Categoria: Informació

L’últim tema tractat a les passades Jornades Mirar, escoltar… crear!, organitzades per AulaMèdia, va anar a càrrec de tres especialistes en racisme i xenofòbia als mitjans. La presentadora de la taula rodona Mar Carrera va ser l’encarregada de donar l’espurna inicial al segon bloc del darrer dia amb una cita de Manuel Vázquez Montalbán que incitava a la reflexió: Només hi ha tres races, els pobres, els rics i els racistes. Així mateix, va presentar les “tres P” de les tres élits simbòliques, fent referència als Polítics, al Professorat i als Periodistes.

Amb l’exposició de les dades de l’informe sobre el racisme en els mitjans de comunicació, la lingüista Beatriu Guarro –portaveu de SOS Racisme- va fer adonar als assistents de la segregació, la discriminació i l’agressió que es troben actualment presents a diversos mitjans de comunicació, tal com els diaris i els canals televisius. Tanmateix, amb el suport de diverses notícies reals on s’incitava indirectament al racisme, amb titulars com “masivo”, “allau”, “assalt a les valles” referint-se a persones immigrants, es van anar exposant els aspectes que caldria evitar en els mitjans, els quals es troben en contraposició d’aquesta violència i d’aquest sang i fetge que tant els hi agrada alguns periodistes.

La periodista Marta Muixí va continuar amb el tema del racisme institucional, fent referència a la despersonalització i a l’etnificació de la delinqüència. Van haver-hi dos moments que van xocar especialment; el primer d’ells va ser el tall de l’emissió de ràdio extret del RAC 1 sobre les persones imigrades. I, el segon, el qual va suscitar un debat i una crítica efusiva per part d’alguns assistents, va ser una infografia d’un diari on es relacionava l’origen dels immigrants carteristes més habituals amb les parades del metro. Finalment, tots aquests pensaments van portar a l’observació del poc impacte que tenen les denúncies a aquestes publicacions denigrants per les persones i a la conclusió que els mitjans en comptes de resoldre el problema del racisme, el que fan és amagar-lo.

També, el periodista Sergi Picazo, presentat com a militant antirracista, va posar el seu granet de sorra al debat sobre el racisme i la xenofòbia en el periodisme. Picazo va presentar el problema del racisme com un problema estructural de fons i, tot seguit, va exposar les tres batalles: la batalla del silenci, la batalla de la culminització i la batalla de la superficialitat, originada per aquesta generació flash en la que vivim. Va acabar la seva intervenció fent referència a Els silencis mediàtics, un informe anual editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils on es presenten en profunditat reportatges silenciats pels mitjans de comunicació.

Per acabar, tots tres ponents van coincidir en que encara queda un bon camí per recórrer però que els mitjans de comunicació han millorat moltíssim en comparació amb aquests últims deu anys. És cert que ara costa més trobar exemples, però encara es pot notar aquest racisme implícit i aquesta xenofòbia banal en la societat actual.

Patrícia Fernàndez Martínez

 

Arran de l’acord entre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Departament d’Ensenyament per introduir l’educació en comunicació audiovisual a les escoles, l’associació AulaMèdia ha reivindicat un cop més que aquesta s’introdueixi en tots els centres docents del país en el currículum prescriptiu i per a tot l’alumnat.

“Des d’AulaMèdia volem una escola catalana, indubtablement, però també volem una educació crítica amb els temps que vivim. Això implica una Educació en Comunicació global contra l’analfabetisme mediàtic, en definitiva, una educació que faci una ciutadania més crítica, autònoma i lliure”, assenyala en un comunicat.

L’associació insisteix en la reivindicació de cinc aspectes que considera “bàsics” per a la “real” implementació de l’educació en comunicació audiovisual:

• A més d’una formació per dominar les eines digitals, demana dotar l’alumnat dels elements “suficients” per desenvolupar una “visió crítica” dels missatges dels mitjans.
• Estendre l’educació en comunicació (domini de la tecnologia digital, el llenguatge audiovisual i l’anàlisi dels continguts) a tot l’alumnat i no només als d’uns centres concrets.
• Dotar tots els centres docents d’un mínim equipament per a la producció audiovisual escolar.
• Potenciar l’elaboració de material didàctic per poder desenvolupar activitats a les aules de tots els nivells educatius, per tal de facilitar la tasca docent.
• Formació del professorat en educació en comunicació. Segons AulaMèdia, aquesta ha d’incloure la coneixença de les eines digitals audiovisuals i de la seva didàctica, però “sobretot” del llenguatge audiovisual i de mètodes d’anàlisi dels continguts dels mitjans per facilitar a l’alumnat la comprensió.

Jornades d’Educació en Comunicació

De l’1 al 4 juliol, AulaMèdia organitza les vuitenes Jornades d’Educació en Comunicació, que tindran lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya sota el títol de Mirar, escoltar… opinar! Com en les edicions precedents, les jornades volen ser una trobada anual de tot el professorat interessat en l’educació mediàtica, un espai per debatre sobre com implementar-la a les aules i amb quins continguts, intercanviar experiències de producció audiovisual, i reflexionar sobre els continguts dels mitjans i el seu anàlisi.

Comunicació 21