L’educació mediàtica és actualment una recomanació, quasi una exigència i una prioritat, d’organismes internacionals com el Consell d’Europa, el Parlament Europeu, l’ONU o la UNESCO. Assumint aquest repte, el llibre aborda la relació essencial entre els mitjans i tecnologies de la comunicació i el desenvolupament de la ciutadania democràtica, i des d’aquí analitza la funció dels mitjans com a mecanisme per al progrés ètico-cívic i per al reforçament d’una opinió pública racional pròpia d’un Estat de Dret. El concepte fonamental vinculat a aquest repte educatiu és el de ciutadania mediàtica.
Parlar de ciutadania mediàtica suposa parlar de la llibertat responsable, de l’autonomia i el protagonisme dels ciutadans no només en l’esfera televisiva o cinematogràfica, sinó també en l’àmbit de les noves tecnologies i Internet. En la nostra era de la globalització comunicativa, en el nou entorn de la pantalla global (en paraules de Lipovetsky i Serroy), fomentar la ciutadania mediàtica és així mateix una de les condicions per a la construcció d’una ciutadania participativa i autènticament democràtica, plural i diversa però conscient de la seva comuna dignitat.
Davant les enormes incerteses educatives creades per la cultura audiovisual, no cal ja una actitud nostàlgica, una actitud de recel i d’oposició sistemàtica cap a tot el que arriba de l’esfera mediàtica i les noves tecnologies. Tampoc és ni educativament ni èticament vàlida la solució postmoderna que passa per debilitar el pensament i dubtar dels fonaments per a la crítica i la deliberació racional. El llibre aposta per reactivar un sentit modern, lliure, responsable i crític de ciutadania aplicat al complex món de la comunicació. Ens cal, en conseqüència, incorporar plenament la cultura audiovisual a l’escola per veure i sentir en comú d’una altra manera, per interpretar els continguts dels mitjans des dels paràmetres d’una racionalitat ètica, dialògica i moderna… per fer servir els mitjans i crear productes mediàtics d’acord amb aquestos criteris de renovació ciutadana.
La primera part del llibre tracta de la dimensió moderna de la comunicació actual, d’aquells aspectes que, per dir-ho així, ennobleixen la tasca comunicativa i la converteixen en hereva del segle de les llums, del projecte de ciutadania autònoma i cosmopolita. La segona part aborda els límits postmoderns per a la ciutadania mediàtica: la comunicació es despulla, al sí del lliure mercat, de pretensions de racionalitat discursiva i reapareix com a retòrica buida, seductora i persuasiva… però rendible.
Finalment, la tercera part del llibre reuneix les conclusions anteriors i aprofundeix en la proposta d’una educació per a la ciutadania mediàtica, entesa com a invitació per a l’autonomia en l’àmbit de la cultura audiovisual i la cibercultura, com a eina per superar les formes de vassallatge que poden aparèixer al seu si, com a model per a una adequada utilització dels mitjans i les tecnologies comunicatives, aprofitant-los com a veritable motor per a una ciutadania més lliure.
Ciudadanía mediática. Una mirada educativa
Vicent Gozálvez
Editorial Dykinson S. L.
Madrid, 2013
Pàgines: 223
Aquesta campanya de “recerca de mecenes” ja ha començat a donar els seus fruits, actualment el projecte eduCOM, un portal que “vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l’Educació en Comunicació a les aules” ja ha aconseguir dos terços dels “protectors” o “protectores” que necessita per consolidar-se.
