Tallers | AulaMèdia

Les adaptacions literàries i la cultura audiovisual

Una experiència escolar

Unes de les satisfaccions més grans que pot tenir un professor és que el teu alumnat s’implique en un projecte i el faça seu. Des que impartesc l’assignatura, ja fa anys, “valencià, llengua i imatge” en 1r de batxillerat, i comunicació audiovisual en 1r d’ESO, un dels objectius -per a mi el principal- és que acaben el curs amb una “mirada crítica” mitjançant els textos, tot i entenent el text com una unitat de significat, tant escrit com visual.

Casualitats de la vida, sóc un admirador de l’obra d’Albert Sánchez Pinyol i vaig tenir el plaer de conèixer-lo l’any 2006, en la presentació d’un dels seus llibres, “Pandora al Congo”, a la meua ciutat, Sueca, i a la casa d’un dels personatges més il·lustres de la nostra cultura, Joan Fuster.

“Només digues si encara m’estimes”

Anys després, quan es publicà el llibre “Tretze tristos tràngols”, vaig proposar al meu alumnat de 1r de batxillerat que férem una versió “suecana” d’un dels seus contes. Primer llegírem tota la seua obra i decidírem quin podíem realitzar. Tots i totes teníem clar que el conte havia de ser “Només digues si encara m’estimes”. Recorde que fou el curs 2008-2009 i ens estimulà la imaginació (com dia l’Albert al seu llibre), i a més tot el grup s’implicà, amb la lectura, amb el guió. Amb pocs recursos al nostre abast, però amb molt d’entusiasme, començàrem el projecte que fou un repte per a tothom i que ha estat un punt de partida per a les noves generacions que els han seguit i els serveix d’exemple.

Treballàrem tots els aspectes tècnics, com la localització (una casa antiga ben conservada), personatges (calia fer una tria que tingués en compte el nostre alumnat), ambientació, interpretació, doblatge i muntatge foren un camí d’aprenentatge i maduresa que, amb el pas del temps, crec que ens ha confirmat que el treball interdisciplinari és una de les millors maneres d’ensenyar i aprendre, i la imatge n’ha de formar part.

Miquel Furió Diego

IES “Joan Fuster” Sueca

Tallers de vídeo i televisions escolars

La posada en marxa de tallers de vídeo, televisions escolats o col·laboracions amb televisions locals -esporàdiques o periòdiques- poden ser algunes propostes per aproximar l’alumnat al mitjà tant des d’una perspectiva tècnica com expressiva i crítica.

Abans d’engegar alguna d’aquestes experiències és interessant conèixer i donar a conèixer les limitacions tècniques dels equips que utilitzarem per evitar falses expectatives entre l’alumnat. És necessari també tenir un coneixement de les possibilitats expressives del mitjà que usarem i concretar al màxim la finalitat didàctica del treball, per evitar la gadgetització, és a dir per evitar que l’experiència es converteixi només en un joc i el mitjà una joguina. Per això cal aplicar una metodologia que sistematitzi totes les fases del treball i que desenvolupi una o vàries funcions didàctiques: investigar, motivar, avaluar, etc.

Els tallers de vídeo són una forma fàcil i econòmica de treballar d’una forma pràctica la comunicació audiovisual. Per les seves característiques i prestacions -la seva simplicitat d’ús, baix cost, immediatesa, etc.- podem considerar el vídeo una eina didàctica molt “dúctil”. En la majoria dels centres de secundària aquests tipus d’activitats són presentades en forma de crèdit variable o optativa. Es poden proposar algunes activitats lúdiques o didàctiques a treballar, en petits grups, per després posar-les en comú, situant-les en el terreny de l’anàlisi i l’autocrítica tant pel que fa al contingut com a la forma.

En el taller de vídeo, no cal plantejar la producció d’un videograma acabat -tot i que això pot motivar molt més a l’alumnat- podem proposar altres treballs alternatius en forma de “vídeo brut” com una possibilitat per explicar processos lineals o seqüencials sense la necessitat de passar per la fase d’edició, la qual cosa estalvia molt de temps. Aquesta és una possibilitat d’aplicació de la comunicació audiovisual -com a suport- a les àrees curriculars per realitzar presentació de treballs de ciències experimentals o tecnologia, exercicis d’auto-observació tant en l’expressió oral (llengua) com en la corporal (educació física) o de projectes interdisciplinaris més complexos (crèdit de síntesi).

Les televisions escolars són una altre manera de treballar la comunicació audiovisual. És el següent pas del taller de vídeo, en el qual, […] es poden mostrar als companys de curs i del centre las produccions audiovisuals realitzades en grups reduïts sobre un aspecte concret didàctic o lúdic. Aquesta proposta és més complexa que els tallers de vídeo, sobretot perquè a l’hora d’engegar-la s’han de tenir presents diverses qüestions, com ara: els espais necessaris a utilitzar, els recursos tècnics, la concreció del projecte i l’elaboració del pla, sense oblidar la formació i la responsabilització del professorat. En alguns casos, molt pocs, aquestes experiències de televisions escolars han fet alguna emissió esporàdica per via hertziana, convertint-se així en petites emissores de televisió.

Francesc-Josep Deó
Fragment (2) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000

Tallers de periodisme crític i social

En l’era de la globalització i de les tecnologies de la informació i la comunicació, els i les joves d’entre 12 i 16 anys estan constantment rebent missatges des de cada cop més diversos mitjans. L’educació en comunicació i l’apropament al món del periodisme i de l’audiovisual és actualment considerada una necessitat per a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge per molts països. Segons una recomanació de la Unió Europea: “les decisions que prenguin les persones al llarg de la seva vida dependran, en part, del que hagi extret dels mitjans de comunicació”. L’educació també és clau per a l’assoliment d’una societat més equitativa i justa, i en la qual dones i homes es relacionin en igualtat de condicions.

Proposem la realització de tallers per a donar recursos als i les joves en matèria de lectura crítica dels mitjans per contribuir a que puguin, independentment de la seva edat, sexe o origen, viure amb la major plenitud possible i en condicions d’igualtat, llibertat i respecte.

Volem contribuir a la formació integral de les i els estudiants de secundària tot col·laborant a la seva alfabetització mediàtica i lectura crítica dels mitjans i dur a terme unes accions pedagògiques i comunicatives per generar canvis i modificacions en el seu imaginari social i fomentar relacions i comportaments d’igualtat. [+ info]

Adpc

Reeducant la mirada

El Taller de Vídeo Participatiu té com a objectiu potenciar el pensament crític, aprendre a treballar en equip i desenvolupar la creativitat. El vídeo participatiu és a més una eina que acompanya processos socials i que centra sobretot l’atenció en l’elaboració i no tant en el producte final. En funció de les necessitats i les inquietuds dels grups, els tallers poden tenir diferents formats com son el documental, el reportatge, les vídeo postals, les entrevistes… Però en tots ells es treballen aspectes com la identitat, la pertinença al grup i la capacitat expressiva.

Des de l’Associació Fora de Quadre, entitat que a través del periodisme i l’audiovisual realitza projectes per a la transformació social, desenvolupem en escoles, instituts, esplais o entitats els Tallers de Vídeo Participatiu. En tots ells es qüestiona la societat actual, engegant un procés crític i de reflexió sobre l’entorn. Un procés que implica una reeducació de la mirada.

Formem part també del Catàleg d’Activitats d’Igualtat i Ciutadania per al període 2012 de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/aic/activitats.asp (pàgina 72 ), des d’on podreu rebre subvencions per a la realització dels tallers.

Si esteu interessats en la nostra proposta i us voleu fer una idea de la línia que seguim, cliqueu aquest enllaç on veureu una petita mostra d’alguns tallers que hem realitzat. No dubteu en contactar amb nosaltres i us farem arribar un dossier informatiu més detallat.

Un Taller de Video Participatiu és una proposta engrescadora perquè tant nens com joves treballin la identitat, el treball en equip i la creativitat.

Cristina Mora i Núria Piera

Associació Fora de Quadre

Mosaic de Colors

El passat trimestre un grup de nens i nenes de 9 a 12 anys de diferents procedències culturals, del Casal de Can Tusell de Terrassa, van crear un petit equip de rodatge per realitzar una peça audiovisual: “Mosaic de Colors”. No es pensaven, però, que fer un vídeo portés tanta feina, i van experimentar que, més enllà de la idea d’agafar una càmera i començar a rodar, era necessari una bona reflexió i planificació al darrera. Núria Piera i Cristina Mora, de l’Associació de periodisme Fora de Quadre hem estat les facilitadores d’aquest taller de vídeo participatiu, on l’educació en comunicació i el treball de cohesió del grup han estat els eixos fonamentals. El taller ha estat coordinat per la Fundació La Roda, que aquest any ha fet una aposta pel format audiovisual.

No només s’ha acabat creant una peça audiovisual amb la col·laboració i cooperació de tots els nois i noies, sinó que s’ha obert un debat sobre la identitat i les màscares que les persones emprem sovint en la nostra quotidianitat, que els ha dut a la reflexió. En aquest sentit, es va engegar un debat sobre el fet de ficar-se una disfressa: la desinhibició que podia provocar en alguns d’ells, per treure’s el sentiment de vergonya davant del fet de ser filmades i filmats, i la incomoditat d’altres. El grup va plantejar-se també el fet que a la vida quotidiana totes i tots acostumem a portar una mena de disfressa per relacionar-nos.

Per la dinàmica també del propi taller, hem treballat molt la feina en grup, l’organització, l’escolta i el consens. I en la vessant creativa, els nois i noies han pogut experimentar la posada en escena davant la càmera, el rol de ser directores i directors amb la presa de decisions, i el fet d’enfrontar-se darrera les càmeres a la filmació.

En aquest sentit, els objectius aconseguits han estat múltiples: des del treball de la creativitat i l’aprenentatge tècnic d’una eina de comunicació (el vídeo), a la presa de consciència d’ells mateixos i el desenvolupament d’habilitats emocionals i d’actuació davant el grup i el treball en equip.

Per acabar, ens agradaria comentar la nostra satisfacció en observar que tal i com portem experimentant en els tallers de vídeo participatiu, aquesta és una experiència molt viva i adaptable a qualsevol col·lectiu social, que provoca uns efectes molt positius d’integració dels seus participants i on la imaginació no té límits.

Fora de Quadre, que celebrarà el proper gener el seu desè aniversari, creu en la transformació social des del periodisme i l’audiovisual. Una dècada treballant per una reeducació de la mirada.

Núria Piera i Cristina Mora
Associació Fora de Quadre