El 23 i 24 de setembre tindrà lloc a Chantada, Galícia, PINGUEIRA. Encontro transdisciplinar de co-aprendizaxe en contexto sobre educomunicación e tecnociencia. Segons es recull en la presentació aquestes jornades volen: “formar una comunitat d’aprenentatge que uneixi el professorat, investigadors, estudiants i famílies per reflexionar sobre les estratègies d’Educació en Comunicació”. Per saber-ne més parlem amb les coordinadores de l’encontre:
– Com va sorgir la idea de l’encontre Pingueira?
Fa temps que des de Airoá teníem ganes de connectar, de visibilitzar i obrir espais de debat entre projectes i persones que treballen des de la transdisciplinarietat entorn de la educomunicació, una línia que creem molt estratègica. Volíem implicar a tota la comunitat educativa i a persones que treballen la des d’altres àmbits però que hi poden aportar amb les experiències en altres contextos. Especialment volíem debatre sobre la comunicació dels sabers tecnocientífics i experiències pròximes de treball per projectes.
No vam trobar un fòrum similar pròxim i com teníem la certesa de què la transmissió d’aquests sabers ha de ser des de el món local i creiem que a l’àmbit rural ni hi ha moltes experiències i és important que es posin en comú vam dir, doncs, fem-ho nosaltres mateixes. A Nova Escola Galega les va semblar bé, vam començar a donar-li forma juntes i pel camí es van sumar altres companyes.
– Qui organitza l’encontre?
Pingueira està impulsada i coordinada per Nova Escola Galega i Airoá Comunicación però sota en el Encontro hi ha una amplia xarxa de persones i entitats. Compta amb col·laboració d’AulaMédia, Televinte, Ecomuseo de Arxeriz, Velaisca, Ies Val do Asma, Pinancho Audiovisuais i el Concello de Chantada. Creiem que aquesta transversalitat entre associacions, moviments socials, centres educatius, museus, empreses, mitjans de comunicació i la institució publica és molt profitosa.
Airoá és una associació rural d’educació en comunicació que porta des de l’any 2009 treballant des-de tres eixos: la investigació aplicada, la producció audiovisual i l’educació expandida. Treballa de la mà de la televisió local TELEVINTE, un mitjà de cobertura comarcal amb vocació de servei public molt implicat amb les necessitats comunicatives de l’entorn en el qual treballa. Des de 1998 impulsa una programació de la mà de centres educatius, moviments socials i altres entitats.
– Quines activitats d’Educació en Comunicació desenvolupa Airoá?
A Airoá impulsem projectes d’educació en comunicació i produïm projectes audiovisuals, tant de ficció com documentals. El seu principal objectiu és desenvolupar projectes dinamitzadors del territori. Busquem inculcar hàbits d’investigació i activar la consciència crítica de la ciutadania i en general reivindicar els mitjans de comunicació com a instrument de desenvolupament social.
Entre les activitats actuals impulsem el campus Tictactic de cultura digital per preadolescents així com un taller de Stop Motion per alumnat de Secundària en un centre local; ‘Confrontar a ribeira sacra’ una residencia per documentalistes que busca donar una mirada sobre un aspecte de la zona en conflicte; la producció documental ‘O Moredo. A resistencia do entroido ribeirao’ i el projecte curatorial ‘Pinceladas galegas, trazos mediterraneos’ sobre la obra del pintor i arquitecte Manuel Jorge.
– Quina es la situació de l’Educació en Comunicació a Galícia?
És molt complexa en la nostra opinió. Hi ha iniciatives, projectes interessantíssims i persones molt conscienciades en la importància de l’educació en comunicació i de l’activació d’un posicionament crític al discurs mediàtic. El Projecte ‘Pé de imaxe’ va ser un exemple paradigmàtic. Però encara no hi ha la consciència que l’educació en comunicació és bàsica per una societat menys vulnerable a la pressió mediàtica i per tant més lliure.
La realitat és molt precària: no hi ha suport real ni de l’administració publica ni de les responsables de molts centres educatius que encara aposten per una línia educativa molt clàssica. La configuració de les matèries i dels plans d’ensenyament cada vegada ajuda menys. Al nostre àmbit, també està a la nostra contra la bretxa digital rural. A més a més les iniciatives i persones que treballen a aquest àmbit estan molt illades.
– Per Airoá, quina es la millor forma per implementar realment l’Educació en Comunicació a les aules.
Són moltes les iniciatives que es poden impulsar des d’àmbits de l’autogestió, de l’associacionisme… però sense una implicació institucional perdem la batalla al camp d’acció més necessari: el sistema d’ensenyament public. A part d’això creiem que la connexió, tant online com offline, entre persones i projectes que tinguin la vocació d’incidir en aquest àmbit és fonamental. És molt important per què es produeix el contagi i l’empoderament de les persones treballant a aquest àmbit.
Creiem també que la posada en marxa de sistemes de treball per projectes i la dissolució de les disciplines acadèmiques tal com les coneixem ara mateix: elements estancs i tancats, pot ajudar molt a apropar el món real a l’aula i implementar l’educació en comunicació. En aquest sentit no veiem l’educació en comunicació solament com una disciplina sinó com una transversal entre altres. Des del nostre punt de vista és fonamental incidir en la transdisciplinarietat amb la qual hem d’abordar la contemporaneïtat i co-crear i comunicar el coneixement de fora a dintre de l’aula i de dintre a fóra.
