Les adaptacions literàries i la cultura audiovisual

encara

Una experiència escolar

Unes de les satisfaccions més grans que pot tenir un professor és que el teu alumnat s’implique en un projecte i el faça seu. Des que impartesc l’assignatura, ja fa anys, “valencià, llengua i imatge” en 1r de batxillerat, i comunicació audiovisual en 1r d’ESO, un dels objectius -per a mi el principal- és que acaben el curs amb una “mirada crítica” mitjançant els textos, tot i entenent el text com una unitat de significat, tant escrit com visual.

Casualitats de la vida, sóc un admirador de l’obra d’Albert Sánchez Pinyol i vaig tenir el plaer de conèixer-lo l’any 2006,  en la presentació d’un dels seus llibres, “Pandora al Congo”, a la meua ciutat, Sueca, i a la casa d’un dels personatges més il·lustres de la nostra cultura, Joan Fuster.

Només digues si encara m’estimes

Anys després, quan es publicà el llibre “Tretze tristos tràngols”, vaig proposar al meu alumnat de 1r de batxillerat que férem una versió “suecana” d’un dels seus contes. Primer llegírem tota la seua obra i decidírem quin podíem realitzar. Tots  i totes teníem clar que el conte havia de ser “Només digues si encara m’estimes”. Recorde que fou el curs 2008-2009 i ens estimulà la imaginació (com dia l’Albert al seu llibre),  i a més tot el grup s’implicà, amb la lectura, amb el guió. Amb pocs recursos al nostre abast, però amb molt d’entusiasme, començàrem el projecte que fou un repte per a tothom i que ha estat un punt de partida per a les noves generacions que els han seguit i els serveix d’exemple.

Treballàrem tots els aspectes tècnics, com la localització (una casa antiga ben conservada), personatges (calia fer una tria que tingués en compte el nostre alumnat), ambientació, interpretació, doblatge i muntatge foren un camí d’aprenentatge i maduresa que, amb el pas del temps, crec que ens ha confirmat que el treball interdisciplinari és una de les millors maneres d’ensenyar i aprendre, i la imatge n’ha de formar part.

Miquel Furió Diego
IES “Joan Fuster” Sueca
 

La comunicació audiovisual, eina d’apenentatge i avaluació

prenlaparaula

Explicar per aprendre

Que la maquinària quotidiana se’ns endú és una realitat incontestable. El “tempus fugit”, més que un tòpic literari ha esdevingut un auguri que es va consolidant, paradoxalment, a dia que passa d’ençà que Virgili i cia. el van intuir, segles ençà. Vivim enduts per aquest temps que vola. Tot plegat sembla trobar la seva representació paradigmàtica en la quotidianitat d’un institut, quan correm d’aula en aula, de reunió en reunió, sense temps per a la reflexió. En el cas dels qui ensenyem llengua i literatura el paradigma esdevé axioma, ancorats en continguts i metodologies immòbils, encotillats en l’ensenyament memorístic de la gramàtica en el cas de la llengua i en la simple cronologia de fets en el de la literatura.

Així, si un bon dia aturem la maquinària i observem com comencen i acabaven els alumnes un curs de llengua i literatura d’ESO ens adonem de l’obvietat: els alumnes memoritzen com ningú però no aprenen res, ergo no saben res. Això no obstant, el drama no els singularitza. De fet, personalment tampoc sé gran cosa: la diferència és que m’hi he hagut de posar i n’he hagut d’explicar de tots colors, una vegada i una altra. Arribats a aquest punt, aturar-se i començar de nou: ¿i si els demanem que vagin fent i expliquin el que aprenen? ¿I si a més els proposem que ho expliquin amb imatges i so a partir de recursos TIC, atractius i útils alhora?

logoptv

D’aquí va néixer Pren la paraula. Comunicació audiovisual, un projecte d’una hora a la setmana en què els alumnes, primer, han d’editar un vídeo documental que inclogui la seva veu en off; segon, han d’exposar oralment mitjançant recursos audiovisuals de suport un treball que han hagut de descobrir i investigar; i per últim, han d’editar un programa de ràdio en què els locutors, els mateixos alumnes, ens expliquen els continguts. En el primer cas, el recurs TIC és WeVideo, editor de vídeo semblant als professionals, en línia i gratuït; en el segon cas, la plataforma Documenta ens serveix de suport idoni per a l’exposició oral; i en l’últim, l’editor d’àudio Audacity ens permet enregistrar i muntar els programes. En acabat ho allotgem tot a PríncepTV i a la revista en línia del centre per donar visibilitat a la seva feina.

Quan els pregunto què han après, resulta que recorden més continguts d’aquest projecte que de l’aula ordinària, i que dominen eines que abans desconeixien. Segueix havent-hi, és clar, qui no s’hi posa, o qui llença la tovallola. Tampoc aconseguim aturar la maquinària quotidiana com mereix. Però almenys el dia a dia és menys feixuc, tant per a ells com per a mi, perquè anem fent, sense més. I mentre anem fent, alguna cosa entenem. I quan finalment l’expliquem, resulta que ja l’hem après.

Joan Fontdeglòria
Institut Príncep de Girona. Barcelona

Teleturró: la televisió com a projecte de centre

teleturro0Teleturró és una plataforma audiovisual que va néixer el curs 2010-2011 responent, alhora, a la necessitat de fer visible a tota la comunitat educativa l’activitat que es desenvolupava en el nostre centre educatiu i, d’altra banda, amb l’objectiu de motivar als alumnes del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) que iniciaven una altra experiència anomenada aula oberta “La Pilona”, que es concretava en un currículum desenvolupat per projectes que es compaginaven, també, amb estades formatives en empreses del municipi de Malgrat de Mar.

Aquest inici podia haver acabat aquell mateix curs, en aquella mateixa aula… però una sèrie de factors ens van portar cap a un projecte de centre que va anar creixent amb nous àmbits d’aplicació, noves possibilitats i noves col·laboracions. Així fou com es va passar d’àmbit concret a un gran espai de treball i promoció per a tot l’institut.

En l’actualitat, Teleturró gestiona i recull tot el material audiovisual que es genera al nostre centre, des de continguts que tenen a veure amb els diferents àmbits de currículum fins a col·laboracions externes amb altres centres educatius i institucions, cobertura de celebracions, tallers,  xerrades, etc.

tt3

La clau de l’èxit de Teleturró ha estat assegurar la seva continuïtat en el temps i mantenir l’empenta i il·lusió necessària: recolzament per part de l’Equip Directiu, una inversió raonable per a l’adquisició de material, reserva d’un espai de treball (estudi de gravació i edició), nomenament d’un responsable amb dues hores setmanals de dedicació, plantilla estable del professorat implicat i format mitjançant plans de formació interns en la gestió audiovisual i, finalment, un grup d’alumnes col·laboradors entre els quals cal destacar els alumnes de l’aula oberta que realitzen la seva estada formativa en el propi centre, desenvolupant activitats relacionades amb la nostra plataforma audiovisual.

Teleturró ha estat reconeguda pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Premis CAC a l’escola, i va obtenir el primer premi de l’edició 2012 dels Premis Nacionals Josep Pallach d’experiències educatives convocat per l’Ajuntament de Figueres. Aquests premis han ajudat, sens dubte, a mantenir la il·lusió en un projecte que té, ara mateix, nous reptes com són la millora de la plataforma d’accés i la introducció de nous apartats relacionats amb l’alfabetització audiovisual.

tt0

Us convidem a entrar a Teleturró on podreu veure tota la nostra producció, classificada per àrees, dates, matèries i títols. Us deixem també un vídeo que els nostres alumnes han preparat per als lectors d’AulaMèdia, on podeu veure de forma molt resumida els diferents formats i aplicacions audiovisuals que treballem al centre.

Jaume Carles Frisuelos. Director INS Ramon Turró i Darder
Joan Carles Tagua Jiménez. Coordinador de Teleturró

Ull, canvi i acció

gambia01

Ull, canvi i acció és un projecte educatiu que des de fa 7 anys estem realitzant a l’institut la Garrotxa d’Olot. Aquesta experiència consisteix en tot un treball d’aprofundiment sobre diferents llocs d’origen dels alumnes de procedència estrangera del nostre centre i en l’elaboració d’un documental per part dels alumnes que participen en el projecte.

El tema central és el descobriment d’altres realitats socials, personals, culturals…  a diferents indrets del món guiats per estudiants del país que es visita. Fins ara s’han realitzat 3 edicions al Marroc, una a Cuba, una al Panjab ( al nordoest de l’Índia), una a Gàmbia i aquest últim curs hem viatjat fins a la Xina.

L’interès d’aquesta experiència es basa en dos eixos principals: l’educació en valors i l’educació audiovisual. Aquests dos eixos els hem pogut complementar per aconseguir que a través d’un llenguatge que és proper als alumnes, el llenguatge audiovisual, puguin tenir unes vivències que els permetin integrar una sèrie de valors i pràctiques. Uns valors encaminats a aconseguir una societat més justa, més solidària i més comprensiva envers la realitat migratòria que estem vivint.

xina01

Aquest projecte té una durada de dos cursos escolars. S’inicia durant el tercer trimestre amb alumnes de 3r d’ESO en una matèria optativa. Aquí treballem tot el que té a veure amb el món audiovisual (llenguatge, enregistrament, edició…) i també temes específics del país que es visitarà a través de diferents xerrades. Durant aquests mesos també es fan diferents activitats per obtenir finançament per dur a terme el viatge, com la venda de camisetes, treballar com a cambrers en actes de la ciutat, venda de roses …Pel que fa al finançament també dir que comptem amb una subvenció del Consell de Cooperació d’Olot i amb els diners obtinguts de presentar els documentals a diferents premis. Com a novetat, aquest any també vam fer un projecte de micromecenatge amb Verkami.

El viatge té lloc durant la segona quinzena de juny. Durant l’estada al país en qüestió els alumnes es converteixen en periodistes filmant i entrevistant l’entorn on van néixer i créixer els companys que els fan de guia. Solen ser molt emotius els moments de retrobament d’aquests alumnes amb les seves famílies, especialment amb els seus avis.

Durant el següent curs escolar, quan els alumnes fan 4t. d’ESO, es fa l’edició del documental. Aquest cop es fa en horari extraescolar, els dimecres i divendres a la tarda, ja que el procés d’edició requereix moltes hores de feina. Un cop enllestit el documental es presenta a la Mostra Internacional de documentals Olot.doc durant el mes de març.  A partir d’aquí comença la difusió a diferents centres escolars, entitats associatives i mostres audiovisuals.

fotoresum

Sempre que expliquem la nostra experiència ens agrada assenyalar el valor afegit que trobem en aquest projecte que es basa sobretot en el fet que joves de 15 anys, des de la seva curta experiència, puguin desenvolupar el paper d’agents multiplicadors. Un jove té més en compte l’opinió i experiència d’un igual més que la d’un adult. I això ens ho demostra el fet que durant gairebé l’hora que dura el documental hi ha un silenci absolut a la sala on es projecta. Esteu tots convidats a comprovar-ho a l’estrena del proper documental al mes de març!

Més informació al blog de Ull, canvi i acció

Marta Calm Mir

Documentals Ull, canvi i acció:

Em diuen Tubab (sisena edició)

Txaló-Txaló (cinquena edició)

El meu avi viu a Cuba (quarta edició)

Tu tens rellotge, jo tinc temps (tercera edició)

Històries de vida (segona edició)

1498. Olot-Marràqueix (primera edició)

Fem les paus! Un programa d’Euclides TV

flp1Des del curs 2008-2009 a l’Institut Euclides hem posat en marxa Euclides tv i cada any intentem ampliar la nostra programació. En aquesta ocasió us presentem un dels darrers programes: Fem les paus! Aquest projecte no es limita a ser un programa de televisió, ha estat plantejat com a Projecte d’Aprenentatge i Servei.

El moment social que estem vivint demanda que els centres educatius i tota la comunitat aposti per una formació integral per a la interacció positiva i la corresponsabilitat davant del conflicte. És necessària la prevenció de la violència i promoció de la concòrdia per part de tots els agents educatius. Una comunitat educativa que proposi la intervenció positiva davant del conflicte, que fomenti el consens entre els protagonistes i la reparació de danys i reconciliació interpersonal que contempla l’aprenentatge a partir dels propis errors.

flp2

Aquest projecte el du a terme l’alumnat de 2n d’ESO en una optativa quadrimestral. Aprendran a ser mediadors i mediadores i gravaran els programes de televisió que expliquen les diferents fases d’aquesta tècnica de resolució de conflictes. Amb aquest projecte pensem que els nois i noies poden proporcionar un seguit de serveis a través d’aquest mitjà de comunicació.

En primer lloc, Euclides televisió informa doblement ja que per una banda informa de l’activitat que fa l’alumnat de 2n sobre la resolució de conflictes i per altra banda informa sobre maneres de resoldre’ls positivament. En segon lloc entreté; la televisió és una font molt important d’entreteniment massiu. Les persones no volen saber només notícies carregades sovint de successos negatius o de violència. En aquest i tots els programes d’Euclides tv intentem aconseguir un entreteniment educatiu i donar missatges positius com en el cas de la resolució de conflictes.

No podem oblidar, tampoc, que els mitjans difonen la cultura, recullen i transmeten els valors culturals de les diferents generacions, el seu passat i els projectes de futur. És la funció per excel·lència del nostre canal televisiu, intentem fomentar valors passant pel sedàs de l’alumnat juvenil i infantil que hi col·labora.

flp3

Tenim molt en compte que els mitjans s’utilitzen per formar opinió, canviar actituds i moderar la conducta. Mitjançant el projecte Fem les paus! pretenem que els nens, nenes i joves aprenguin a moderar les seves actituds violentes i a resoldre els conflictes de forma empàtica i assertiva.

Per arrodonir el projecte, en la darrera fase de Fem les paus!, l’alumnat de 2n fa un taller de mediació a l’alumnat de 6è de les escoles de primària més properes (Montpalau i Doltra) i els hi presenta el programa de televisió.

En definitiva, lluny del “Sálvame” i d’altres programes que podem veure a algunes emissores de televisió, Euclides tv aposta pel diàleg i la comunicació responsable.

Anna Rodón