Espriu TV, Príncep TV, Teleturró, Illa TV o Euclides TV. Totes elles són televisions amb propostes diverses i interessants que no les fan periodistes professionals, sinó alumnes de diferents instituts catalans. El seu objectiu? Ser una eina educativa més, formar l’alumnat en comunicació audiovisual i donar-los eines per tal que consumeixin mitjans amb sentit crític.
A explicar com es fan possible aquestes experiències a l’aula vam dedicar el segon dia de les jornades Mirar, escoltar… crear! d’enguany. La clau per tal que tot plegat funcioni és un cop més la voluntat del professorat i l’alumnat, que amb pocs recursos però moltes ganes han dut a terme projectes ben interessants i complexos.
Príncep TV, de l’Institut Príncep de Girona (Barcelona), per exemple, utilitza l’audiovisual per tal de crear documentals, enregistrar debats i fins i tot entrevistes i penjar-ho al seu bloc, fent especial èmfasi en l’àrea de Llengües. Altres propostes com Illa TV, de l’Institut Illa de Rodes (Roses), ja fa anys, en canvi, que tenen programes propis de temàtica diversa i que s’emeten per internet i per Empordà televisió. Teleturró, a l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar), per la seva banda, és un projecte de l’Aula Oberta amb diverses produccions audiovisuals on els alumnes s’ocupen de tot el procés d’elaboració.
Igual d’interessant es la proposta d’Espriu TV, a l’Institut Salvador Espriu (Salt), que va arrencar aquest curs amb propostes audiovisuals que inclouen formació teòrica i pràctica per acabar realitzant programes o reportatges sobre el centre o la ciutat i que es difonen, com altres televisions, per internet. L’activitat s’avalua de forma normal i els seus alumnes fins i tot reben el certificat per ser “periodistes de l’institut”.
L’Institut Euclides (Pineda de Mar) ha fet un pas més i la seva televisió, Euclides TV, treballa ja fa anys en xarxa amb altres centres utilitzant l’audiovisual com a eina d’aprenentatge. Així doncs, el centre té els seus propis programes de temàtiques diverses on hi participen diferents departaments i alhora col·labora amb l’Ajuntament creant audiovisuals per a campanyes i cobrint notícies del poble. Anna Rodón, la seva impulsora, va explicar per exemple que si al cicle formatiu de perruqueria o cuina tenen alguna sessió especial, els estudiants van a gravar-ho i es penja al bloc o s’emet en livestream. Entre les seves propostes hi ha programes on alumnes immigrats expliquen experiències dels seus països d’origen.
La jornada va comptar també amb l’experiència de l’escola Sadako de Barcelona, amb una proposta molt interessant de com introduir el cinema a l’aula, en aquesta ocasió elaborant un curtmetratge de forma cooperativa i tractant l’educació emocional amb els alumnes de 6è de primària. Una idea semblant a la de l’Institut Sant Just Desvern, que mitjançant un projecte de recerca a l’ESO es treballa la cultura del cinema i s’elabora un producte audiovisual.
Potser és cert que introduir la cultura audiovisual a l’aula no és tan difícil com de vegades sembla, i així es va demostrar en aquesta sessió. Algú va recordar durant les jornades allò de “hice una locura porque la hicimos juntos”. Doncs això.
Anna Montero Farrero
