Pingueira… gota a gota

pingueira0

El 23 i 24 de setembre tindrà lloc a Chantada, Galícia, PINGUEIRA. Encontro transdisciplinar de co-aprendizaxe en contexto sobre educomunicación e tecnociencia. Segons es recull en la presentació aquestes jornades volen: “formar una comunitat d’aprenentatge que uneixi el professorat, investigadors, estudiants i famílies per reflexionar sobre les estratègies d’Educació en Comunicació”. Per saber-ne més parlem amb les coordinadores de l’encontre: Mercedes Vazquez, Alba Sanchez i Andrea Olmedo.

– Com va sorgir la idea de l’encontre Pingueira?

Fa temps que des de Airoá teníem ganes de connectar, de visibilitzar i obrir espais de debat entre projectes i persones que treballen des de la transdisciplinarietat entorn de la educomunicació, una línia que creem molt estratègica. Volíem implicar a tota la comunitat educativa i a persones que treballen la des d’altres àmbits però que hi poden aportar amb les experiències en altres contextos. Especialment volíem debatre sobre la comunicació dels sabers tecnocientífics i experiències pròximes de treball per projectes.

No vam trobar un fòrum similar pròxim i com teníem la certesa de què la transmissió d’aquests sabers ha de ser des de el món local i creiem que a l’àmbit rural ni hi ha moltes experiències i és important que es posin en comú vam dir, doncs, fem-ho nosaltres mateixes. A Nova Escola Galega les va semblar bé, vam començar a donar-li forma juntes i pel camí es van sumar altres companyes.

pingueira2

– Qui organitza l’encontre?

Pingueira està impulsada i coordinada per Nova Escola Galega i Airoá Comunicación però sota en el Encontro hi ha una amplia xarxa de persones i entitats. Compta amb col·laboració d’AulaMédia, Televinte, Ecomuseo de Arxeriz, Velaisca, Ies Val do Asma, Pinancho Audiovisuais i el Concello de Chantada. Creiem que aquesta transversalitat entre associacions, moviments socials, centres educatius, museus, empreses, mitjans de comunicació i la institució publica és molt profitosa.

Airoá és una associació rural d’educació en comunicació que porta des de l’any 2009 treballant des-de tres eixos: la investigació aplicada, la producció audiovisual i l’educació expandida. Treballa de la mà de la televisió local TELEVINTE, un mitjà de cobertura comarcal amb vocació de servei public molt implicat amb les necessitats comunicatives de l’entorn en el qual treballa. Des de 1998 impulsa una programació de la mà de centres educatius, moviments socials i altres entitats.

– Quines activitats d’Educació en Comunicació desenvolupa Airoá?

A Airoá impulsem projectes d’educació en comunicació i produïm projectes audiovisuals, tant de ficció com documentals. El seu principal objectiu és desenvolupar projectes dinamitzadors del territori. Busquem inculcar hàbits d’investigació i activar la consciència crítica de la ciutadania i en general reivindicar els mitjans de comunicació com a instrument de desenvolupament social.

airoalogo

Entre les activitats actuals impulsem el campus Tictactic de cultura digital per preadolescents així com un taller de Stop Motion per alumnat de Secundària en un centre local; ‘Confrontar a ribeira sacra’ una residencia per documentalistes que busca donar una mirada sobre un aspecte de la zona en conflicte; la producció documental ‘O Moredo. A resistencia do entroido ribeirao’ i el projecte curatorial ‘Pinceladas galegas, trazos mediterraneos’ sobre la obra del pintor i arquitecte Manuel Jorge.

– Quina es la situació de l’Educació en Comunicació a Galícia?

És molt complexa en la nostra opinió. Hi ha iniciatives, projectes interessantíssims i persones molt conscienciades en la importància de l’educació en comunicació i de l’activació d’un posicionament crític al discurs mediàtic. El Projecte ‘Pé de imaxe’ va ser un exemple paradigmàtic. Però encara no hi ha la consciència que l’educació en comunicació és bàsica per una societat menys vulnerable a la pressió mediàtica i per tant més lliure.

La realitat és molt precària: no hi ha suport real ni de l’administració publica ni de les responsables de molts centres educatius que encara aposten per una línia educativa molt clàssica. La configuració de les matèries i dels plans d’ensenyament cada vegada ajuda menys. Al nostre àmbit, també està a la nostra contra la bretxa digital rural. A més a més les iniciatives i persones que treballen a aquest àmbit estan molt illades.

pingueira1

– Per Airoá, quina es la millor forma per implementar realment l’Educació en Comunicació a les aules.

Són moltes les iniciatives que es poden impulsar des d’àmbits de l’autogestió, de l’associacionisme… però sense una implicació institucional perdem la batalla al camp d’acció més necessari: el sistema d’ensenyament public. A part d’això creiem que la connexió, tant online com offline, entre persones i projectes que tinguin la vocació d’incidir en aquest àmbit és fonamental. És molt important per què es produeix el contagi i l’empoderament de les persones treballant a aquest àmbit.

Creiem també que la posada en marxa de sistemes de treball per projectes i la dissolució de les disciplines acadèmiques tal com les coneixem ara mateix: elements estancs i tancats, pot ajudar molt a apropar el món real a l’aula i implementar l’educació en comunicació. En aquest sentit no veiem l’educació en comunicació solament com una disciplina sinó com una transversal entre altres. Des del nostre punt de vista és fonamental incidir en la transdisciplinarietat amb la qual hem d’abordar la contemporaneïtat i co-crear i comunicar el coneixement de fora a dintre de l’aula i de dintre a fóra.

Els reptes de l’Educació en Comunicació a debat

pm1

Tothom reconeix la importància d’adaptar-se al món digital alhora que admet les dificultats amb què es troba per aconseguir-ho. Periodistes i professors no constitueixen cap excepció. Les X Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia sota el títol ‘Mirar i educar críticament‘ han tret a la llum algunes de les mancances i possibilitats que comparteixen ambdues professions.

El primer dia, el dilluns 4 de juliol, es va dedicar a reflexionar sobre la situació dels mitjans de comunicació i els periodistes. La presentació del DVD ‘El poder dels mitjans‘ va mostrar com el poder dels mitjans tradicionals està en mans del poder econòmic i com aquests mitjans tenen el poder de contractar i acomiadar els periodistes. Tot això ha dificultat l’elaboració d’informació independent i ha propiciat una crisi de credibilitat que ha deixat al periodisme en un dels seus moments més baixos.

Ara bé, no tot està perdut. A la taula rodona posterior al passi del vídeo es van mostrar exemples d’un nou periodisme, com els anuaris dels silencis mediàtics coordinats per la periodista Elisenda Rovira, o publicacions com La Directa, de la qual va parlar el periodista Jesús Rodríguez.

El dia va concloure amb un bloc dedicat a reflexionar i analitzar els mitjans de comunicació per part de periodistes i professors. Així, el periodista Toni Hervás va explicar com funcionen els mitjans arran de la irrupció del digital i les representants de SOS Racisme, Mònica López i Beatriu Guarro, van denunciar el discurs i els silencis mediàtics sobre les persones en cerca de refugi. Així, van criticar la utilització d’expressions com “onada” o “eixam” o la distinció entre immigrants bons i dolents. L’ús d’una narrativa humanitària en lloc d’una de política també va impedir, a parer seu, fer una reflexió sobre les causes de la situació i el repartiment de responsabilitats.

El segon dia de les jornades, dedicat a la pedagogia i didàctica audiovisual, va començar amb una exposició del coordinador d’AulaMèdia, Francesc-Josep Deó, sobre com educar en comunicació tenint en compte la tecnologia audiovisual, però també el llenguatge audiovisual i el discurs, la didàctica i l’anàlisi crítica. De fet, Deó va afirmar que “hi ha una formació del professorat excessivament tecnològica i als centres tenim una tecnologia per a la recepció i no tant per a la producció”. És per això que va animar als presents a anar més enllà de la tècnica i posar en qüestió els models de consum, socials, estètics i ideològics que hi ha al darrere amb l’ajuda dels autors de l’Anàlisi Crítica del Discurs, de l’Escola de Frankfurt, els estudis culturals crítics, la semiòtica o la pragmàtica. Seguidament, els presents van poder veure un vídeo fet per AulaMèdia sobre com es fa un Telenotícies a la Televisió de Catalunya. Com que el dia de l’enregistrament el futbol va ser el tema estrella de l’informatiu, els presents a les jornades van debatre sobre les dificultats per distingir entre l’interès públic i l’interès de l’audiència, entre altres qüestions.

MEC

La taula rodona posterior va posar de manifest alguns dels problemes dels professors per trobar un equilibri entre la formació filosòfica-pedagògica-semiòtica i la tècnica o la pràctica. Raimon Ramis, professor i director de Projectes a la Fundació MediaBus, va considerar que el problema fonamental és encara més greu, ja que consisteix a “com canviar la mentalitat del professor que es considera l’amo de la classe”. Al col·loqui també es van esmentar altres dificultats no menys importants, com la manca de recursos i el pes de les inèrcies. A més a més, va quedar palès que l’Educació en Comunicació constitueix un concepte molt ampli i que, mentre no hi hagi una assignatura específica, dependrà més del voluntarisme i els interessos dels professors d’altres matèries, amb les dificultats i febleses que això comporta.

El dimecres es va obrir amb la xerrada del realitzador i educador audiovisual, Dídac Roger, que va explicar com escriure i produir imatges a l’escola. Així, el col·laborador d’AulaMèdia va exposar com es fa una producció audiovisual, des de la immersió en el tema fins a la posada en escena, passant pel guió, l’assignació de tasques i la gravació.

Els professors convidats a la taula rodona titulada “Imaginar i crear imatges” van mostrar algunes de les produccions de ficció fetes pels estudiants, esforç que els assistents van valorar molt positivament. També es va debatre sobre què és més important, si el procés o el resultat o fins a quin punt tothom ha de fer de tot o cal una especialització en funció de les capacitats dels alumnes. Els docents també es van mostrar preocupats per l’avaluació, ja que resulta complicat posar nota a una activitat tan creativa i feta en equip, motiu pel qual alguns fan servir l’autoavaluació, on els estudiants es valoren a si mateixos i als seus companys.

PMx2

L’últim dia es va dedicar a l’anàlisi crítica dels mitjans i els registres televisius. El professor Xavier Breil va insistir en la importància que l’escola ensenyi als alumnes a entendre el món en què viuen i com moltes vegades el més important rau en el que no es veu. Per exemple, Breil explica als seus alumnes que els guions de moltes sèries d’acció americanes són revisats per l’exèrcit nord-americà (a canvi de col·laboració material i humana), motiu pel qual és fàcil suposar que prevaldrà una visió o ideologia i no una altra. Al voltant d’aquesta xerrada es va fer palès la necessitat de trobar un bon enteniment i una corresponsabilitat no només entre docents i alumnes sinó també entre escola i família.

A la segona part es van mostrar alguns dels projectes televisius engegats per centres educatius, com PrincepTV, IllaTV, EuclidesTV i EspriuTV, on els estudiants poden produir les seves peces audiovisuals. Novament, van aparèixer alguns dels reptes esmentats al llarg de les Jornades i d’altres de nous: la manca de recursos, la necessitat d’anar més enllà de la tècnica i donar un sentit crític al que es fa, la necessitat de superar el voluntarisme dels professors i trobar el suport de l’escola, la importància de trobar un equilibri entre el procés d’aprenentatge i qualitat del resultat, entre la polivalència i l’especialització que permeten les qualitats dels estudiants, entre llibertat i control, etc. També es va demanar més sensibilitat per part de l’administració, amb més recursos, més formació per al professorat i espais on poder compartir experiències i debatre la necessitat de crear o no una assignatura específica. Mentrestant no arriba això, Francesc-Josep Deó va tornar a oferir la revista digital d’AulaMèdia com a via per compartir tot el que envolta l’Educació en Comunicació fins a la celebració de les properes jornades, l’any vinent.

EJG

Fotos extretes de:

Jornades d’Educació en Comunicació

MEC

Amb el títol Mirar i educar críticament, AulaMèdia organitza -entre el 4 i el 7 de juliol de 2016- la dècima edició de les Jornades d’Educació en Comunicació.

Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrim un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans audiovisuals i la seva anàlisi. Un encontre que, en aquesta edició, volem que es centri sobre com mirar els mitjans i com educar críticament.

Com els altres edicions, aquestes Jornades d’Educació en Comunicació també serviran per mostrar el material audiovisual que hem realitzat des d’AulaMèdia. El dilluns 4 de juliol estrenarem el reportatge “El Poder dels Mitjans“.

 

inscripcio

Mirar i educar críticament

2016

Amb el títol Mirar i educar críticament, AulaMèdia organitza -entre el 4 i el 7 de juliol de 2016- la dècima edició de les Jornades d’Educació en Comunicació.

Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrim un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans i el seu anàlisi crítica. Un encontre que, en aquesta edició, volem que es centri sobre com utilitzar els mitjans de comunicació audiovisuals per educar críticament.

Com els altres edicions, aquestes Jornades d’Educació en Comunicació també serviran per mostrar el material audiovisual que hem realitzat des d’AulaMèdia.

Ja podeu consultar el Programa de les Jornades Mirar i Educar Críticament AQUÍ

PREinscripció

    Nom: (obligatori)

    Cognoms: (obligatori)

    DNI: (obligatori)

    Lletra: (obligatori)

    Primer correu-e: (obligatori)

    Segon correu-e:

    Telèfon mòbil: (obligatori)

    Telèfon fix:

     

    Deu anys… i ara què?

    Fòrum d'Educació en Comunicació (Setembre de 2005)
    Fòrum d’Educació en Comunicació (Setembre de 2005)

    Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2005, l’ICE de la Universitat de Barcelona i la revista digital AulaMèdia van organitzar, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, el Fòrum d’Educació en Comunicació amb la intenció de: “promoure el debat entre els diferents sectors –professorat, periodistes, administracions, pares i mares– implicats en l’Educació en Comunicació”. Al mateix temps aquest Fòrum pretenia “oferir un espai per a l’intercanvi d’idees i d’experiències entre el professorat que treballa en l’educació dels mitjans a les escoles i instituts”.

    Durant tres dies es van reunir i participar representants d’aquests sectors, que enteníem -i entenem- que son subjectes socials directament vinculats a l’Educació en Comunicació. Així es van trobar en un mateix espai de debat representants de les administracions educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona; del món acadèmic: de la Universitat de Barcelona i de Universitat Autònoma de Barcelona; de la televisió pública catalana, de la Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes… i un bon grapat de professors i de professores interessades per l’educació del mitjans.

    Al final de l’encontre la intenció i la predisposició de totes les persones participants al Fòrum d’Educació en Comunicació era tornar-nos a trobar al cap de un o dos anys per seguir buscant sinergies i línies de treball conjuntes, per anant consolidant l’Educació en Comunicació en el diferents àmbits socials i educatius. Però malgrat aquesta declaració d’intencions en la Miranda del Museu, el Fòrum, entès con aquell punt de trobada obert a tots els sectors implicats, no es va a tornar a organitzar.

    El motiu l’hauríem de buscar en la manca d’interès de les administracions educatives per l’Educació en Comunicació, del món acadèmic i de la televisió pública per aprofundir en l’educació mediàtica. Potser també, perquè no dir-ho, hi ha una manca de capacitat organitzativa del “tercer sector”, d’allò que podríem anomenar “l’arxipèlag” d’associacions que treballen per l’alfabetització mediàtica i audiovisual de l’alumnat, per la formació del professorat i de la societat en general.

    poder40

    Podríem dir que, en certa mesura, les Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia -a partir de l’any 2006 fins avui- han fet la funció que cercava el Fòrum del 2005: la de crear un espai de debat i de reflexió de totes aquelles persones interessades en l’Educació en Comunicació i en la incidència social dels mitjans.

    En les darreres jornades d’AulaMèdia L’Educació Mediàtica. El poder dels mitjans, realitzades el mes de juliol passat, el debat ens va portar més enllà de la necessitat d’una tecnologia educativa a les aules, més enllà de la necessitat d’un currículum prescriptiu de l’Educació en Comunicació en els nivells educatius de Primària i d’Educació Secundària. Així, les reflexions i els debats de les Jornades apuntaven a la necessitat urgent de prioritzar l’anàlisi de la incidència i la funció dels mitjans de comunicació audiovisuals en la societat i també en l’anàlisi dels seus continguts.

    I ara què? Doncs uns seguiran esperant una nova etapa, que marqui un punt d’inflexió en la implementació i el desenvolupament de l’Educació en Comunicació. D’altres no esperarem aquesta nova etapa, que no ens creiem, i seguirem treballant dia a dia per desenvolupar nous projectes, per generar una consciència mediàtica en la ciutadania.

    Francesc-Josep Deó