A les Jornades d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia d’enguany centrades en “L’educació mediàtica i el poder dels mitjans” es va reflexionar sobre la necessitat d’acompanyar els infants i joves en l’anàlisi, comprensió i interpretació dels mitjans de comunicació; i sobre la necessitat que aquests tinguin coneixements i sàpiguen expressar-se a través del llenguatge audiovisual.
Una de les conferenciants, Anna Montero, va dir: “l’educació mediàtica ha de ser a l’escola perquè ja està a la societat”. En els darrers temps, el món ha canviat molt: és un món en canvi constant, connectat, ple d’estímuls, amb molta informació accessible, molta pantalla, etc. No obstant això, cal plantejar-nos la següent qüestió: l’escola va a un altre ritme, tard i a remolc d’allò que succeeix a la societat? Si pensem que l’escola ha de formar persones que contribueixin a la societat, aquesta ha d’estar vinculada a l’entorn. Això que significa? Possiblement, que és necessari “aprendre a aprendre”, una de les competències que es desenvolupen durant l’educació en comunicació.
Actualment, el docent ha de ser un expert, perquè no només ha de saber aquella informació limitada que abans havia de transmetre per tal que els alumnes poguessin contribuir a la societat; sinó que ha de tenir un ventall de coneixements i habilitats molt ampli per saber què és i què no és rellevant aprendre i per què. En aquesta línia, a l’era del coneixement, l’alumnat ha de ser capaç de desenvolupar capacitats d’anàlisi, síntesi, crítica, tractament de la informació, entre d’altres. Però perquè això sigui possible el docent ha d’aplicar el que avui en dia s’anomena “aprendre per aprendre”.
En aquestes jornades també es va parlar sobre el poder social dels mitjans de comunicació relacionant-ho amb l’educació. Quins continguts s’està oferint als infants i joves? Com els hi arriben? Quina és la qualitat i veracitat d’aquesta informació? Com es pot ajudar a l’alumnat a fer una anàlisi crítica dels mitjans? El pensament crític s’ha d’educar, els infants i adolescents s’han de fer preguntes, perquè un mitjà mai explica la realitat de forma objectiva, sinó que sempre hi ha una mirada des de la qual s’explica i interpreta. És imprescindible despertar la consciència mediàtica dels estudiants, és a dir, que han de tenir criteri propi quan fan cerques a Internet, llegeixen el diari, veuen un telenotícies… Com es desperta aquest sentit crític? Fent que indaguin, llegeixin, contrastin, discuteixin, seleccionin la informació, escriguin… i adquireixin consciència d’allò que passa a l’entorn.
En definitiva, no s’ha de fer tanta formació tecnològica, sinó una formació en la reflexió: pensar sobre com despertar la mirada crítica dels estudiants enfront l’allau informativa actual. S’ha d’apoderar els agents educatius (docents, alumnes, famílies…) vers els mitjans de comunicació, de manera que la societat esdevingui activa i desenvolupi una participació crítica.
Míriam Cabré Rocafort
