La situació de confinament ha accelerat la millora de la competència digital de molts alumnes, docents i també de pares i mares. Aquests han hagut de posar-se a treballar a distancia a més d’ajudar els seus fills i filles a fer la feina telemàtica de les escoles. Des de l’etapa Infantil fins a la Universitat, l’ensenyament ha passat a ser virtual en un tres i no res, sense temps per preparar-ne una implantació més acurada i coherent.
Però aquests no han estat impediments perquè en Germà Bustamante s’hagi posat pel seu compte a iniciar una experiència en educació mediàtica en confinament força interessant.
En Germà Bustamante, a part de venir del món de la filologia, passat pel sedàs del periodisme, creador de continguts en format escrit i audiovisual, és un apassionat de la ràdio des de fa més de vint anys. Però, no és com a membre de la ràdio local Ona Sants-Montjuïc que ens interessa la seva feina, que també; sinó com a pare i educador en mitjans audiovisuals. Aquesta nova especialitat ha aparegut en l’horitzó global amb força, imposada per la Covid19, però que ens ha portat experiències tan fascinants com aquesta que us presentem.
El fet és que en Germà es va trobar de sobte amb la necessitat de teletreballar i seguir fent classe als seus alumnes. Però a l’hora, com a pare, havia de donar resposta a les necessitats educatives de quatre criatures; tres de seves i una de la seva parella. Segons ell mateix em va explicar, haver d’entretenir quatre nens i nenes d’edats compreses entre els 13 i els 7 anys; a més de fer-los fer els deures, de manera profitosa i eficaç, no li va deixar cap més opció: farien un programa de ràdio.
La ràdio és un mitjà que, des del punt de vista educatiu, dona moltíssimes possibilitats, i no requereix uns coneixements ni uns mitjans tan costosos com l’audiovisual.
Citant les paraules d’en Germà, és evident que els sis programes de Ràdio Soterrani; que és com es diu el programa d’aquests joves, ho il·lustren perfectament.
L’Adrià, en Nil, en Pau i la Joana es preparen el contingut del programa cada setmana. Cada un fa segons les seves possibilitats, però un cop editat i muntat per en Germà, el producte final resulta ben preparat, amb música, continguts i el que és més important: un propòsit. Aquest propòsit és el que eleva el grau de motivació dels nens a fer-ho molt bé: cada diumenge han d’emetre aquest programa a la tarda per Ona Sants.
S’esforcen a tenir bona dicció, a contrastar els continguts, a buscar-hi músiques adients… i el que és més important: tots junts escolten el programa per veure com han millorat des de que van començar i el que els hi queda encara per aprendre.
La canalla pot arribar a motivar-se moltíssim si li oferim pautes i eines per desenvolupar la seva creativitat. La resta, ve sol.
No cal dir que el grau d’entusiasme i motivació és força elevat, cosa que arrossega un seguit de competències que es van complementant, lligades també a l’aprenentatge de la llengua, a com pensar primer per comunicar allò que volem de manera clara. Aprendre a pensar per actuar és una bona manera d’aprendre a fer servir els mitjans d’una manera cada cop més crítica.
El treball en equip entre nens de diferents edats, de manera cooperativa, retroalimenta les possibilitats de cada membre de l’equip. La transversalitat dels continguts i la diversitat dels components del grup queda cohesionat per l’ús educatiu del mitjà, en aquest cas la ràdio.
El fet que el producte s’emeti en antena fa que l’exigència del producte final sigui més alta; cosa que motiva i impulsa els joves locutors a superar-se en cada programa i a preparar molt bé la seva feina.
El cert és que amb ben poca cosa es pot fer un programa de ràdio com la sèrie Ràdio Soterrani.
Tot i que en Germà fa ràdio de veritat, el programa Ràdio Soterrani té una base tècnica que és a l’abast de tothom. Sí que cal, però, tenir uns certs coneixements tècnics per fer servir programes com l’Audacity a l’hora de fer l’edició de les diferents parts. A part de tenir l’Audacity instal·lat, cal un micro com els que duen els mòbils o bé un de tipus corbata.
Es pot recórrer a galeries de música lliure per evitar els problemes de drets d’autor. És important que l’habitació o sala on enregistreu tingui bona acústica i no reboti el so excessivament.
Helena Soriano Pons
Mestra Especialista d’Anglès
