acudien estaven relacionades amb la violència

Per a la filmació de les imatges hem fet servir unes simples càmeres Nikon de les que hi ha a les classes per fer fotos, amb la funció de vídeo. Després hem descarregat les imatges a l’ordinador i he fet el muntatge a casa. Faig servir el programa Imovie, però es pot fer servir l’editor de vídeo de YouTube, o les eines del Google. Hi ha programes en xarxa o que es poden descarregar gratuïtament per aquesta fita.

El visionat del resultat és el que els hi aclareix la idea del què volíem aconseguir: demostrar que el muntatge dels plans en condiciona el seu significat, i que a més de tenir una intenció concreta (la de donar un significat o un altre a les imatges) el tipus de pla escollit dóna una informació o una altre. Com a objectiu de Primària, tenir clar que no tots els plans serveixen per a dir el mateix, i que els podem muntar d’una manera o d’un altre per expressar el què volem, posa les bases per a una mirada més entenedora dels curtmetratges que consumeixin. Els posa de l’altre banda, per entendre s’ha de saber com es produeixen aquest tipus de missatges que els envolten cada cop més.

Helena Soriano Pons

 

Una experiència de producció audiovisual: l’entrevista com a eina d’informació

Al llarg de la meva experiència com a docent i com a professora de llengua i literatura he treballat molt i de diverses maneres l’Educació en Comunicació i conseqüentment l’esperit crític dels alumnes. Sempre ho he fet amb les eines de què disposava: sigui amb l’anàlisi i discussió de textos (sobretot del gènere periodístic i també literari) que els predisposessin a donar una opinió i a ser crítics i a debatre per tal de generar el seu propi discurs; o a través de la creació dels seus propis escrits de gèneres diversos segons els diferents gèneres periodístics: l’entrevista, la notícia, l’article d’opinió… utilitzant el paper, el bolígraf, el processador de textos, les gravadores i altre material clàssic, i algun totalment obsolet en els nostres dies, però que eren els de sempre.

Tots tenim clar que els temps han canviat i, que amb l’evolució/revolució que hi ha hagut en el món dels mitjans de comunicació el fet d’educar en comunicació és més necessari que mai i que cal fer-ho amb les noves eines de què disposem avui. Els joves s’han trobat immersos en un remolí informatiu i nosaltres els hem d’ajudar/educar perquè siguin crítics, perquè puguin gestionar aquest embat d’informacions que generen els nous mitjans de comunicació (whatsapp, twitter, youtube, instagram, snapchat…) i puguin sortirne airosos (segurament seria agosarat i erroni dir sortir-ne victoriosos). Deixeu-me dir que estic d’acord que s’hauria d’implementar l’Educació en Comunicació a les aules, no sé com, potser hi hauria d’haver una matèria específica en el currículum de l’ESO, crec que valdria la pena i els aprenentatges es veurien enriquits. Mentre no hi sigui, el professorat de llengua preservarem en aquesta lloable tasca amb les noves eines al nostre abast.

És en aquest marc (educació comunicació/eines per fer-ho) que vam pensar de treballar el gènere periodístic de l’entrevista amb els alumnes de l’ESO. I lligat amb tot plegat hi ha, sens dubte, el mòbil, receptor i generador d’informació, de què la majoria de l’alumnat disposen. Ens va semblar que aquesta experiència permetia donar a aquesta eina un ús diferent al que estan acostumats i que seria interessant per tres raons: una, per fer més atractiu l’aprenentatge; dos, per millorar l’ús i el coneixement d’aquest giny comunicatiu i tres deixàvem que el mòbil entrés a l’aula com a eina d’aprenentatge i no com l’esca del pecat (només generador d’infraccions).

L’activitat consistia a entrevistar exalumnes de l’institut amb motiu del vintè aniversari del centre per tal d’elaborar un documental amb el recull d’entrevistes i ensenyar aquest reportatge a la comunitat educativa el dia de la Jornada de portes obertes. I crec que va ser una experiència de producció audiovisual reeixida. Tots els alumnes es van convertir en periodistes, en càmeres, en editors i en presentadors de notícies, encara que amb la veu en off i els va motivar l’activitat. També van aprendre a obtenir una informació i a plasmar-la en un document audiovisual que van mostrar a la comunitat educativa. Van ser un total de més de cent entrevistes que ara tenim a la videoteca del centre a disposició de qui vulgui. Podem dir que va ser una primera experiència que ha
de donar pas a altres en aquest sentit i hem d’ampliar el ventall d’activitats que els ajudin a ser crítics, rigorosos, respectuosos, ètics i uns quants atributs més que abunden, sens dubte, però entremesclats amb la imprecisió, el menyspreu, la manca de rigor, el descrèdit, la mentida i el desconeixement.

Xon Sàbat

Televisió per internet

La LLamborda (Televisió per Internet). Reportatge produït per AulaMèdia i realitzat per Objectiu: Comunicació que mostra com es produeix un programa de televisió per internet. La Llamborda és un programa de debat polític que dóna veu a col·lectius poc representats en els grans mitjans de comunicació generalistes. A més, aprofitant les xarxes socials trenca la unidireccionalitat pròpia de la televisió per tal que l’audiència participi de forma directa en el programa.

Càpsules dʼaprenentatge

sh

És innegable que vivim immersos en una autèntica revolució: Internet ha democratitzat l’accés a la informació; som en un moment històric, semblant al de la invenció de la impremta, que va permetre la divulgació del coneixement cap al s. XVI. Però el fet és que aquesta revolució nostra del s. XXI ha anat més enllà: no només ens permet accedir lliurement al coneixement produït pels altres, sinó que ara ens podem convertir en generadors de coneixements… i els podem divulgar gratuïtament tan lluny com vulguem (!)

Estem, doncs, vivint molts canvis en poc temps. Si ens fixem, per exemple, en el que ha viscut, posem per cas, la generació dels qui ara tenen uns quaranta anys, en un sol àmbit comunicatiu, l’audiovisual, ens adonem que: va créixer enregistrant imatges –si tenia una càmera de vídeo– que podia visualitzar i compartir a nivell domèstic; va començar a poder editar les imatges al cap d’uns anys amb equips d’alta tecnologia; si hi volia posar àudio necessitava un equip de so específic, i si ho volia divulgar necessitava una productora i uns mitjans gairebé professionals, per arribar amb sort a alguns mitjans de comunicació monopolitzats per l’Estat o per grans empreses. Aquesta mateixa generació ara pot enregistrar tantes imatges i so com vulgui, editar-les i compartir-les amb qui vulgui a través d’Internet i amb un sol dispositiu: el mòbil.capreArribats a aquest punt, si observem les noves generacions que omplen les aules, ens adonem que gairebé tots compten amb EL dispositiu. El mòbil forma part de les seves vides, és gairebé una extensió de la seva personalitat, de la seva manera de relacionar-se. Perquè en la majoria de casos el tenen per comunicar-se en xarxes socials o en plataformes de missatgeria instantània, per retratar-se o per jugar. Ho veiem cada dia als centres, fins i tot els prohibim, ens sembla que els aïlla dels altres i dels aprenentatges. No són/som conscients del potencial que tenen entre mans.

El projecte Càpsules d’aprenentatge pretén aprofitar algunes de les infinites aplicacions del mòbil, de l’ordinador i d’Internet. En definitiva, de les noves tecnologies. I convertir alhora els alumnes en protagonistes del seu aprenentatge. En un sol dispositiu tenim una càmera de vídeo i una gravadora de so d’alta qualitat; a l’ordinador la possibilitat d’editar còmodament la documentació bibliogràfica i audiovisual; i amb Internet podem trobar la informació, compartir-la per treballar cooperativament i la capacitat de divulgar-la.

videoca

Volem que vegin en el mòbil una les eines d’aprenentatge més potents que tenen al seu abast, però sobretot volem que ells realitzin tot el procés, que prenguin la iniciativa, en equip, ajudant-se i compartint, explicant amb imatges en què ells són protagonistes el que sovint rebien magistralment del docent. En aquest cas, a partir del que anomenem metafòricament “càpsula” pel fet que conté informació essencial d’un tema en un breu espai de temps, en forma de petit documental divulgatiu, i “d’aprenentatge” perquè capgira el protagonista: ja no és el docent qui dóna la informació, qui forma absolutament els alumnes, sinó que són els mateixos alumnes els qui aprenen explicant als altres el que han après, i ho divulguen a la xarxa per compartir el coneixement entre iguals.

La revolució ha arribat per quedar-se, per transformar la societat. Tenim al nostre abast no només una nova tecnologia, sinó un nou instrument de producció social i cultural. Podem viure-la en estat de confusió, i fins i tot jutjar-la contraproduent.

Des d’aquestes línies apostem per canalitzar pedagògicament les seves infinites possibilitats, aconseguir que els alumnes prenguin la iniciativa i, en definitiva, aprofitar-la per canviar la dinàmica.

Joan Fontdeglòria Solà

Professor de Llengua Catalana i Literatura

INS Príncep de Girona a Barcelona