En un recent article a AulaMèdia en Xavier Serra apuntava que malgrat “l’esforç de tantes entitats –aquí, a Catalunya, i arreu– no han assolit encara que hi hagi una presència curricular de la formació en comunicació audiovisual.”
Es cert, les entitats i les associacions no ho han aconseguit. Però també caldria afegir que… ni les universitats han pressionat suficientment a les administracions educatives, ni l’industria audiovisual ho ha considerat el seu terreny, ni tant sols les institucions europees han aconseguit que l’estat escolti les recomanacions que fan reiteradament per inserir l’alfabetització mediàtica en els currículums de nostres infants i joves. No, no ho hem aconseguit.
Malgrat tot, el debat sobre la necessitat d’una Educació Mediàtica per a tota la ciutadania continua estant present en alguns fòrums (reduïts, això sí!). Fa unes setmanes, per exemple, MEDIA Antena Catalunya en col·laboració amb l’Oficina de Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va organitzar una jornada sobre “Les cultures pedagògiques de la comunicació”.
Per cert… és una molt bona notícia que una institució com MEDIA organitzi i promocioni el debat sobre la relació entre l’educació i les pantalles, sobre l’educació mediàtica. En l’esmentada jornada es va parlar de “l’ús de les noves tecnologies a l’aula, les possibilitats de la participació ciutadana mitjançant els audiovisuals i la tecnologia, i la importància que els nostres infants i adolescents tinguin un bon criteri audiovisual”. (Vegeu resum).
Doncs bé, en el marc d’aquest jornada el senyor Gerard Ardanuy, regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que “no es pot construir l’autopista sense ensenyar abans a conduir”. També va parlar sobre les infraestructures tecnològiques, de la capacitació tecnològica, de les aplicacions i dels continguts audiovisuals. Va dir que per possibilitar una capacitació tecnològica cal treballar amb els tres grans eixos educatius: el professorat, les famílies i l’alumnat.
Déjà vu, senyor Ardanuy, déjà vu! Torna aquesta sensació que fan més d’una dècada sentim aquells que treballem diàriament per la implementació d’Educació en Comunicació Audiovisual. Fa molts anys que les administracions educatives estan donant voltes al tema sense avançar… “marejar la perdiu” en diuen?
Potser, i dic només potser… la implementació de la formació en comunicació audiovisual -tant l’educació expressiva, com l’analítica- és una qüestió purament de voluntat política. Per que tots sabem, senyor Ardanuy, que en política el que compte és la voluntat política i no les bones paraules.
Jordi Joan Raventós