Categoria: Informació

Aquest passat febrer els degans de l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC), van donar suport a la iniciativa proposada per la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) per a que la propera Llei Educativa de l’estat espanyol inclogui una assignatura obligatòria sobre els mitjans de comunicació, i la seva tasca com a servei públic, en el currículum prescriptiu. Una proposta plantejada des de l’ATIC de cara als cursos de secundària, i que du a les portes de l’administració el clam alçat des de fa temps per plataformes i organitzacions que, com en el cas d’AulaMèdia a través del Manifest per l’Educació en Comunicació signat al 2004, porten anys demanant una educació mediàtica pràcticament orfe d’ajudes institucionals sòlides. I això que al 2008 el Parlament Europeu aprovava la introducció d’una assignatura d’educació mediàtica a les escoles.

Però tots aquests moviments, que sí que van fructificar de forma vinculant en altres països, no van rebre aquí el suport que hauria estat desitjable, més enllà d’iniciatives reguladores com el Código de autorregulación de contenidos televisivos e infancia, o d’altres més enfocades a l’alfabetització de la societat a través de les escoles com el Llibre Blanc. L’educació en l’entorn audiovisual, sortit del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Podria dir-se que la resposta institucional va ser el silenci: senzillament, no es va crear cap organisme oficial que se n’ocupés.

Un panorama que podria canviar ara gràcies a aquesta iniciativa dels degans de l’ATIC, que es suma a la llarga llista d’organitzacions que hi donen suport exposant, també, la necessitat d’estendre aquesta formació a la totalitat de l’alumnat a través de material didàctic audiovisual d’anàlisi i generació de continguts, que seria possible gràcies a dotacions per a un mínim equipament per a la producció audiovisual a les escoles. Tot plegat amb l’objectiu de fer de l’alumnat un subjecte social crític, i per tant més lliure, en una societat que, tal i com es reclama des d’alguns sectors del món educatiu i del periodístic, corre el risc de perdre la seva autonomia personal i social sota la pressió d’una xarxa informativa i comunicativa cada cop més poderosa i normalitzada.

I és que l’omnipreséncia de la xarxa d’Internet com a eina d’informació i comunicació d’us quotidià, l’aparició de neologismes com postveritat, la proliferació de dispositius i tecnologies amb els que accedir-hi, el seu perfeccionament tècnic o l’us i abús comunicatiu a través de xarxes socials digitals, són només alguns dels factors que certifiquen el grau de mediatització de les nostres societats (tecnològicament) avançades, en les que la pantalla, o pantalles, sovint es converteixen en l’única finestra des de la que ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta de forma visible per a una part creixent de la ciutadania.

Potser per això, iniciatives com la impulsada pel CAC, sota el nom d’Educac, i que oferirà durant el proper curs 2017-2018 un programa d’Educació en Comunicació per a escoles públiques i concertades i que abarcarà des de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual fins a l’us responsable de les xarxes socials, han adquirit un cert ressó mediàtic que no ha aconseguit superar un dels majors obstacles als que s’enfronta l’educació mediàtica: el tebi suport que reben des de les diferents administracions educatives. Un fet denunciat des d’instàncies com l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), que l’any passat proposaven quinze eixos d’acció educativa per a una formació en mitjans de comunicació com quelcom indispensable dins una societat democràtica que depén d’una llibertat personal i social estretament vinculada als mitjans de comunicació que tots nosaltres, en major o menor grau, consumim.

Uns mitjans de comunicació que semblen estar recollint i potenciant la repercussió pública d’un debat “cada vegada més viu sobre el que està passant a les xarxes socials” en paraules del vicepresident del CAC, Salvador Alsiu, qui també adverteix que tot i els avenços cal “formació de base i sensibilitat” per al professorat que vulgui incorporar-se a aquesta alfabetització que, sota el braç de l’ATIC i amb l’explícit recolzament de la FAPE i altres organitzacions, arriba ara a les portes del ministeri d’educació. Creuem els dits.

Eduardo Martínez Gómez

En plena societat de la informació i la comunicació, el canvi de dinàmiques socials que ha generat l’aparició de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i el coneixement i la seva ràpida i desregulada propagació han tingut un impacte globalment molt positiu en la societat; però també és cert que han generat una sèrie de transformacions de les formes de comunicar-nos, d’informar-nos i d’aprendre que, en ocasions, han fet aflorar noves problemàtiques, anomalies i disfuncions en l’àmbit de les relacions socials, escolars i familiars.

TIC ACTIVA és una solució que neix de la necessitat de donar orientació a escoles, famílies i qualsevol altra persona o col·lectiu per al correcte ús de les noves tecnologies de la informació, la comunicació, el coneixement i l’aprenentatge en el dia a dia, tant en l’àmbit escolar com en el social i el familiar, donant pautes, recursos i eines que encarrilin positivament el seu ús, que en millorin el rendiment i que n’estalviïn les anomalies.

Orientació per a les noves problemàtiques, anomalies i disfuncions derivades del mal ús de les noves tecnologies i la societat de la comunicació

TIC ACTIVA ajudarà a prendre consciència, si pot ser abans que apareguin, dels usos perjudicials i nocius que tenen les xarxes socials i les noves tecnologies, especialment, en els joves i infants en formació, i a treure’n el millor partit.

Des de la convicció que l’èxit de demà està en l’educació i la formació d’avui, TIC ACTIVA assumeix la comesa de dotar pares, professors i alumnes (i membres de qualsevol altre col·lectiu interessat) del coneixement de les eines i valors necessaris per desenvolupar-se saludablement en aquesta societat interconnectada que ha fet de la comunicació un eix central del seu desenvolupament. TIC ACTIVA es dirigeix especialment a la prevenció, a la detecció i al tractament de problemàtiques relacionades amb el mal ús de les noves tecnologies i les xarxes socials en l’entorn familiar, social i escolar de l’infant i l’adolescent, en tant que són aquests els sectors d’edats més inclinats a incórrer en els mals usos, en els abusos i en les disfuncions. Són, sens dubte, el col·lectiu més vulnerable i avui més afectat.

Tallers, xerrades, microcursos i formacions a mida per a la inclusió i l’alfabetització digital i l’educació en valors

TIC ACTIVA ofereix tallers, xerrades, microcursos i formacions a mida per tal de fer progressar en la inclusió, l’alfabetització digital i l’educació en valors tant de persones individuals com de col·lectius (especialment mestres i professors, pares i mares i estudiants) en el marc de les noves tecnologies. Aquests valors han de servir per portar l’usuari inexpert cap a l’autocontrol, cap al domini de la realitat i de la conducta i cap a la seguretat un l’ús quotidià d’aquestes noves tecnologies, creant uns hàbits d’usos conscients, útils, saludables i consistents.

Creació d’hàbits i usos saludables, conscients, útils i consistents

El Mobile Social Congress és un congrés alternatiu a l’MWC, el gran esdeveniment sobre telefonia mòbil que se celebra cada any a Barcelona i que oculta totes les cares controvertides de la indústria electrònica.
L’MSC denuncia el model tecnològic depredador i recorda que existeixen alternatives més justes!

El Mobile Social Congress (MSC) és una iniciativa liderada per SETEM Cataunya amb la col·laboració de nombroses organitzacions. Va néixer el 2016 com a alternativa a l’MWC (Mobile Word Congress), el gran esdeveniment que acull anualment la ciutat de Barcelona però que oculta les cares controvertides de la indústria del mòbil.

L’MWC obvia els impactes socials i ambientals de la producció de telèfons intel·ligents i altres equipaments electrònics a diferents parts del món, ja que està basat en la maximització de beneficis de les empreses i en el creixement incessant del sector fortament globalitzat.

Els continguts de l’MSC enguany s’estructuren a partir de dos eixos temàtics. D’una banda, s’abordaran els impactes al Sud Global de l’activitat lligada a les cadenes de subministrament i al cicle de vida de l’electrònica (explotació dels recursos minerals de la República Democràtica del Congo, el conflicte bèl·lic al voltant del seu comerç, les vulneracions dels drets laborals a les fàbriques que treballen per a grans marques com ara Apple o DELL). De l’altra, es parlarà de les restriccions a les persones usuàries que suposen les estructures econòmiques monopolístiques i privatives de les telecomunicacions (el negoci del programari privatiu, les estratègies dels oligopolis empresarials de telefonia i Internet, o el control de l’accés a la cultura i el coneixement).

En front la denúncia, l’MSC dóna espai a propostes que s’enfronten a cadascun dels continguts denunciats, com ara Electronics Watch que fa possible una compra pública socialment responsable de productes electrònics; Fairphone, un telèfon produït amb el màxim respecte als drets humans al llarg de la cadena de subministrament o el programa “Reutilitza”, que permet canalitzar els dispositius digitals cap a l’economia social i solidària per a la reutilització i reciclatge final.

També es promou el programari lliure, que parteix de la lògica col·laborativa –no competitiva- i respecta la privacitat de les persones usuàries, i es debatrà sobre les llicències lliures i el model procomú que faciliten l’accés al coneixement, la cultura i la tecnologia. Finalment, cal destacar la participació d’iniciatives
com ara Guifi.net, eXo o Eticom que treballen des de criteris de benefici social que contrasten amb l’afany de lucre desmesurat dels oligopolis.

Mobile Social Congress

---

Altres articles relacionats publicats a AulaMèdia:

• La mà dura que sosté els mòbils
• El cul del món