Categoria: FIC-CAT

La jornada es durà a terme en el marc del FIC-CAT, el dia 1 de juny, i s’adreça a docents i estudiants universitaris.

Per tercer any consecutiu, el Festival Internacional de Cinema en Català, en la seva vessant pedagògica, organitza la tercera edició del Fòrum Cinema i Educació. La jornada formativa se celebrarà el primer dia de Festival, el dissabte 1 de juny, al Casal Municipal Les Monges de Roda de Berà.

L’objectiu del Fòrum és reflexionar i debatre sobre com i en quin moment cal implementar l’alfabetització audiovisual a les aules i, alhora, aportar i compartir materials i experiències audiovisuals d’arreu del territori que potenciïn el pensament crític. S’adreça al professorat d’Educació Infantil, Primària i Secundària, així com a estudiants universitaris de la branca de comunicació o magisteri que tinguin interès a treballar el llenguatge audiovisual a les aules. L’eix temàtic de la present edició del Festival és el ‘Cinema i Literatura’, i per aquest motiu el Fòrum també abordarà la qüestió des d’una visió pedagògica i educativa.

El Fòrum, que consistirà en conferències, taules rodones, explicacions tècniques, tallers, diàlegs i projeccions, comptarà amb professionals de primer nivell com Francesc Escribano, autor del llibre i productor de la pel·lícula ‘El mestre que va prometre el mar’ (2023); Clara Roquet, guionista i directora de cinema; Víctor Alonso-Berbel, guionista, director i productor de cinema; Eulàlia Iglesias, periodista i crítica especialitzada en cinema i audiovisual; així com amb professors amb una àmplia experiència en l’aplicació de l’audiovisual a les aules, els quals explicaran les seves experiències. La jornada estarà coordinada per Pilar Franquet, responsable de l’àrea Pedagògica i Educativa del FIC-CAT; i per Antonio Barrero, president del FIC-CAT. Cris Gambín i Toni Pinel, directors del Festival, seran els encarregats de donar la benvinguda als assistents.

L’activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La inscripció a la jornada, que té una durada de 10 hores, és gratuïta. Les persones que s’hi vulguin inscriure, trobaran tota la informació al web del Festival.

Tots els assistents seran convidats a esmorzar i se’ls hi oferirà la possibilitat d’assistir a la inauguració oficial del Festival, que tindrà lloc el mateix dia 1 a les 7 de la tarda.

FIC-CAT

Un any més, i ja en van 14, el FIC-CAT inclou la categoria destinada exclusivament als Centres Educatius d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. L’objectiu és, com en altres edicions, incentivar l’estudi del llenguatge audiovisual i multimèdia als centres, i donar visibilitat als treballs realitzats durant el curs en aquestes escoles i instituts que desenvolupen projectes de cinema i d’estudi del llenguatge i la narració audiovisual.

I des del Festival continuem apostant per la pedagogia i treballant per tal que l’Educació Audiovisual, l’Educació en Comunicació, formi part del currículum dels centres educatius. Cal prendre consciència que aquesta educació dota els alumnes d’una capacitat reflexiva i crítica davant els mitjans de comunicació i les xarxes socials. I dintre d’aquesta aposta també oferim als centres que ho demanen, i de forma gratuïta, tallers pràctics a professorat i alumnat per ajudar a desenvolupar els seus projectes audiovisuals.

Continuem reivindicant, també, que tot el professorat rebi una formació de base que estigui incorporada en el currículum universitari i que és treballi com una matèria més. Creiem que hauria de ser matèria curricular obligatòria de formació dels docents, si més no dels especialistes en llengua, tant de primària com de secundària.

I com a Festival, animem els centres a presentar les seves produccions (animacions, ficcions, documentals, videoclips, etc) i a participar en aquesta 15a edició, que tindrà lloc a Roda de Berà del 10 al 17 de juny de 2023. La inscripció és gratuïta. El termini d’inscripció i de recepció de produccions finalitza el dilluns 27 de març de 2023.

Els treballs hauran de tenir una durada màxima de 10 minuts i hauran d’estar realitzats en català per l’alumnat, amb l’ajut i/o supervisió del professorat. Podran versar sobre qualsevol temàtica, gènere i format i hauran de comptar amb el vistiplau del centre i la responsabilitat d’una professora o professor que hagi fet el seguiment.

D’entre tots els curtmetratges inscrits es farà un selecció que serà projectada durant els dies del Festival, amb l’assistència dels equips que presentaran els seus treballs i també d’alumnat dels centres locals i de les comarques veïnes.

El Jurat de la modalitat, format per alumnes de Batxillerat de diferents instituts del territori, decidirà les produccions guanyadores de Primària i Secundaria i les premiarà amb 300 euros i un trofeu. Aquests premis es lliuraran durant la gala de cloenda del Festival, el 17 de juny.

Al web del Festival www.fic-cat.cat, podreu trobar i consultat les bases i tota la informació necessària per participar.

Pilar Franquet Perelló
Responsable de l’Àrea Pedagògica/
Centres Educatius del FIC-CAT

Al costat duna petita platja, al port antic del Roc de Sant Gaietà, un munt de gent –respectant la distancia– miràvem la pel·lícula que el FIC-CAT havia programat aquella xafogosa nit. Una sèrie de cinc sessions conformaven l’Espai FIC-CAT, una proposta de cinema a la fresca que algú havia qualificat simpàticament com el “FIC-CAT petit”.

Al dia següent vam quedar amb l’Antonio, el director del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT). Ens vam trobar per dinar en un restaurant encantador del casc antic de Roda de Berà. Quan vam arribar ell ja hi era, ens va saludar des d’una taula rodona situada al pati del restaurant. Només seure ja estaven parlant de cinema.

L’Antonio estava content de l’assistència a la projecció de la nit anterior al port antic. Va ser un d’aquests dinars on parles de tot: de coses personals, de política… però sobretot de cinema. Era molt evident que l’Antonio tenia ganes d’explicar-nos, en detall, els motius de l’aplaçament del FIC-CAT fins al juny del 2021, dels intents per dur-lo a bon port i de les impossibilitats de fer-ho aquest any. Vam parlar de l’efecte Covid-19 en la indústria catalana del cinema… preocupant el nombre tan minso de produccions cinematogràfiques que hi ha previst estrenar aquest any. Realment molt preocupant!

Parlant de les noves produccions, no sé com va anar, però va sortir a la conversa el format de les pel·lícules, els plans verticals, les noves formes d’expressió en el llenguatge audiovisual, els plans enregistrats amb mòbil… No, clar! No cal seguir la “tirania del marc”, com diu el provocador Peter Greenaway.

Recordo aquest director gal·lès que diu que no és anglès, amb un impecable vestit de ratlles, en una conferència que fa anys va impartir a l’Auditori de La Pedrera parlant de les “tiranies del cinema”: de la tirania del text, del marc de la pantalla, dels actors i de la mateixa càmera. Durant tres hores va fer un “repàs” a diferents aspectes del cinema, d’un cinema que ell diu que està mort.

No cal estar sempre d’acord en tot el que diu Peter Greenaway, però sí que cal escoltar-lo atentament. Les seves reflexions, els seus plantejaments i provocacions moltes vegades es converteixen en metàfores lúcides sobre quina és la situació del cinema, sobre la imatge audiovisual en l’actualitat.

Tornant a la conversa sobre la “tirania del marc” i dels nous formats cinematogràfics, l’Antonio ens fa una reflexió molt adient: “Cal estar oberts a noves idees i a noves propostes”. Sí, indiscutiblement cal tenir la ment oberta, però quan veig un pla en vertical sempre tinc la sensació d’estat mirant pel forat del pany, li dic irònicament.

Malgrat la calor que feia aquell dia va ser un dinar molt agradable.

Francesc-Josep Deó

Sóc docent des de fa 40 anys. Vaig engegar el projecte FIC-CAT l’any 2008 per tres raons: per la necessitat de tenir un festival de cinema on es fes visible la producció audiovisual del país en la llengua que li és pròpia, per atreure un públic jove amb interès per conèixer obres de qualitat allunyades dels estàndards comercials, i pel repte que suposava muntar un esdeveniment cultural únic, sense recursos, des del voluntariat i en una població petita del Sud de Catalunya.

La meva vinculació a l’audiovisual comença des de ben jove, com a àvid espectador d’històries i emocions compartides a les sales de cinema; més tard continua amb l’alumnat, a les aules, utilitzant-lo primer com un complement de les matèries i, més tard, com a recurs expressiu en si mateix; després vindria la formació personal reglada; i finalment, des del lleure, m’atreveixo a realitzar documentals i a dirigir i a muntar les meves pròpies ficcions curtes.

He procurat que totes les accions personals i col·lectives que he dut –i que duc– a terme estiguin impregnades de pedagogia, rigor i coherència. Per una altra banda, és una evidència que els canvis i els avenços socials, culturals, tecnològics… sempre venen de la mà de la gent jove. A partir d’aquí, el FIC-CAT no podia quedar-se al marge d’aquestes premisses. Des del principi, l’equip de coordinació del Festival va tenir clar que al costat de les produccions i dels realitzadors i realitzadores de renom, calia tenir i mostrar els materials provinents de les universitats i de les escoles de cinema. I va veure encara més necessari contemplar una modalitat específica adreçada a l’alumnat i al professorat dels centres docents de primària i de secundària.

I és així com, en cada edició i des de fa 11 anys, tots els equips dels centres educatius dels Països Catalans que tenen la seva producció en la Selecció Oficial segueixen el mateix protocol que els equips tècnics i artístics de les altres produccions: són rebuts per part del Comitè del Festival, desfilen i són fotografiats al photocall, atenen als mitjans al plató de les entrevistes, presenten les produccions des de l’escenari, comparteixen les projeccions amb els altres equips i amb la resta del públic assistent, participen de les votacions del premi del públic, són convidats a la gala de cloenda… i opten als premis del Jurat de la seva modalitat.

Al llarg de l’any, el Comitè organitzador ofereix, també, la possibilitat de participar en uns tallers pràctics interactiu als centres que ho demanen sobre la importància del llenguatge de les pantalles i les possibilitats del cinema com a eina d’expressió creativa. Aquesta activitat s’adreça al professorat o directament a l’alumnat que està treballant un projecte audiovisual concret o que vol engegar-lo.

A destacar, també, les projeccions que es realitzen al llarg de l’any i on els continguts de les produccions dels centres educatius (bullying, rols de gènere, immigració, diversitat sexual i afectiva, abusos, memòria històrica, variants lingüístiques, faules,…) serveixen com a fil conductor de celebracions i jornades reivindicatives al territori –dins i fora dels centres escolars–.

Fem tot això perquè creiem que l’audiovisual és el llenguatge de comunicació del segle XXI, perquè el cinema és un art que genera emocions, perquè és un recurs que connecta les cultures i la història, i perquè a través de la lectura i de la creació d’imatges esdevenim individus crítics i lliures amb capacitat de transformació.

Antonio Barrero
Director del FIC-CAT

Per conèixer una mica la vesant educativa del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) parlem amb Pilar Franquet Perelló, responsable de l’Àrea de Programació i Pedagogia del Festival.

Quan converses amb ella descobreixes que la Pilar es una d’aquelles persones que -com diem col·loquialment- “s’ho creu”. Quan parla se li nota l’accent serè d’educadora, però també l’energia de l’activista cultural, de la incansable corredora de fons.

La Pilar creu en el cinema i amb les seves potencialitats educatives i culturals, potser per això afirma contundentment que “seria molt difícil entendre la nostra societat sense el cinema”. Assegura que “anar al cinema és una acte social”, però tot seguit afegeix: “sense menystenir altres pantalles, defenso l’acte d’anar a les sales de projecció per davant d’altres maneres de veure cinema”. La realitat s’imposa!

– En el FIC-CAT hi ha una secció pensada per les produccions audiovisuals escolars, quina és la intenció d’incloure-la?

Des de la primera edició vam tenir clar que els treballs realitzats a les aules dels centres docents havien de tenir un espai a la programació del Festival. Si en la selecció oficial de cada edició –a més a més de les produccions d’autoria reconeguda– incloem produccions amateurs, òperes primes, obres que no arriben als circuits comercials… és evident que les propostes educatives també han de tenir visibilitat al FIC-CAT. Els eixos que defineixen el nostre Festival, des de l’inici, són la llengua, la joventut, la innovació i la pedagogia.

– En el marc del FIC-CAT es desenvolupa una trobada de professionals d’educació, des de quin any organitzeu aquesta trobada?

Des de l’any 2018, i va ser a partir dels suggeriments que ens feien els docents que venien amb l’alumnat a presentar i visionar les produccions de la modalitat centres educatius. La diversitat de propostes, procedències, tècniques i continguts va crear, i continua creant, la necessitat d’intercanviar vivències i aprenentatges entre els participants.

– Quin o quins son els objectius de l’encontre?

Pretenem que el FIC-CAT esdevingui una plataforma d’intercanvi d’experiències entre el professorat i un punt d’on sorgeixi una xarxa de comunicació i col·laboració entre els docents dels Països Catalans que participen al Festival, ja sigui com a autors de curtmetratges o com a espectadors i tinguin molta, poca o nul·la experiència en el treball de la comunicació audiovisual.

L’objectiu és incentivar i encomanar la necessitat de treballar l’alfabetització audiovisual, per tal que els nostres infants i joves puguin participar plenament en la societat i la cultura del segle XXI amb coneixements i esperit crític.

– Aquest any també heu organitzat una activitat de formació, en forma de taller, adreçada al professorat de la comarca.

Es tracta d’una formació organitzada des del Pla de Formació de Zona del Departament d’Educació, i que consisteix en un assessorament de 30 hores adreçat al professorat de Primària i Secundària, per tal de donar eines i recursos pràctics per dur a terme un curtmetratge amb l’alumnat. Té lloc a l’Institut de Roda de Berà, està impartit per membres de l’equip del FIC-CAT, i els treballs resultants es podran visionar dintre del Festival.

D’altra banda i a partir d’aquestes trobades de professorat durant el Festival, va sorgir la idea d’establir una col·laboració amb AulaMèdia i ja estem enllestint una formació per docents i oberta a estudiants universitaris de Pedagogia o d’altres especialitats, que amb el nom Fòrum Cinema i Educació, formarà part de la programació del Festival.

– Penses que el cinema és una eina pedagògica?

Sens dubte! El missatge audiovisual és una font de coneixements i de comunicació molt potent que arriba directament a l’inconscient de les persones i crea en bona mesura l’imaginari dels més petits i, per tant, la seva concepció del món i la seva escala de valors.

És absolutament necessari que l’alfabetització audiovisual formi part del projecte curricular dels centres. Cal ensenyar els infants i joves a interpretar el llenguatge de les pantalles i a crear els seus propis muntatges audiovisuals; només així abordaran els visionats d’altres creacions (films, sèries, publicitat, informatius…) de manera diferent, i es podran enfrontar a qualsevol missatge amb més coneixements i de forma molt més crítica.

– Però, creus que el nostre alumnat te una formació suficient per “llegir” i “escriure” amb codis audiovisuals?

No. Com qualsevol altre llenguatge, l’audiovisual té uns codis que s’han d’aprendre a desxifrar. Els nois i les noies arriben al centre amb un domini evident de la tecnologia. El coneixement que els alumnes tenen, però, no està estructurat i es deriva de l’ús d’aquest dispositius tecnològics que incorporen un software determinat. No hi ha en la majoria de casos, una voluntat d’innovar ni tampoc un procés creatiu que potenciï l’ús cada cop més òptim de la tecnologia. Per tant, la tasca de conèixer, interpretar i crear a partir dels codis del llenguatge audiovisual i multimèdia necessita una programació progressiva dintre dels currículums dels centres docents i al llarg de tota l’escolarització obligatòria, com qualsevol altra de les àrees que s’imparteixen.

– …. i el professorat?

Malauradament són pocs els centres docents que tenen incorporat el treball del llenguatge audiovisual en els seus programes i currículums, i és degut, sobretot, a la manca de formació dels propis docents. Cal que tot el professorat rebi una formació de base que estigui incorporada en el currículum universitari i que és treballi com una matèria més.

– Però tant la formació permanent del professorat com la responsabilitat dels continguts curriculars o competències depèn del Departament d’Educació. Què creus que caldria fer des de l’administració educativa per consolidar l’educació audiovisual?

Doncs en principi les Facultats de Ciències de l’Educació –Escoles de Mestres i de Pedagogia- haurien d’incloure en els seus plans d’estudi el coneixement i domini del llenguatge audiovisual. Crec que hauria de ser matèria curricular obligatòria en totes les especialitats de formació dels docents, tant de primària com de secundària.

D’altra banda el Departament d’Educació també hauria d’establir l’estudi del llenguatge audiovisual en els currículums oficials de primària i secundària obligatòria. Només si l’estudi d’aquest llenguatge forma part de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat dels centres docents es podrà garantir que sigui efectiu.

Francesc-Josep Deó